QUICKLY
Ella, verament, ha rebuda la vostra
lletra, per la qual us envía mil mercès,
y us dóna notificació de que el séu marit
serà fóra de casa entre dèu y onze.

FALSTAFF
Dèu y onze?

QUICKLY
Sí, paraula; aleshores hi podreu anar
y veure, diu ella, l'estampa que vós
sabeu. El senyor Ford, son marit, no
hi serà pas. Déu meu! la tendra dòna
passa ben malament les hores ab el
séu marit; aquest home es un gelós de
marca. Pobre criatura, quina vida, es un
matament.

FALSTAFF
Dèu y onze! Dòna, digueuli força coses
de ma part. No hi faré falla.

QUICKLY
Està bé, ben dit. Però encara tinc un
altre encàrrec per Vostre Senyoría. La
senyora Page us envía comanacións corals,
y us ho puc dir a l'orella, es una
dòna modesta y virtuosíssima; una dama,
mireu si es prou, que no us faltarà a la
pregaria de la nit y del matí com cap
altre de Windsor, y això no es dir mal de
les demés. M'ha encarregat que digués a
Vostra Senyoría que el séu marit surt
poques vegades de casa, però que tant
mateix espera que podrà trobar una ocasió.
En ma vida he vist una dòna esbojerrarse
per un home an aquest estrem. De segur
que teníu encantàries. Confesseuho, vaja,
sigueu franc.

FALSTAFF
No; t'ho asseguro. Fòra de l'encís de les
meves qualitats personals, no tinc altra
fatillería.

QUIQKLY
Benehit sigui el vostre coret!

FALSTAFF
Però díguem una cosa, si et plau. La
dòna den Ford y la dòna den Page, no
s'han pas contat l'una a l'altre llur amor
per mí?

QUICKLY
Vet-aquí que fóra una bona facecia!
Suposo que no seràn tant curtes de
gambals. Bonica facecia, vàlguens Déu!
Però la senyora Page desitjaría que li
cedissiu a qualsevol preu el vostre petit
patge. Son marit ha agafat la dèria de
tenir el petit patge; y, certament, el
senyor Page es un marit com cal; no hi
ha una dòna a Windsor que dugui una
vida tant regalada com la senyora Page!
Fa lo que li plau, diu lo que li plau, tot
ho reb, tot ho prega, se colga quan li ve
de gust; ella es mestressa de tot; però s'ho
mereix, perque si hi ha a Windsor una
dòna que robi el cor es ben bé ella.
Cal que li envieu el vostre patge; no hi
ha remei.

FALSTAFF
Fòra; li enviaré.

QUIQKLY
Doncs feuho. Ja compreneu que podrà anar
y venir de l'un a l'altre de vosaltres dos;
y passi lo que passi, tingueu una paraula
convinguda per conèixer els sentiments de
l'un y de l'altre sense que el minyonet
hagi de comprendre la més petita cosa;
nó es bò que criatures així tinguin el mal
davant dels ulls. La gent madura té seny,
com tothom diu; es clar, han corregut món.

FALSTAFF
Adéussiau; saludeules totes dues. Heus-aquí
ma butxaca, y encara et dec més que no et
puc pagar. Menut, vesten ab aquesta dòna.
Aquestes noves me giren el cervell.

        _Exeunt Quickly y Robí_

PISTOLA
Aquesta malestruga es missatgera de
Cupidó; llencem veles al vent, anem a sa
percaça, preparemnos al combat, foc!
Serà la meva presa, o que l'Occeà capbuci
a tothom.

        _Exit Pistola_

FALSTAFF
Tú fas dolentíes d'aquestes, vell Falstaff?
Segueix ta vía. Jo treuré partit de ta
vella còrpora, més encara de lo que he fet.
Te van en seguiment, y després d'haver
llençat tant de diner, ara ve l'hora de
guanyarne. Mercès, ma bona còrpora vellota.
Que digui l'enveja que et formaren d'una
faisó grollera; si la faisó es agradable,
tantseval.

        _Entra BARDOLF_

BARDOLF
Senyor, aquí baix hi ha un senyor que es
diu Brook, que desitja parlarvos y conèixeus,
y ha enviat a Vostra Senyoría una ampolla
de ví d'Espanya pel esmorzar.

FALSTAFF
Se diu Brook?

BARDOLF
Sí, cavaller.

FALSTAFF
Que pugi. Benvingudes les coneixences
que s'anuncien ab un semblant licor. Ah,
ah, senyora Ford y senyora Page, ja us
tinc ben segures. Anem. _Vía!_

        _Exit Bardolf_

       _Torna a entrar BARDOLF
        ab FORD disfreçat_

FORD
Déu us guard, senyor.

FALSTAFF
Y a vós igualment. Desitjaveu parlarme?

FORD
Excuseume, si goso entrar així al vostre
alberg sense ceremonia.

FALSTAFF
Benvingut. Què desitgeu? Vésten, minyò.

        _Exit Bardolf_

FORD
Senyor, aquí teniu un home que ha despès
molt de diner. M'anomeno Brook.

FALSTAFF
Senyor Brook benvolgut, jo desitjo lligar
ab vós una més fonda coneixença.

FORD
Mon bon sir Joan, jo desitjo la vostra;
no pas que jo vulgui rebre alguna ventatja
de la vostra fortuna; heu de saber que
estic, segons tota apariencia, en mellor
condició que vós per deixar diners; y
això es lo que m'ha encoratjat en certa
manera a introduir me d'una faisó que no
es gens complimentosa; car diuen que
quan el diner obre la marxa se baden
totes les portes.

FALSTAFF
El diner es un bon soldat, empeny cap
endavant.

FORD
Verament, porto un saquet de diner
que'm fa nosa. Si voleu ajudarme a durlo,
sir Joan, prengueune el tot o la meitat per
donarme algun conçol en la meva fatiga.

FALSTAFF
No sé pas, senyor, per quin titol haig
de portar coses vostres.

FORD
Jo us ho diré, senyor, si teniu la
gentilesa d'escoltarme.

FALSTAFF
Parleu, senyor Brook; jo estaré molt
content de podervos fer algun servei.

FORD
Sento dir que sóu un home lletrat, senyor.
Seré breu; me sóu conegut de temps, encara
que malgrat mon desig no hagi trobat mai
una ocasió de ferme conèixer. Lo que vaig
a descobrirvos, m'obliga a exposar a la
llum del dia les meves tares; però, mon bon
sir Joan, quan adreceu un ull a les febleses
que us descobriré, tombeu l'altra cap a la
llista de les vostres; d'aquesta faisó, jo
m'escaparé més fàcilment de la censura,
perque ningú mellor que vós sab lo natural
que es el pecar com jo ho faig.

FALSTAFF
Molt bé, continueu.

FORD
Hi ha en aquesta ciutat una senyora
casada ab un tal Ford.

FAL5TAFF
Bé, senyor.

FORD
L'estimo de fa molts temps y he gastat
per ella _l'oro y el moro_, us ho juro. Jo la
seguía ab tota la perfidia del amor, cercant
tots els medis de sortirli al encontra,
afalagant la més petita ocasió d'ovirarla
tant sols. No satisfet ab els presents que
li comprava a tothora, he donat molt de
diner al séu entorn per saber quins seríen
els dons que li plaguessin. En una paraula,
l'he perseguida com l'amor me perseguía a mí;
ab una ala infatigable. Però, adhuc havent
merescut alguna recompensa, sigui per les
meves intencións, sigui pels meus esforços,
no n'he rebuda absolutament cap, a menys que
l'experiencia no sigui un tresor; aquest
sí que l'he adquirit ab grans despeses, y
això m'ha ensenyat a dir que
_Amor com un ombra fuig
del diner que'l persegueix
y persegueix a qui fuig
y fuig de qui el persegueix._

FALSTAFF
Mai n'heu obtingut la promesa de que
us complauría?

FORD
Jamai.

FALSTAFF
Li heu dit alguna cosa respecte an
aquest punt?

FORD
Jamai.

FALSTAFF
De quina natura fou, doncs, el vostre
amor?

FORD
De la natura d'una bella casa bastida
en terra agena; quan això esdevé, la llei
disposa que un, per haverse equivocat de
lloc, perdi l'edifici.

FALSTAFF
Però, a què vé que'm feu aquesta confidencia?

FORD
Quan acabi, ho sabreu tot, sir Joan.
Diu la gent que encara que ella sembli
tant severa quan se tracta de mí, altres
vegades la seva alegría va tant enllà que
la compromet davant l'opinió del món.
Veus-aquí, finalment, sir Joan, el fons de
mon projecte. Vós sóu un home de categoría,
parleu admirablement, sóu admés a la societat
més escullida, feu forrolla per la vostra
situació y la vostra persona, sóu generalment
anomenat per vostres gestes guerreres,
vostres elegancies cortesanes y vostra
sabiesa pregona.

FALSTAFF
Ah, senyor!...

FORD
Me podeu ben creure, y sobretot, que
n'esteu prou enterat. Aquí teniu diners;
gasteu, gasteune; gasteune més, gasteu
tot lo que tinc; y jo en cambi us emmanllevaré
tota la quantitat del vostre temps que calgui
per fer jugar les bateríes del amor contra la
virtut de la dòna d'aquest Ford; ampreu tota
mena d'enginys de la galantería; forceula a
que's reti. Si algú pot véncela sóu vós, més
que qualsevol altre.

FALSTAFF
Convindría a la rohentor del vostre
apassionament que jo guanyés lo que vós
voleu posseir? Me sembla que escullíreu
un remei ben singular.

FORD
Oh, entengueu lo que vull. Com que
ella pren d'aquesta manera la solidesa de
sa virtut com a peanya, el meu cor no
gosa descobrir sos sentiments. Ella m'apar
massa esplendent perque jo mai pugui aixecar
els ulls envers ella. Mes si jo compareixía
al seu davant ab algunes proves irrefutables
a la mà, els meus desitjos tindríen un
precedent, y un títol per ferse valdre;
aleshores la batría en ses fortificacións
d'honor, de bona fama, de fe conjugal y
altres mil defenses que ara em presenten
una resistencia massa aparatosa. Què men
dieu d'això, sir Joan?

FALSTAFF
Senyor Brook, començo primerament
per servirme del vostre diner ab tota
franquesa; en acabat, poseu la vostra mà
dintre la meva; y finalment, com jo sóc
un gentilhome, vós tindreu la dòna den
Ford, si us plau.

FORD
Oh, estimat senyor!

FALSTAFF
Senyor Brook, us dic que la tindreu.

FORD
No passeu pena pel diner, sir Joan; no
us en ha de mancar.

FALSTAFF
No passeu pena per la senyora Ford, senyor
Brook, que no us ha de mancar. Puc
confiàrvosho; hi tinc una cita que ella
mateixa m'ha donat. La seva missatgera o
intermediaria eixía precisament d'aquí
quan vós sóu entrat; us prometo
que seré a casa d'ella entre dèu y onze.
Es en aquesta hora que son marit, gelós
del dimoni, ha d'esser ausent. Torneu
aquest capvespre, y ja veureu quina empenta
hauré donat al vostre afer.

FORD
Estic contentíssim d'havervos conegut;
Heu vist alguna vegada en Ford, senyor?

FALSTAFF
Que's faci penjar, el pobre benèit enramat!
No el conec gens. Però li faig un tort
anomenantlo pobre. Diuen que aquest gelós
Cassandre té caramulls d'or; això fa que
jo trobi la seva muller d'una alta bellesa.
Jo la tindré com a clau del cofre d'aquest
benèit enramat. Serà la meva hisenda.

FORD
Voldría, senyor, que coneguessiu el marit
perque'n poguessiu evitar la presencia si
calgués.

FALSTAFF
Que's faci penjar aquest bergant rosegacrostes!
L'esglaiaré de tal manera que no sabrà a quin
recò ficarse. Posant el bastó, sospés en
l'aire com un meteor, el tindré manso com
un anyell y acotarà la testa enramada. Ja
veuràs, mestre Brook, com governaré aquest
pagès; y tú t'encarregaràs de la seva muller.
Vina aquest capvespre de bonhora. En Ford es
un belitre, y encara serà alguna cosa més; ja
pots contar desd'ara que es un belitre y un
enramat. Aquest capvespre vés en cerca mía.

        _Exit Falstaff_

FORD
Quin malehit infame, miserable cínic!
Que'm vinguin a dir encara que la meva
gelosía no té cap fonament! La meva
dòna li ha enviat un missatge; l'hora està
fixada; l'inteligencia es una cosa feta.
Quí s'ho hauría pogut imaginar! Mireu si
una dòna enganyosa no es pitjor que l'infern!
Mon tàlam serà maculat, mos cofres
saquejats, mon honor a miques; y no n'hi
ha prou d'aquests ultratges infamants,
encara haig de soportar apel·lacións
abominables, y això de la boca del qui
m'afronta. Quins títols! Quins calificatius!
Digueume _Satanàs_, no es gens extraordinari,
_Llucifer_, està bé, _Pere Botero_, passi;
y no obstant són títols y denominacións
dels diables y dimonis! Però enramat,
enramat! El mateix dimoni no te un
nom semblant. En Page es un ase, un ase
descomunal; vol fiarse de la seva dòna, no
vol esser gelós! Més m'estimaría confiar
la meva mantega a un flamenc, mon formatge
a Huc, el capellà galès; mon ampolla
d'aiguardent a un irlandès, la meva
aca a un lladre de camí ral perque la
dugués a passejar, que no pas la meva
muller a la seva propria guarda. A tothora
la dòna cavila, rumía, sen pensa mil
y una; y lo que elles se fiquen al cap, ho
han d'executar; més aviat esclataríen
que no pas abandonar la dèria. Llohat
sigui el cel que'm feu gelós! Es a les onze.
Ja pendré les meves mides; sorpendré la
meva dòna, me venjaré den Falstaff, y
em riuré den Page. Anem, anem, més
val arribar ab tres hores d'avenç que
ab un minut de retard! Enramat. enramat!
Oh! ex, ex, ex!

         _Exit_




VII

EN EL PARC DE WINDSOR

        _Entren CAIUS y RUGBY_

CAIUS
Jack Rugby!

RUGBY
Senyor?

CAIUS
Quina hora es, Jack?

RUGBY
Ja es més de l'hora, senyor, a que el
senyor Huc havía promès que vindría.

CAIUS
Mala negada! Ha salvat la seva ànima
no venint aquí. Mala negada! Jack
Rugby, si arriba a venir es home mort.

RUGBY
Es un home prudent, senyor; savía que
Vostra Senyoría el matava si ell comparegués.

CAIUS
Mala negada, no es tant mort un bacallà com
ho fóra ell si jo arribava a matarlo.
Rugby, preneu la vostra espasa; vull dirvos
com el mataría.

RUGBY
Per amor de Déu! No sé jugar les armes, senyor.

CAIUS
Bergant, preneu la vostra espasa.

RUGBY
Aquieteuse; ve gent.

        _Entren l'HOSTALER, SHALLOW, SLENDER
         Y PAGE_

L'HOSTALER
Déu t'ajudi, mon brau doctor.

SHALLOW
Dén us guard, senyor doctor Caius.

PAGE
Que tal, mon bon senyor doctor.

SLENDER
Bon dia y bona hora, senyor.

CAIUS
Per quina raó sóu vinguts aquí un, dos,
tres y quatre?

L'HOSTALER
Per veure com te bats, com pares, com
li ripostes, com vas d'ací d'allà, com picas
ab la punta y el cantell, com fas tes passades,
com dónes estocades en terça y en quarta,
y finalment la flanconada. Ha mort, guerrer
de l'Etiopía? Ha mort, Francisquet? Ah valent!
Què diu mon Escolapi, mon Galeno? Oh, cor de saúc!
Ah! l'has rematat, valent de mena, l'has rematat?

CAIUS
Mala negada! aquest capellà es el més
espantadiç de la terra; no gosa treure el nas.

L'HOSTALER
Tu ets un rei castellà, un don Pedro, un
Rector de Grecia, mon brau donzell.

CAIUS
Jo us ho prego; sigueu testimonis de com
l'he esperat sol, cinc o sis, o dues o
tres hores, y no es vingut.

SHALLOW
Demostra tenir més seny que vós, senyor
doctor. Ell es el metge de les ànimes
y vós el dels cossos, y si us batíeu aniríeu
sorollosament contra l'esperit de les vostres
dues professións. Veritat, senyor Page?

PAGE
Senyor Shallow, vós heu sigut, vós mateix,
un famós espatotxí, maldament ara sigueu
un home de pau.

SHALLOW
En nom de Déu! senyor Page, vell y tot
com ara sóc, y jutge de pau, no puc veure
una espasa sense que els dits me formiguegin.
Ja podem esdevenir jutges y doctors y
capellàns, senyor Page, sempre conservem
algun regust de la nostra jovenesa.
Tots hem nascut de dòna, senyor Page.

PAGE
Es una gran veritat, senyor Shallow.

SHALLOW
Els fets ho confirmen, senyor Page. Senyor
doctor Caius, vinc per emmenarvos
a casa vostra; sóc jutge de pau. Vós heu
mostrat esser un metge saberut, y el senyor
Evans ha demostrat esser un eclesiàstic
pacífic y saberut. Cal que us porti
a casa vostra y que vós m'acompanyeu,
senyor doctor.

L'HOSTALER
Un instant, senyor jutge.
        _a Caius-
Una paraula, senyor menja-criatures.

CAIUS
Menja-criatures! Y això què vol dir!

L'HOSTALER
Es un nom que nosaltres donem a la
gent valenta, mon brau companyò.

CAIUS
Mala negada! Jo menjo més criatures
que no pas l'Anglès! A aquest dimoni
d'enredaire de clergue li tallaré les
orelles!

L'HOSTALER
Mon brau companyò te farà una testa nova.

CAIUS
Una testa nova? Que vol dir això?

L'HOSTALER
Vol dir que't demanarà perdò.

CAIUS
Mala negada! Sí, senyor, me farà una
testa nova, y ben nova! Jo ho vull!

L'HOSTALER
Jo l'obligaré a que ho faci, y si no que
sen vagi allà aon no hi plou.

CAIUS
Grans mercès.

L'HOSTALER
Y ademés,mon brau...Però, permeteu...
        _Apart, als demés_
Vós, mon convidat, y el senyor Page, y
vós també, cavaller Slender, anèuvosen
tots a Frogmore, passant per la ciutat.

PAGE
Sir Huc està allí, veritat?

L'HOSTALER
Sí. Ja veureu de quin humor el trobareu,
jo aniré camps através, y us duré el
doctor. Està bé així?

SHALLOW
Anemhi.

TOTS,    _a Caius_
Adéussiau, mon bon senyor doctor.

        _Exeunt Page, Shallow y Slender_

CAIUS
Mala negada! Vui occir el capellà, ja
que vol parlar a Anna Page, el bergant.

L'HOSTALER
Que mori, però ara com ara enveina la
teva impaciencia. Llença aigua freda
damunt la teva furia y vina a Fregmore
pel camí dels camps. Te menaré a una
masía aon la senyoreta Anna està invitada
a un àpat y allà podràs festejar;
m'explico, mon galàn?

CAIUS
Mala negada! Us dóno mercès per tot
això. Mala negada! Us porto llei. Us faré
una bona clientela, tots els comtes, els
cavallers, els lords, els gentilhomes que
jo goreixo.

L'HOSTALER
Com de ma banda jo prometo esser el
teu antagonista aprop de la senyoreta
Anna. Es això?

CAIUS
Mala negada! Molt ben dit, com un llibre.

L'HOSTALER
Veniu doncs.

CAIUS
Vingueume al darrera, Jack Rugby.

        _Exeunt_




VIII

CAMP A LA VORA DE FROGMORE

        _Entren sir Huc, EVANS y SIMPLE_

EVANS
Amic Simple, bon servidor del senyor
Slender, digueume, si us plau, en quins
indrets cercàreu el senyor Caius, qui es
fa passar per doctor en medecina?

SIMPLE
A fe, senyor, l'he cercat pel costat de
Londres, per la banda del parc, per tot
arreu, pel cantó del antic Windsor; per
tot arreu, certament; si no es pel cantó de
la ciutat...

EVANS
Us prego ardentment que cerqueu així
mateix per aquest indret.

SIMPLE
Me n'hi vaig, senyor.

        _Exit Simple_

EVANS
Déu me benehesca! Estic enfurismat, y
tot el meu esperit trontolla. Si s'ha rigut
de mí, quin encís! Tot ho veig negre! Li
badaría el cap ab la seva ampolla
d'orins, si es presentés una avinentesa.
Déu me benehesca.
        _CANTA_
   Vora de l'aigua profonda
   que s'escola tot sentint
   els madrigals armoniosos
   de l'aucella del matí,
   hi faríem llits de roses
   y setis a nostre albir.
   Vora de...
Misericordia! Més aviat sento ganes de
plorar.
        _CANTA_
   Madrigals melodiosos
   cantaven els aucellics,
   jo era aprop de Babilonia
   escoltant llur cant diví
   y hi havien llits de roses
   a la vora de...

SIMPLE
Heusel-aquí, senyor; ve per aquella
banda.

EVANS
Benvingut.
        _CANTA_
   Vora de l'aigua profonda...
Déu faci prosperar el mellor dret! Quines
armes du?

SIMPLE
No du armes, senyor; veus-aquí també
el meu senyor y el senyor Shallow que
venen del cantó de Frogmore ab un altre
senyor. Ara davallen per la costa.

EVANS
Deume el vestit si us plau, o mellor,
guardeulo en vostres braços.

        _PAGE, SHALLOW, Y SLENDER entren
         y fenyen sorpresa de veure Evans
         apunt pel duel._

SHALLOW
Qui havía de dir que fossiu aquí, senyor
rector! Bon dia, bon dia, sir Huc.
No hi ha cosa més estranya que ensopegar
ab un jugador sense daus y un doctor
sense llibres.

SLENDER
Ah! dolça Anna Page!

PAGE
El cel us guardi de tot mal averany,
estimat sir Huc!

EVANS
Que Déu, en sa misericordia, us dongui
a tots vosaltres la seva benedicció.

SHALLOW
Qué veig? La ciencia y l'espasa? Es que
les estudieu totes dues alhora, senyor
rector?

PAGE
Y sempre tant deixondit, sir Evans!
Mireu que no dur més el perpunt en
aquest dia tant humit y malcarat!

EVANS
Hi ha causes y motius per això.

PAGE
Som vinguts a cercarvos, senyor rector,
per fer una bona obra.

EVANS
Molt bé; quina bona obra?

PAGE
Allà baix hem deixat un personatge molt
respectable, qui havent rebut indubtablement
un agravi d'algú, envía a rodar tota
resignació y tota gravetat fins a un
extrem que no podeu imaginarvos.

SHALLOW
En vuitanta anys de vida, y més y tot,
no trobí mai un home del séu estat, de la
seva gravetat y la seva saviesa que oblidi
així tot lo que's deu an ell mateix.

EVANS
Quí es?

PAGE
Conto que'l coneixeu; es el senyor doctor
Caius, nostre célebre metge francès.

EVANS
Per la voluntat de Déu y la ira de mon
esperit, m'estimaría més mil vegades
que'm parlessiu d'un plat de bullit.

PAGE
Per què?

EVANS
Tot lo que ell sàpiga d'Hipòcrates y de
Galeno... y ademés es un imbècil. Us
asseguro que es l'imbècil més cobart que
pogueu tenir ganes de conèixer.

PAGE
Aposto qualsevol cosa que es ell qui
s'havia de batre ab el doctor.

SLENDER
Ah, dolça Anna Page!

SHALLOW
Certament; les seves armes ho indiquen.
Aguanteulos tots dos. Aquí està el doctor
Caius.

PAGE
Vaja, excelent senyor Rector, enveineu
la vostra espasa.

SHALLOW
Y vós la vostra, estimat senyor doctor.

L'HOSTALER
Desarmemlos, Y després que's barallin
si volen. Que conservin llurs membres, y
desgraciin l'idioma anglès.

CAIUS,    _baix, a son enemic_
Deixeu que us digui un mot a cau d'orella,
si us plau: Per què no'm vinguereu a
trobar?

EVANS,  _baix_
Tingueu paciencia, si us plau.
        _En veu alta_
Hi ha més dies que fatics.

CAIUS
Mala negada! sóu un cobart, un tanoca
y un tabal!

EVANS,  _en veu baixa_
No donguem motiu de riota an aqueixos
senyors, si us plau.
        _En veu alta_
Jo badaré el vòstre cap de mesquí ab
l'estre dels orins, per ensenyarvos a no
comparèixer a la cita que'm doneu.

CAIUS
Com s'enten, diable! Joan Rugby, y
vós, l'hostaler de la Lligacama, ¿no l'he
esperat per exterminarlo, no l'he esperat
en el lloc que havía dit?

EVANS
Tant cert com que tinc una ànima cristiana,
aquesta era la banda que estava
indicada. Prenc per testimoni l'hostaler
de la Lligacama.

L HOSTALER
Apaibagueuvos l'un y l'altre, Galès y
Gàlic! doctor de les Galies y capellà de
Gales, metge de l'ànima y metge del cos.

CAIUS
Ah, vet-aquí una bonica historia! molt
bé, molt bé!

L'HOSTALER
Quietut he dit! escolteu l'hostaler de la
Lligacama. Tinc política? Tinc subtilesa?
Sóc un maquiavel? Haig de perdre el meu
doctor? No, que'm dóna doctrina y medecina.
Haig de perdre el meu rector? No,
que m'alliçona ab paraules y paràboles.
Dónem ta mà, doctor terrenal; molt bé.
Dónem ta mà, doctor celestial; molt bé.
Fills de la saviesa, us he enganyat, l'un
y l'altre; us he fet anar a dues bandes
diferentes. Els vostres cors són altívols,
la vostra pell està salvada; que una
ampolla de ví de Canaries acabi tot això;
veniu, deixeu les vostres espases en
penyora. Segueixme, home de pau; veniu,
veniu, veniu.

SLENDER
Oh dolça Anna Page!

        _Exeunt Shallow, Slender, Page
         i l'Hostaler_

CAIUS
Ah, ja veig lo que es estat. Us penseu
que som dos ximples! Ah, ah!

EVANS
Qué us sembla! Ens ha fet servir de joguina.
Desitjo que siguem un parell de bons amics,
y ens arrambem una mica les testes per
venjarnos d'aquest tinyós, d'aquest estrafalari,
del vil hostaler de ta Lligacama.

CAIUS
Mala negada! de bon grat. M'ha promès
que'm duría al indret aont està Anna
Page. Mala negada! s'ha rigut massa de mí.

EVANS
Li badaré el cap. Seguiume, si us plau.

        _Exeunt_




IX

CARRER MAJOR DE WINDSOR

        _Entren la SENYORA PAGE Y ROBÍ_

SENYORA PAGE
Endavant, endavant, homenet xiroi; us
havíen dada tasca de seguidor, però
us heu tornat guia. Què us estimeu més,
ensenyarme la via a mí, o guaitar els
talons de vostre senyor?

ROBÍ
M'estimo més, a fe mía, servirvos com un
home que no pas seguirlo com un menudall.

SENYORA PAGE
Oh! sóu un petit adulador; ja ho veig,
ab el temps sereu un cortesà.

        _Entra en FORD_

FORD
Feliç encontre, senyora Page! Aont aneu?

SENYORA PAGE
Oh, senyor! anava a veure la vostra
muller. Es a casa?

FORD
Sí, Y tant desenfeinada que us podría
servir de parella en les ganes de passar
l'estona. Me penso que si els vostres marits
finaven, us casarieu totes dues.

SENYORA PAGE
Sí, ab dos marits; esteune segur.

FORD
Aont us heu firat d'aquest domicell?

SENYORA PAGE
No em puc recordar el malehit nom de
qui el dongué a mon marit. Com s'anomena
vostre senyor, xiquet?

ROBÍ
Sir Joan Falstaff.

FORD
Sir Joan Falstaff!

SENYORA PAGE
Ell mateix, en persona; mai me puc recordar
com se diu. Mon marit y ell s'han fet tant
amics... La vostra dòna, dieu, es a casa seva?

FORD
Sí, ja us he dit que hi es.

SENYORA PAGE
Permeteu, senyor, m'emmalalteixo
quan no la tinc davant.

        _Exit la senyora Page y Robí_

FORD
Té el cap ben sencer en Page? Té ulls
per mirar? Té un ombra de seny natural?
De segur que tot això ho té en vaga, res
li serveix. Valgam Déu! Aquest brivall
duría una carta a vint llegues, ab la
mateixa facilitat ab que un canó encerta a
vint passes. En Page serveix les combinacións
de sa muller, dóna tentacións y ocasions
a sa follia. Y ara, teniu, ella sen va cap
a casa, duent el criadet den Falstaff.
No es difícil d'endavinar l'imminencia
d'una tempesta. El criat de Falstaff
ab ella! Oh, les conspiracións ben urdides!
Tot està apunt, y les nostres dònes revoltades
se condemnen juntes. Molt bé, jo't
sorpendré. Jo suministraré en acabat la
tortura a la meva dòna; esqueixaré el vel
de virtut de la senyora Page, proclamaré
que en Page es un Acteón de bona geia y
de bon grat, y tots els veíns, testimonis
de la meva ira exclamaràn: Això es un home!
        _Sona el rellotge_
El rellotge me dóna la senyal; la seguretat
en que estic de la cosa, justifica les
meves enquestes. Quan hagi trobat en
Falstaff me adreçaràn més lloances que
verbes; y tant cert com la terra es sòlida,
en Falstaff es a casa meva. Anemhi.

        _Entren PAGE, SHALLOW, SLENDER,
         l'HOSTALER, sir Huc EVANS, CAIUS Y
         RUGBY._

SHALLOW
Encantats de trobarvos, senyor Ford.

FORD
Molt bé; excelent companyia, per mon
nom. A casa m'espera un àpat excelent;
veniu tots a dinar ab mi, si us plau.

SHALLOW
Lo que es a mí, m'haureu de dispensar,
si us plau, senyor Ford.

SLENDER
Caldrà quem'excuseu també a mí. Hem
quedat en que dinaríem ab la senyoreta
Anna, y no hi faltaría per més diners dels
que pugui dir.

SHALLOW
Intentem un casament de la senyoreta
Anna Page y mon cosí Slender, y avui
han de darnos la resposta.

SLENDER
Espero que m'afavorireu, pare Page.

PAGE
Completament, senyor Slender; me declaro
vostre afavoridor. Però la meva dòna,
senyor doctor Caius, està absolutament
a favor vostra.

CAIUS
Si, mala negada, y la noia m'estima;
la meva majordona Quickly m'ha enterat
de tot això.

L'HOSTALER
Ep, y que'm dieu del jove senyor Fenton,
qui dança, gambadeja, te una joventut
esplèndida, fa versos, diu paraules
boniques y està embaumat de totes les
olors d'abril y maig? Tantseval, ell es
qui l'haurà; la sòrt està de la seva banda;
ell es qui l'haurà.

PAGE
Mai ab el meu consentiment, us ho prometo.
Aquest donzell no té una malla;
pertanyé a la colla del príncep calavera
y den Poins; es d'una esfera massa elevada,
sab massa. No; no es valdrà dels
meus dits per enganxar l'una ab l'altre
les miques de la seva fortuna. Si pren la
meva filla, que la prengui sense dot. Els
meus diners esperen el meu consentiment,
y el meu consentiment no està per ell.

FORD
Almenys que vinguin alguns de vosaltres
a dinar ab mí. Sense contar ab el
bon àpat, us divertireu. Vui ensenyarvos
un monstre; heu d'esser dels nostres, senyor
Page; vós també en sereu, estimat doctor;
y vós igualment, sir Huc.

SHALLOW
Doncs adéussiau; força divertiment.
D'aquesta manera festejarem mellor a
casa del senyor Page.

        _Exeunt Shallow y Slender_

CAIUS
Joan Rugby, tornèuvosen a casa; aviat
tornaré.

        _Exeunt Rugby_

L'HOSTALER
Adéussiau, corets estimats; men vaig
a trobar mon noble cavaller Falstaff, y
a beure, en sa companyía, vi de Canaries.

        _Exit l'Hostaler_

FORD, apart
Me sembla que jo abans li serviré una
ampolla que'l farà dançar. Veniu, estimats
senyors?

EVANS
Anem ab vós a veure el monstre.

        _Exeunt_




X

UNA CAMBRA A CAN FORD

        _Entren la SENYORA FORD Y la SENYORA
         PAGE_

SENYORA FORD
Veniu, Joan, Robert.

SENYORA PAGE
Cuiteu! Y el cove de la bugada?

SENYORA FORD
No tingueu por, Robí, depressa.

        _Entren CRIATS ab un cove_

SENYORA PAGE
Correu, veniu, veniu.

SENYORA FORD
Deixeulo allà.

SENYORA PAGE
Doneu vostres comandaments als criats;
ja queda poca estona.

SENYORA FORD
Recordeuvos bé de lo que us he manat,
Joan, y vós també, Robert. Estigueu
apunt allà dins, a la porta de la cambra
de la cervesa, y quan me sentiu que crido
a correcuita, veniu totseguit; us carregarèu
a les espatlles aquest cove, sense vacilar,
sense repós; y aleshores us el endueu
al rentador, vers la prada de Datchet; us
el endueu y el vuideu en la fossa llotosa
que hi ha a la ribera del Tàmessis.

SENYORA PAGE
Ho fareu puntualment?

SENYORA FORD
Els ho he dit y repetit; saben la lliçó de
memoria. Sortiu, y veniu apenes us cridi.

        _Exeunt els Criats_

SENYORA PAGE
Ah! veus-aquí el petit Robí!
        _Entra Robí_
Què tal, espieta? Quines noves dueu?

ROBÍ
Sir Joan, mon amo, es a la porta del
darrera. Senyora Ford, desitja la vostra
companyía.

SENYORA PAGE
Mireume, gentil ninotet, ens guardareu
fidelitat?

ROBÍ
Sí, us ho juro; el meu senyor ignora que
sigueu aquí. Adhuc m'ha fet l'amenaça
d'una llibertat per sempre més si us deia
les noves; car m'ha assegurat que'm daría
comiat per tota la vida.

SENYORA PAGE
Ets un bon minyò. La teva discreció et
vestirà; aquest pas ha de valdret unes
calces y un perpunt; però vaig a amagarme.

SENYORA FORD
Aneu. Tú, ves a dir al teu senyor que
estic sola. Senyora Page, recordeuvos del
vostre paper.

        _Exit Robí_

SENYORA PAGE
T'ho prometo. Si el desgracio, xiulam.

        _Exit la Senyora Page_

SENYORA FORD
Aneu, aneu. Ja corretgirem aquestes
males humors, aquesta grossa esponja
amarada. Cal ensenyarli a distingir les
tórtores de les gralles.

        _Entra FALSTAFF_

FALSTAFF
Joia divina, t'he assolida? Ara podré
morir sense recança. Ja he viscut prou.
Aquest era el terme de mon ambició. Oh,
moment de benaventurança!

SENYORA FORD
Oh, sir Joan estimat!

FALSTAFF
Senyora Ford, jo no sé mentir, jo no sé
afalagar. Oh, senyora Ford; vaig a cometre
un pecat per un desig que sem'escapa;
voldría que el vostre marit fos mort y
enterrat! T'ho dic davant del senyor dels
senyors, te faría missenyora.

SENYORA FORD
Jo, vostra missenyora, sir Joan? Per
amor de Déu, seria una missenyora ben
escarrancida.

FALSTAFF .
Que la cort de França en presenti una
que se't pugui comparar. Des d'aquí oviro
com ton ull iguala l'esclat del diamant;
tens les celles enarcades de la manera
precisa que cal per sostenir la cofadura que
s'estila en els retrats, la cofadura ab vels,
tota mena de cofadura de punt de Venecia.

SENYORA FORD
Un senzill mocador, sir Joan; aquesta
es la sola cofadura que'm vagi bé a la
cara, y no us penseu que molt.

FALSTAFF
Uses traidoría quan parles així. Series
una perfecta dama de la cort, poses el
peu ab una fermesa que't daría un caminar
perfecte si duies un verdugat ab semicercles.
Jo conec ben bé lo que seríes,
si no s'hi hagués atravessat la fortuna
enemiga. Però natura es amiga teva;
vaja, cal que ho reconeguis.

SENYORA FORD
Creieume, no hi ha en mí res de lo
que dieu.

FALSTAFF
Què es, doncs, lo que m'obligà a estimarte?
Dèixam convèncert de que hi ha
en tú quelcom extraordinari. Té; jo no
puc dir floreta per ací, floreta per allà,
com aquestos domicells ensucrats qui tenen
tot l'aire de donetes disfreçades d'home,
y que exhalen més perfums que una botiga
d'herbolari en la tongada de les herbes
fresques. No, no puc; però t'estimo, no
estimo sinó a tú, y t'ho mereixes.

SENYORA FORD
Ah! no'm traiu, sir Joan! Tinc por de
que estimeu la senyora Page.

FALSTAFF
Tant se valdría que diguessiu que
m'agrada passejarme per davant de la
porta d'un acreedor, banda més odiosa
per mí que la gola d'un jorn de caló.

SENYORA FORD
Sí, es veritat, ja sab el cel com us estimo,
y un día o altre us en adonareu.

FALSTAFF
Persevera en aquestos bons propòsits,
qué jo men faré mereixedor.

SENYORA FORD
Y jo us dic que vós els mereixeu, perque
si no jo no els hauría forjats.

ROBÍ,   _darrera el teatre_
Senyora Ford! Senyora Ford! Veus-aquí la
senyora Page tota roja, tota pantejant,
ab la mirada tèrbola, que voldría
parlarvos immediatament.

FALSTAFF
Cal que no em vegi; m'amagaré darrera
el cortinatge.

SENYORA FORD
Sí, per caritat; aquesta dòna es la malicia
personificada.
        _En Falstaff s'amaga_
        _Entren la SENYORA PAGE y en ROBÍ_
Què hi ha? Què passa?

SENYORA PAGE
Oh, senyora Ford! Què heu fet? Esteu
deshonrada, perduda, perduda sense salvació.

SENYORA FORD
Però, què es això, estimada senyora Page?

SENYORA PAGE
Oh, bon Jesús! Es possible, senyora Ford!
Tenint un marit tant honrat y cabal,
donarli un semblant motiu de sospita!

SENYORA FORD
Quín motiu de sospita?

SENYORA PAGE
Quín motiu de sospita! Feu memoria.
Còm m'heu enganyada!

SENYORA FORD
Còm s'enten! Per amor de Déu, aont
aneu a parar!

SENYORA PAGE
Dòna, el vostre marit arribarà tot d'una,
ab tota la justicia de Windsor a la recerca
d'un gentilhome, que segóns ell diu,
està a casa seva en aquests moments
(sense que vós hi feu cap oposició) per
aprofitar son ausencia d'una faisó criminal.
Esteu perduda!

SENYORA FORT,   _apart_
Parleu més alt.
        _En alta veu_
Espero que això no serà.

SENYORA PAGE
Plagués al cel que no fos veritat que
tinguessiu un home aquí! Lo que es ben
cert, almenys, es que el vostre marit ve
a cercarlo, acompanyat de mitja població.
Jo m'he avençat per dàrvosen l'avís;
si us judiqueu innoscenta, n'estic ben
joiosa. Però si de fet teniu algun amic a
casa vostra, que surti, que surti lo més
d'hora possible. No us quedeu encantada;
feu que us tornin els sentits, defenseu el
vostre nom, o deu comiat per sempre més
a tota satisfacció en vostra vida.

SENYORA FORD
Què haig de fer, amiga estimada! Hi ha
un gentilhome a casa meva, y m'espahordeix,
més que la meva deshonra, el perill
que l'amenaça. Donaria mil lliures perque
estigués fora de casa.

SENYORA PAGE
Oh! per ma fe, deixeu corre vostre
_donaría, donaría_; veus-aquí el vostre
marit qui s'acosta. Sabeu alguna manera de
ferlo escapar? No l'amagueu dintre
de casa, de cap manera! Còm m'heu duta
enganyada! Però allà veig un cove. Si es
d'una mida aposta, l'hi podem ficar. El
taparem ab roba bruta, com si l'enviessiu
a la bugada. Precisament ara es quan se
fan aquestes feines; envieulo per medi de
vostra gent a la prada Datchet.

SENYORA FORD
Es massa gros per entrarhi. Qué serà
de mí?

        _Entra FALSTAFF_

FALSTAFF
Deixeumho provar; deixeumho provar;
una probatura! Sí que hi cabré, sí. Seguiu
el concell de vostra amiga. Hi cabré.

SENYORA PAGE
Com! Sir Joan Falstaff! Cavaller, així
compliu lo que deia vostra lletra!

FALSTAFF
T'estimo, no t'estimo sinó a tú; ajúdam
a sortir d'aquí, deixa que'm fiqui aquí
dintre... Mai...

        _Entra en el cove, s'hi aclofa
         y el tapen de roba bruta_

SENYORA PAGE
Robí, ajudeunos a tapar el vostre senyor.
Crideu els vostres servents, senyora Ford.
Ah! cavaller traidor!

SENYORA FORD
Ei, Joan! Robert, Joan!
        _Exit Robí
         Entren els dos SERVENTS_
Teniu; enduéuvosen aquesta roba bruta;
passeu una perxa per les dues nances;
Déu meu, que sóu calmosos! Porteulo a la
bugadera, a la prada Datchet; depressa,
correu!

        _Entren FORD, PAGE, CAIUS, sir EVANS_

FORD
Acosteuvos, si us plau. Si he sospitat
nesciament, us regonec el dret a burlarvos
de mí; no m'estalvieu, si així fos, les
ralleríes, que les hauré merescudes.
Atureuvos! Aon porteu aixó?

ROBERT
Ai ai; a la ribera.

SENYORA FORD
Bé! quina necessitat teniu de saber aont
ho duen? Són aquestos vostres afers? No
faltaría sinó que us ocupessiu de la
bugada!

FORD
Ho dueu a rentar! Si jo pogués rentar
igualment la taca del meu nom! Enramat,
enramat, un verdader enramat, jo
us en responc; y adhuc enramat novell,
d'aquesta temporada.
        _Exeunt els criats
         enduentse el cove_
Senyors, aquesta nit he somniat; ja us
contaré mon somni. Comencem per buscar
les meves claus; aquí estàn. Pujeu,
aneu d'una banda a l'altra, visiteu mes
cambres, oloreu per tot; nostra guineu es
al parany, n'estic segur; deixeu que
clogui aquesta sortida, Y ara deu una
batuda pel enclòs.

PAGE
Benvolgut senyor Ford, calmeuvos; us
feu injuria a vós mateix; això ja es
massa.

FORD
Tant me fa, senyor Page, tant me fa.
Pugem, senyors; us divertireu. Seguiume,
senyors.

EVANS
Tot aixó  són visions, y gelosíes
fantasmagòriques.

CAIUS
Mala negada! no es aquesta la moda de
França; a França no hi ha pas gelosos
per un sant remei.

PAGE
Seguimlo, senyors, ja que ell ho vol;
guaitem el resultat de les seves
inquisicións.

        _Evans, Page y Caius, exeunt_

SENYORA PAGE
No us sembla la comedia doblement
riallera?

SENYORA FORD
No sé a quin dels dos estic més contenta
d'haver atrapat, si a mon marit o a
sir Joan.

SENYORA PAGE
Quines angoixes havía de passar quan
el senyor Ford ha demanat que hi havía
en el cove!

SENYORA FORD
Tinc por de que no calgui rentarlo an
ell també. Li haurem fet un servei,
enviantlo a pendre un bany.

SENYORA PAGE
Que'l pengin, a aquest bergant que no
més pensa en disbauxes; voldría veure
tota la gent de sa niçaga passant aquestes
agoníes.

SENYORA FORD
Cal que mon marit hagi tingut qualque
raó singular de sospitar que sir Joan era
aquí. Mai l'he vist ab una gelosia tant
desaforada.

SENYORA PAGE
Ja trobaré manera de saberho: mes encara
ens hem de divertir a despeses de
Falstaff. La seva febre de llibertinatge
no's gorirà ab aquest sol remei.

SENYORA FORD
Li enviarem la senyora Quickly, aquesta
imbècil xarxona, per excusarnos de
que l'hagin llençat a l'aigua, y darli una
nova esperança que li serà motiu d'una
altra correcció.

SENYORA PAGE
Ben pensat. Demli una cita, demà a les
vuit, perque vingui a rebre una compensació.

        _Tornen entrar FORD, PAGE, CAIUS y
         sir Huc EVANS_

FORD
S'ha fet fonediç. Potser el bajoc s'ha
vantat de coses que estaven més enllà de
son albir.

SENYORA PAGE
Sentiu?

SENYORA FORD
Sí, sí, calleu. Senyor Ford, me tracteu
d'una gentil manera, no es veritat?

FORD
Sí, sí senyora.

SENYORA FORD
Déu faci que les vostres accións siguin
mellors que els vostres pensaments.

FORD
Aneu.

SENYORA PAGE
Senyor Ford, us heu fet un flac servei.

FORD
Bé, bé, jo sóc qui en porto la pena.

EVANS
Si hi ha algú dintre la casa, a les cambres,
als cofres, als armaris, que el cel no'm
perdoni mos pecats el dia del Judici Final.

CAIUS
Mala negada! Jo dic igual. No hi ni una rata.

PAGE
Vaja, vaja, senyor Ford! No us en doneu
vergonya? Quin mal esperit, quin dimoni us
ha ficat a la testa semblants acudits?
No voldría incorre en una malaltía
d'aquesta mena per tots els tresors
del castell de Windsor.

FORD
He sigut culpable, senyor Page; y pago la
pena.

EVANS
Esteu malalt de tenir una mala conciencia.
La vostra muller es una dòna tant honrada
que se la pot escullir entre cinc mil,
y adhuc entre cinc centes.

CAIUS
Mala negada! té tot el tirat d'una dòna
que s'estima.

FORD
Mellor que així siga. Senyors, us he
promés un dinar. Veniu; mentrestant darem
una volta pel parc; perdoneume, si
us plau. Ja us contaré perque fiu tot això.
Anem, dòna meva; anem, senyora Page;
perdoneume, si us plau. Us ho prego ab
tot el cor, perdoneume.

PAGE
Anem, senyors, entrem. Més, per ma fe,
el posarem com un Sant Llàtzer. Jo, per
ma banda, us invito a esmorzar demà, a
casa meva, y després a caçar aucells.
Tinc un falcò admirable per anar pel
bosc. Entesos?

FORD
Completament.

EVANS
Si n'hi va un, jo seré el segón de la colla.

CAIUS
Si n'hi ha un o dos, jo seré el tercer.

FORD
Senyor Page, veniu, feume la mercé.

        _Exeunt. Evans y Caius romanen sols_

EVANS
Y vós, feume la mercé de recordarvos
d'aquest putiner belitre de la Lligacama.

CAIUS
Sí, sí, de tot mon cor.

EVANS
Aquest putiner belitre de les riotes y
les facecies.

        _Exeunt_




XI

UNA CAMBRA A CAN PAGE

       _Entren FENTON y la senyoreta ANNA PAGE_

FENTON
Veig que en ma vida podré assolir el
bon afecte de ton pare. No insisteixis per
tant en adreçarmhi, Anneta meva.

ANNA
Déu meu! doncs, còm ho farem?

FENTON
Tingues l'ardidesa d'obrar pel teu
compte. Ell posa com obstacle la meva
alta naixença; preten que jo cerco no
més reparar ab els séus cabals el desgavell
de la meva fortuna. Encara troba altres
motius de querella: me culpa de les
esvalotades companyíes ab que visquí, y
sosté que es impossible que jo't consideri
d'altra manera que com un heretament.

ANNA
Potser te raó.

FENTON
No; ho juro davant del cel, per tota
la meva felicitat venidora. Es cert, ho
confesso, que els cabals de ton pare foren
el primer motiu que m'encaminà a oferirte
mos homenatges; més, quan feia per
maneta de plàuret, desseguida et trobí
força més preable que l'or amonedat, o
les riqueses que s'apreten dins les saques;
y ara ja no aspiro a més fortuna que a la
de gaudirte.

ANNA
Benvolgut senyor Fenton; a pesar de
tot no us canceu de recercar la benvolença
de mon pare; senyor Fenton, treballeuhi
séns fatiga. Si vostra solicitut y les
pregaries més humils no hi poden res,
aleshores... aleshores, escolteu un mot.

        _Se retiren a una banda per conversar_

SHALLOW
Senyora Quickly, interrompeu el coloqui
llur; mon parent desitja enrahonar pel séu
compte.

SLENDER
Tant mateix, convé que faci el cop.
Endavant, no més es qüestió d'enardirse.

SHALLOW
No us esporuguiu, cosí.

SLENDER
Oh, ella no m'esporugueix; ella rai; no
més hi ha que tinc por.

QUICKLY
Escolteu, el senyor Slender voldría dirvos
dues paraules.

ANNA
Desseguida estic per ell. Ell es l'escullit
de mon pare.
        _Apart_
Trescents lliures de renta no n'agencen
poques ni gaire s de maníes y ridiculeses!

QUICKLY
Y còm se troba l'estimat senyor Fenton?
Una parauleta, deixeu que us digui una
parauleta.

SHALLOW
S'acosta. Coratge, mon cosí. Oh, minyò!
tú teníes un pare...

SLENDER
Jo tenía un pare, senyoreta Anna. Mon
cosí us en podría contar histories ben
xiroies. Benvolgut cosí, conteuli, jo us ho
preg, a la senyoreta Anna, l'historia de
les dues oques que mon pare emblà en un
corral.

SHALLOW
Senyoreta Anna, mon cosí us estima.

SLENDER
Sí, us estimo més que a qualsevol altra
dòna del comtat de Glocester.

SHALLOW
Us farà viure ab tots els honors deguts
a la vostra categoría.

SLENDER
Us en responc, y en quant an això no temo
a ningú de qualsevol llinatge, dintre
l'ordre d'escudería.

SHALLOW
Portarà a la caixa nupcial cent cinquanta
lliures.

ANNA
Mon bon senyor Shallow, deixeu que'm
festegi ell mateix.

SHALLOW
Mercès, en bona veritat, mercès per
aquest encoratjament. Cosí, Anna us
crida; us deixo fer.

ANNA
Senyor Slender?

SHALLOW
Senyoreta Anna?

ANNA
Expliqueu les vostres voluntats.

SLENDER
Les meves voluntats! Je, je, me feu gracia!
Per favor del cel encara no estic prou
malalt per fer testament y dictar les meves
voluntats.

ANNA
Us demano solament lo que voleu de mí.

SLENDER
Lo que es jo, jo en persona, no vull pas
res, o si de cas ben poca cosa. Vostre
pare y mon oncle han fet algun concertament
i si la cosa rehix, m'anirà d'allò
més bé, y si no, que hi farem! sòrt qui
l'ha! Ells us poden esplicar mellor que jo
l'estat de la qüestió. Mireu; demaneuho
al vostre pare; veusel-aquí.

        _Entren el senyor y la senyora PAGE_

PAGE
Hola, estimat Slender! Estímal, Anna,
filla meva. Com, què veig? Què hi fa aquí
el senyor Fenton? Senyor, me feu una
veritable ofensa no deixant en pau la
meva casa. Ja us diguí, si no m'erro, que
he disposat de la meva filla.

FENTON
Senyor Page, no us altereu.

SENYORA PAGE
Mon bon senyor Page, deixeu d'importunar
la meva filla.

PAGE
No es per vós, la noia.

FENTON
Senyor, voldrieu escoltarme?

PAGE
No, benvolgut senyor Fenton. Entrem,
senyor Shallow; entrem, Slender, fill meu.
Senyor Fenton, vós, sabedor com sóu de
mos designis, me falteu.

        _Exeunt Page, Shallow y Slender_

QUICKLY,  _a Fenton_
Parleu a la senyora Page.

FENTON
Benvolguda senyora Page, estimant la
vostra filla d'una faisò absolutament
honorable, me crec obligat a sostenir les
meves pretensións sense defallir, a pesar
dels obstacles, les rebufades y les conductes
agressives. Feume la mercè de protegirme.

ANNA
Mare mia, no'm caseu ab aquell estaquirot.

SENYORA PAGE
No es aquest el meu designi, us cerco
un marit de força mellor qualitat.

QUICKLY
Que es mon amo el doctor.

ANNA
Per amor de Déu! Més m'estimaría esser
enterrada, o véurem perseguida d'una
pluja de naps.

SENYORA PAGE
Vaja, no us amohineu! Senyor Fenton, no
seré la vostra amiga ni la vostra enemiga.
M'enteraré de si la meva filla us estima,
y lo que sàpiga d'aquest particular
decidirà la meva conducta. Fins
aleshores, adéussiau, senyor; cal que
l'Anneta entri a casa; si no, son pare
rondinaria.

        _Exeunt la senyora Page y Anna_

FENTON
Adéussiau, estimada senyora; adéu, Anneta.

QUICKLY
Això es obra meva. -Y ara!- li diguí
-voldríeu sacrificar la vostra filla a un
imbècil o a un metge?- Ho veieu, senyor
Fenton? Es obra meva.

FENTON
Ten dóno mercès, y et prego que aquesta
nit cerquis una ocasió per donar aquest
anell a la meva cara Anneta; y quédat
això pel treball.

        _Exit_

QUlCKLY
Vés, y que el cel te dongui bona sòrt.
Es un troç de pa. Una dòna passa a través
del foc y l'aigua per servir un home
així. Però, tant mateix, jo voldría que
mon amo assolís la senyoreta Anna, o
potser voldría que l'assolís el senyor
Fenton. Faré lo que pugui per tots tres,
perque els ho prometí, y mantindré ma
paraula, però singularment quedaré bé
ab el senyor Fenton. Ara que hi penso,
les dues senyores m'han donat un altre
encàrrec pel cavaller sir Joan Falstaff.
Quina beneita sóc d'embadalirme així.

        _Exit_




XII

UNA CAMBRA AL HOSTAL DE LA LLIGACAMA.

        _Entren FALSTAFF y BARDOLF_

FALSTAFF
Bardolf!

BARDOLF
Al vostre servei.

FALSTAFF
Vesme a cercar un gerro de ví d'Espanya;
y fícamhi una torrada.
        _Exit Bardolf_
He viscut tantes anyades per veurem a
la fí portat dins un cove com un munt
d'escombraríes y per esser llençat al
Tàmessis? Molt bé, molt bé! Si m'exposo
mai més a semblant aventura que prenguin
el meu cervell per ferne bunyols, y el
donguin a un cà per estrenes de principi
d'any. Els lladres m'han vessat en el
canal ab tant poc remordiment com si
haguessin ofegat un rengle de cadellets
encara cegos; Y per les meves dimensións
se pot imaginar si em capbuço ab gaira
velocitat. Maldament el fons hagués sigut
al capdevall del infern, hi arribaría.
Afortunadament l'aigua no era molta, y en
aquella banda estava plena de sorra.
M'hauría ofegat; es una mort que aborreixo,
perque l'aigua diuen que va inflant, y vés
quina fila hauria fet quan estés inflat;
una vera montanya de carn passada.

        _Torna BARDOLF ab el ví_

BARDOLF
Hi ha la senyora Quickly, senyor, Y us
vol parlar.

FALSTAFF
Ah, ah. Posem primerament un xic de
ví d'Espanya a l'aigua del Tàmessis.
Tinc el ventre tant gelat com si hagués
pres mandonguilles de neu a manera de
píndoles per refrescarme els ronyons.
Dígali que vingui.

BARDOLFF
Entreu, bona dòna.

        _Entra QUICKLY_

QUICKLY
Ab el vostre permís. Excuseume. Bon
jorn, Senyoría.

FALSTAFF
Treume totes aquestes copes; prepàrem
un bol de ví d'Espanya ab sucre.

BARDOLF
Y ab ous, senyor?

FALSTAFF
No; sol y natural. No vui semença de
pollet dins la meva beguda.
        _Exit Bardolf_
Què tením?

QUICKLY
En bona fe, senyor, vinc a trobar Vostra
Senyoría de part de la senyora Ford.

FALSTAFF
La senyora Ford? N'estic fortament ressentit;
quin aigarell; tinc els dintres inondats.

QUICKLY
Per amor de Déu! Ai, senyor! no hi té
culpa la pobre senyora; han sigut els séus
criats, que han equivocat les seves ordres.

FALSTAFF
Jo també m'he equivocat al fiarme de
la folla promesa d'una dòna.

QUICKLY
Ah, senyor! està feta una mar de plors;
si la veiau se us partiría el cor. Son marit
va aquest mati a caçar aucells; ella us
prega que aneu una altra vegada a casa
seva entre nou y dèu. M'ha encomanat que
us ho faci saber a correcuita; jo us prometo
que us conçolarà de la vostra malaventura.

FALSTAFF
Bé, consenteixo a ferli una altra visita.
Dieuli que reflexioni bé, que un home no
té preu. Que consideri la seva fragilitat,
y judiqui la meva excelencia.

QUICKLY
Li diré, senyor.

FALSTAFF
No us en oblideu. Entre vuit i nou, no es
això?

QUICKLY
Entre vuit y nou, senyoría.

FALSTAFF
Està bé, marxeu; sen pot refiar.

QUICKLY
La pau sigui ab vós, senyor.

FALSTAFF
Me maravella que no comparegui el senyor
Brook; m'havía pregat que l'esperés aquí;
el séu diner me té el cor robat. Ah! aquí
el tenim.

        _Entra FORD_

FORD
Déu vos guard, senyor.

FALSTAFF
Què tal, senyor Brook! veniu sens dubte per
escatir lo que ha passat entre jo i la senyora
Ford.

FORD
Aquest es l'objecte de ma visita, certament.

FALSTAFF
Senyor Brook, no us vull enganyar; sóc
anat a casa seva a l'hora senyalada.

FORD
Bé, senyor, y còm us hi rebéren?

FALSTAFF
Senyor Brook, d'una manera molt desagradable.

FORD
Còm es? Tal vegada hi hagué trasmudança en el
cor d'ella?

FALSTAFF
No, senyor Brook, però son marit, de
testa enramada, a qui la gelosía manté
en un esverament sense treva ni sosseg,
arribà durant l'entrevista, al instant en
que s'acabaven les besades, afalags y
mútues protestes ab que hem entrat en
materia. Portava una colla d'amics séus
que en son neguit havía escalfat de
cap, excitantlos a cercarme dintre la
casa.

FORD
Y ara! Mentres vós ereu allí?

FALSTAFF
Mentres jo hi era.

FORD
Y en Ford us ha cercat sense poder trobarvos?

FALSTAFF
Escolteu. Per benhaurança meva, comparegué
a bon temps una tal senyora Page; aquesta ens
avisà l'arribada den Ford; la dòna den Ford
no savía lo que's pescava, però al capdevall
me feren sortir dins el cove de la bugada.

FORD
Dins el cove de la bugada?

FALSTAFF
Sí, atzar fatal, dins el cove de la
bugada; me comprimiren fins a ofegarme
sota un caramull de camises, de faldilles
brutes, de mitjons, de toballóns greixosos;
tot lo qual formava, senyor Brook, el
concert més pudent de flaires inaguantables
que mai hagi desconçolat el nas humà.

FORD
Hi estiguereu molt de temps?

FALSTAFF
Ara sentireu, senyor Brook, tot lo que
he sofert per posar aquesta dòna malèfica
al vostre servei! Quan vaig quedar apilotat
d'aquesta manera dintre el cove, dos bergants,
qui serveixen a cân Ford, arribaren; y
com que llur mestressa els ordenà que'm
duguessin a la prada de Datchet en
qualitat de roba bruta, me agafaren
damunt de llurs espatlles. Trobaren a
la porta llur senyor indignadíssim,
y gelós com un brau; y els demanà una o
dues vegades quina cosa portaven dins el
cove. Jo tremolava com la fulla al arbre,
tement que aquell boig rematat no hi volgués
dar una mirada; però el destí que l'ha
guarnit de branques, deturà sa destra;
vaig respirar. Ell entrà per continuar
les seves recerques, y jo vaig sortir com
a pilot de roba. Però fixèuvoshi bé, senyor
Brook; me calgué sofrir les agoníes
de tres morts diferentes; primer l'esglai
inconcebible de vèurem descobert pel gelós,
vilíssim capripède; després de veurem
torçat com una bona fulla d'acer espanyol
dins la circunferencia d'un receptàcul,
ab els punys tocant la punta dels peus,
y el cap entre els talóns; y finalment
d'esser empresonat com un cos en
disolució dintre de robes pudentes qui
fermentaven de llur mateixa bruticia.
Imagineuvos; un home de la meva niçaga!
Un home com jo que tem la calor com si
fos de mantega; un home que constantment
està amarat com si es fongués; es un
verdader miracle que no hagi mort ofegat.
Y imagineuvos que quan això ja no podía
durar, quan ja estava mig cuit en mon propri
llard, fet una mena de guisat holandès, m'han
llençat al Tàmessis, m'han refrescat dins
l'aigua viva a tall de ferradura que ja està
rohenta! Digueume si això no es espaventable,
senyor Brook!