FORD
Certament, senyor, estic desconçolat de que
hagueu sofert totes aquestes passades per
amor de mí. Veus-aquí mes esperances fallides;
ja no podreu fer cap més probatura.

FALSTAFF
Senyor Brook, abans que declararme vençut
d'aquesta manera, preferiria esser llençat
al Etna com ho fúi al Tàmessis. Aquesta
matinada el marit va a caçar aucells, y ella
m'ha anunciat una nova cita. M'espera de vuit
a nou, senyor Brook.

FORD
Ja són les vuit tocades, senyor.

FALSTAFF
Què dieu! Doncs men vaig a la cita.
Torneume a veure quan us plagui; sabreu
com marxen les coses; ella ha d'esser vostra;
aixi remataré la meva obra. Adeussiau,
adeussiau, serà vostra, senyor Brook. Senyor
Brook, vós enramareu en Ford.

        _Exit_

FORD
Oh! Déu meu! es un engany! es un somni!
Deixondiuvos, senyor Ford; deixondiuvos,
deixondiuvos, senyor Ford; vet-aquí, senyor
Ford, que us malmeten vostre mellor perpunt.
Veus-aquí les funestes consequencies del
matrimoni y de tenir roba y coves de bugada.
Molt bé! proclamaré ma situació; agafaré aquest
home de disbauxes; serà a casa, no sem
podrà escapar; estic segur de que no sem
pot escapar. No's pot ficar dins una butxaca,
ni lliscar adins del calaixet del pebre: però,
de temença de que el dimoni que el guía no li
presti socors, vull regirar les bandes aon serà
impossible que estigui. Ja que no puc evitar
d'esser lo que sóc, la certesa que en tinc no em
darà cap mica de conformitat; si estic embrancat,
ai dels que s'embranquin en les meves branques!

        _Exit_




XIII

CARRER MAJOR DE WINDSOR

        _Entren la senyora PAGE, la senyora
         QUICKLY y WILLIAM_

SENYORA PAGE
Te penses que ja es a câ la senyora Ford?

QUICKLY
De segur que hi deu esser, o està a frec
a frec d'arribarhi; però us ben asseguro
que està enutjat de mala manera perque
el remullàreu. La senyora Ford us prega
que vingueu tot d'una.

SENYORA PAGE
D'aquí un segón estic per ella; no'm cal
altra cosa sinó acompanyar a l'escola mon
homenic. Però calla, aquí ve son mestre.
Me jugaria qualsevol cosa que avui fan festa.
        _Entra EVANS_
Còm es això, sir Huc, què no hi ha escola avui?

EVANS
No; el senyor Slender vol que deixem
jugar els infants.

QUICKLY
Benehit sigui el séu bon cor!

SENYORA PAGE
Sir Huc, diu el meu marit que el noi no
lleva gaira profit dels séus estudis. Feuli
algunes preguntes, si us plau, sobre el
séu rudiment.

EVANS
William, acòstat; aixeca la testa, vaja.

SENYORA PAGE
Vina, fillet meu, aixeca la testa, respón
al senyor mestre. No t'esporugueixis.

EVANS
Veiam, digueume quantes són les menes de
nombres del sustantiu.

WILLIAM
Dues.

QUICKLY
Ai, ai! jo haguera dit que de _nombra_ no
n'hi havía més que una, per que la gent
sempre enrahona només que de la _nombra._

EVANS
Deixeuvos de parlotejar. Còm se diu
infant en llatí?

WILLIAM
_Puer._

QUICKLY
Ai, senyor, ja es una bona veritat que
la quitxalleta són unes pues!

EVANS
Sóu la dòna més bajoca de la terra; calleu,
per amor de Déu. Què es _lapis_, xiquet?

WILLIAM
Una pedra.

EVANS
Y la pedra, què es?

WILLIAM
Un roc.

EVANS
No, home, no; una pedra es _lapis_. Fícatho
bé al cap, fesme el favor.

WILLIAM
_Lapis_.

EVANS
Molt bé. William, d'aont ixen els articles?

WILLIAM
Del pronom, y es declinen així: _Singulariter
nominativo, hic haec hoc_.

EVANS
_Nominativo, hic haec hoc_. Posahi els cinc
sentits, fixati bé. _Genitivo, hujus_. Doncs
bé, quin es l'acusatiu?

WILLIAM
_Accusativo, hunc_.

EVANS
Per favor, mira de fer memoria, xiquet.
_Accusativo, hunc, hanc, hoc_.

QUICKLY
Un cranc coc. Vet-aquí un llatí de cuina.

EVANS
Dòna, abandoneu la xerrameca. Com
fa el cas vocatiu, William?

WILLIAM
_O! vocativo, o!.

EVANS
William, el vocatiu es _caret_, recordeusen
bé.

QUICKLY
Ara veieu! Tantes vegades que ho dic
jo això de carat!

EVANS
Acabeu d'un cop, mestressa.

SENYORA PAGE
Vaja, vaja, quietut.

EVANS
A veure, William, digueu el cas genitiu
en plural.

WILLIAM
El cas genitiu?

EVANS
Sí.

WILLIAM
Genitiu: _horum, harum, horum_.

QUICKLY
Què diables li conta del _tiu_ de Jenny?
L'oncle de Jenny es un trapella, y la seva
vida no li pot servir de cap exemple al
infantó.

EVANS
Bona dòna, sóu una descarada.

QUICKLY
Maldament ho fós! Vés ara que li
conta al xiquet! A què vé esplicarli
tot això del hic, y del coure crancs, y
ferli saber les histories dels perduts de
la ciutat! Es una manera ben lletja de
quedar!

EVANS
Oh, dòna, jo penso que tens el cap esquerdat.
No comprens la natura dels casos, dels
genres y dels nombres? Ets una criatura tant
estulta com un hom pugui desitjar.

SENYORA PAGE
Silenci, per amor de Déu.

EVANS
Ara, William, digueume alguna declinació
pronominal.

WILLIAM
Les he oblidades; en bona refé.

EVANS
_Hic, haec, hoc_. Si oblideu els _hics_, els
haecs_ y els _hocs_, us castigaré ab el fuet.
Y ara, aneu a jugar si voleu. Aneu.

SENYORA PAGE
Està més entrenat del que'm pensava.

EVANS
Te la memoria desperta. Adéu, senyora Page.

SENYORA PAGE
Adéu, benvolgut sir Huc.
        _Exit sir Huc_
Cap a casa, minyonet; no podem perdre ni
un minut.

        _Exeunt_




XIV

UNA CAMBRA A CAN FORD

        _Entren la senyora FORD y FALSTAFF_

FALSTAFF
Senyora Ford, el greu que sentiu, esvaheix
el que jo sentía. Veig que l'amor
que'm dueu sab bé les consideracións
que'm són degudes; jo prometo complir
ab vós acuradament, y aixó no ja, senyora
Ford, en lo que pertoca al simple dever
amatori, sinó en tots els séus encontorns,
dependencies y cerimonies. Però avui esteu
assegurada contra les irrupcións del marit?

SENYORA FORD
Sen es anat a la caça d'aucells, tendre
sir Joan.

        _La senyora Page, dins_

SENYORA PAGE
Déu us guard, senyora Ford.

SENYORA FORD
Entreu a la meva cambra, sir Joan.

        _Exit Falstaft
         Entra la senyora PAGE_

SENYORA PAGE
Bon dia, cara de rosa. Digueume, teniu
algú a casa?

SENYORA FORD
Jo? Ningú, si no es els meus criats.

SENYORA PAGE
Men puc refiar?

SENYORA FORD
Ningú, es ben cert.
        _Baix_
Enraoneu més alt.

SENYORA PAGE
Molt bé; estic contentíssima de que no
hi hagi ningú.

SENYORA FORD
Per què?

SENYORA PAGE
Per què, veína? Sapigueu que vostra
marit es recaigut en ses primeres follies.
L'hauríeu de sentir allà abaix, ab el meu
marit, com s'encaterina, com s'enrogalla
de parlar contra tots els casats, com
maleheix la descendencia d'Eva, de
qualsevol color que sía; l'haurieu de veure
copejantse el front y clamant: -Eixiu, oh
branques!- De manera que qualsevol frenesí
que jo hagi vist en aquest món, ara
m'apar dolcesa, moderació y apaibagament
si el comparo ab la seva febre. Us ben
felicito de tot cor de no tenir el cavaller
a casa.

SENYORA FORD
Còm! Tal volta enraona d'ell?

SENYORA PAGE
No parla d'altra cosa, y declara ab
juraments que mentres ahir el cercava, ell
fou endut en un cove; assegura an el meu
marit que el cavaller es aquí a pesar de
tot; y li ha fet abandonar la cacera tant
an ell com a tots els demés per demostralse
la justicia de les seves sospites.

SENYORA FORD
Què encara són lluny, senyora Page?

SENYORA PAGE
Cà, molt aprop, al capdevall del carrer;
desseguida arribaràn.

SENYORA FORD
Estic perduda; el cavaller es aquí.

SENYORA PAGE
Ah! doncs esteu perduda, no hi ha remei;
y el cavaller es pot donar per mort.
¿Quina mena de dòna sóu? Feulo eixir,
feulo eixir. Val més una mica
d'empaguehiment que no pas l'assessinat.

SENYORA FORD
Y per aont eixirà? Aon podrem escondirlo?
No el podem pas ficar dintre un cove.

        _Entra FALSTAFF_

FALSTAFF
No, no'm vull posar un altre camí dins
el cove; però no'm puc escapar abans de
de què arribi?

SENYORA PA GE
En nom de Déu! tres germàns del senyor Ford,
ab pistoles a les mans guarden la porta
perque ningú no ixi; si no fos per ells,
us podríeu escapar abans de que comparegués.
Però què feu? Y ara!

FALSTAFF
Què faig? Vaig a enfilarme per la xemeneia.

SENYORA FORD
Desgraciat! es aon tothom descarrega els
fusells al arribar de la cacera. Devalleu
al forn.

FALSTAFF
Aont es?

SENYORA FORD
Allà y tot us cercaríen, a fe a fe. No hi
ha a casa un armari, un cofre, una caixeta,
un forat, un pou, una volta que ell
no hagi detallat en un inventari que té
per escrit, y que li serveix per fer memoria;
tot ho repassa ab l'inventari a la mà.
No veig manera d'amagarvos dintre de casa.

FALSTAFF
Aleshores cal eixir?

SENYORA PAGE
Si eixiu ab vostra mateixa figura, sóu
mort. Potser si eixisseu disfreçat...

SENYORA FORD
Còm el podríem disfreçar?

SENYORA PAGE
Déu meu, no ho sé, en bona veritat. No
hi ha cap roba de dòna prou ample per
ell; que si n'hi hagués, ab un capell de
dòna, una màscara y una cofia, no el
deuríen pas regonèixer.

FALSTAFF
Amigues caríssimes, que se us acudeixi
alguna cosa, qualsevol cosa, abans de
permetre que passi una desgracia.

SENYORA FORD
La tia de ma criada, aquella donaça de
Brentford, va deixar un vestit a dalt.

SENYORA PAGE
A fe que es això lo que ens convenía.
Es tant grossa ella com ell. També tindreu
son capell de frisa, y sa màscara.
Pugeu a dalt sense perdre temps, sir Joan.

SENYORA FORD
Munteu, munteu, estimat sir Joan, mentres
la senyora Page y jo us cerquem alguna
cofia que us escaigui.

SENYORA PAGE
Correu, correu; desseguida estareu arreglat.
Poseuvos el vestit.

        _Exit Falstaff_

SENYORA FORD
Voldría de tot cor que mon marit el
trobés fet un carnestoltes. No pot sofrir
la vella de Brentford, la té per bruixa, li
ha proibit que vingués a casa, y l'ha
amenaçada ab pegarli una palliça.

SENYORA PAGE
Pugui conduirlo el cel fins al bastó del
teu marit, y en acabat que el diable
mogui el bastó!

SENYORA FORD
Però es de debò que ve el meu marit?

SENYORA PAGE
Ja ho crec si es de debò! Fins y tot parla
del cove. Cal que n'hagi olorat alguna
cosa, no puc atinar com.

SENYORA FORD
No trigarem a saberho. Diré als meus
criats que's tornin a endur el cove, y així
el trobarà a la porta com l'altra vegada.

SENYORA PAGE
Bé, però tingueu estés que arribarà d'un
moment al altre. Pensem en l'agençament
de la bruixa de Brentford.

SENYORA FORD
Deixeu que primer de tot dongui les
meves ordres als servents per lo del cove,
Pugeu; ja us daré una cofia.

SENYORA PAGE
Tant-de-bo acabi en una forca, el
miserable disbauxat! mai l'haurem malmenat
com ell se mereix! En nostra tasca
s'hi veurà la demostració de que les
dònes poden esser joioses y virtuoses
ensemps. Nosaltres, que riem y joguinegem
tothora, no fem tort a ningú. Bé ha dit el
refrany: _Guàrdat del gat que no miola_.

        _Exit
         Entren els CRIATS_

SENYORA FORD
Hala, vosaltres aneu a posarvos altre
cop el cove damunt les espatlles; vostre
senyor es gairebé a la porta; si us ordena
que el deixeu a terra, obeiulo. Hala,
depressa.

        _Exit_

PRIMER CRIAT
Vina, tú, y aixequem el tumbol.

SEGON CRIAT
Déu vulgui que no l'ompli encara un cavaller!

PRIMER CRIAT
Me sembla que no. Tant m'estimaría
portar el mateix cove carregat de plom.

        _Entren FORD, PAGE, SHALLOW, CAIUS
         y EVANS_

FORD
Com volgueu, senyor Page. Però si la
cosa se demostra, sabríeu algun remei
per obtenir que jo no fos un ximple? A
terra el cove, grandíssims. Crideu la meva
dòna. Hala, galàn donzell, eixiu del cove!
Sóu els sustentàculs de l'infamia, oh
bergants! Hi ha una coalició, una lliga, un
complot, una conspiració en contra meu;
però tot se girarà contra el malehit dimoni.
Ep! muller! eixiu, comparegueu,
comparegueu; comparegueu quan us demano;
ara sabrem quina roba honestíssima envieu
a la bugadera.

PAGE
Francament, això ja es massa, senyor
Ford; no se us pot deixar en llibertat per
més estona; us haurem de tancar.

EVANS
Això es follia, està tant foll com un cà
rabiós.

        _Entra la senyora FORD_

SHALLOW
Això no es bonic, senyor Ford, creieume,
no es gens bonic.

FORD
Aquesta es precisament la meva opinió.
Atanceuvos, senyora Ford, senyora Ford,
dòna com cal, dòna com cal, esposa modesta,
criatura virtuosíssima que té per
marit un gelós trastocat; atanceuvos. La
meva sospita es bajoca, veritat, senyora?

SENYORA FORD
El cel es testimoni de que obreu injusticia
si sospiteu que he comés cap turpitut.

FORD
Molt ben dit, oh front altívol! manteniu
aquest tò. Hala, bergant, eixiu.

        _Llença la roba fóra del paner_

PAGE
Això passa de ratlla.

SENYORA FORD
No us cau la cara de vergonya? Deixeu la roba.

FORD
Us llevaré la careta.

EVANS
Això es no tenir ombra de seny. Ara
voleu atacar la roba de la vostra muller?
Vaja, deixeuho corre.

FORD
Us dic que buideu el cove!

SENYORA FORD
Com s'entén, senyor, còm s'entén?

FORD
Senyor Page, tant cert com ara es de
dia, ahir un home fou tret de casa meva
ficat dins el cove. Per què no hi podria
esser avui? Tinc la certesa de que es dintre
de casa. Tinc claricies que no menten;
la meva gelosía te bon fonament. Lleveu
tota aquesta roba.

SENYORA FORD
Si trobeu aquí dins un home a qui matar,
caldrà que sigui del tamany de les
mosques.

PAGE
No hi ha cap home aquí.

SHALLOW
Per la meva ànima lleal! això no està gota
bé, senyor Ford; us esteu perjudicant.

EVANS
Senyor Ford, acudiu a la pregaria, y
no seguiu les inclinacións del vostre cor.
Tot això es passió de gelosía.

FORD
Ho regonec. El que jo cerco no es aquí dins.

PAGE
No es en cap altra banda més que en
vostre cervell.

FORD
Ajudeume a capgirarho tot, aquesta sola
vegada. Si no trobo res, us dispenso
d'excusar ma follia; que jo sigui qui rebi
en les verbes del dinar; digueu de mí
«gelós com en Ford qui cercava el galant
de sa muller dins una esclofolla de nou».
Però volgueume assistir encara una vegada;
una vegada y prou.

SENYORA FORD
Ei, senyora Page! baixeu ab la vella,
que el meu marit vol pujar a la cambra.

FORD
La vella? Quina vella?

SENYORA FORD
La vella de Brentford, la tia de la criada.

FORD
Ella! Aquesta bruixa, aquesta malenada,
aquesta desvergonyida criatura?
No li he dit que no tornés a posar els
peus a casa? Ja ho estic veient, deu esser
vinguda a portar algun missatge. Nosaltres,
simples mortals, no podem imaginar tot lo
que passa per la destra d'una fatillera
que diu la bonaventura. Ella es val
d'encisos, de xifres, de ninots y altres
embusteríes de la mateixa casta. Tot
això està fòra de la nostra inteligencia;
no'n podem atènyer res. Devalleu, bruixa,
gitana de cent anys, devalleu, que jo
us ho mano.

SENYORA FORD
No, no, maridet meu estimat. Senyors
benvolguts, impediuli que bati aquesta
vella.

        _Entra FALSTAFF disfreçat de dòna,
         menat per la senyora PAGE_

SENYORA PAGE
Veniu. Na Xerrameca; veniu, deume la mà.

FORD
Ah! bona xerrameca te donaré jo! Fòra
de casa, bruixa!
        _El bat_
Espectoració, infamia, perdició, pecat!
Ah, jo un faré un bell conjur; jo us diré
la bonaventura!

        _Exit Falstaff_

SENYORA PAGE
No us en deu pena? Juraría que heu
matat aquesta pobre dòna.

SENYORA FORD
Podría ben esser, en bona fe. Vaus-aquí
una gesta que us honora.

FORD
Voldría vèurela penjada aquesta bruixa.

EVANS
Si haig de dir les coses tal com són, me
temo que aquesta dòna ho sigui, de bruixa.
No m'agrada que una dòna tingui el pel
ufanós, y he vist tota una boscuria
devall la seva màscara.

FORD
Senyors, me voleu seguir? Us ho prego,
veniume en seguiment; sereu testimoni
del resultat de les meves sospites. Si us
dóno una pista falsa, no'm cregueu mai
més quan faci el lladruc.

PAGE
Anem, obeím encara les seves fantasíes.
Veniu, senyors.

        _Exeunt Page, Ford, Shallow y Evans_

SENYORA PAGE
Us responc de que l'ha batut d'una manera
llastimosa.

SENYORA FORD
Al contrari, sense cap llàstima.

SENYORA PAGE
Soc de parer de que el bastò ha d'esser
benehit y penjat al altar; ha servit per
una tasca meritoria.

SENYORA FORD
Conteu que, autorisades com estem per la
nostra dignitat de mullers y el testimoni
de la nostra conciencia podem portar més
enllà la nostra venjança? .

SENYORA PAGE
Me sembla verament que l'esperit llibertí
està ben alliçonat a hores d'ara; y que,
de no haverse compromés ab el diable per
un pacte fet davant de notari, no tindrà
més ganes d'atentar a la nostra virtut.

SENYORA FORD
Direm als nostres marits les facecies
que li hem jugades?

SENYORA PAGE
Certament, encara que no més fos per llevar
del esperit del vostre les cavilacións ab
que s'atormenta. Si ells judiquessin en llur
prudencia que aquest infeliç bergant, el
gros cavaller, mereix encara una lliçó,
nosaltres continuarèm essent els ministres
de la venjança.

SENYORA FORD
Us garanteixo que'l voldràn avergonyir
davant de tothom. Jo, francament, trobo que
l'escarni no fóra complert si no s'acabava
ab una vergonya ben sonada.

SENYORA PAGE
Anem desseguida a posar el ferro al foc;
no acabés refredantse.

        _Exeunt_




XV

UNA CAMBRA AL HOSTAL DE LA LLIGACAMA

        _Entren l'HOSTALER y BARDOLF_

BARDOLF
Senyor, els alemanys preguen que els
hi dèu tres cavalls. Demà llur duc, en
persona, arriba a la cort, y ells l'hi han
d'eixir al encontre.

L'HOSTALER
Y ara! Qui es aquest duc que viatja tant
secretament? No he sentit pas dir que
vingués a la cort. Fes per manera de que
enraoni ab aquests estrangers. Parlen anglès?

BARDOLF
Si, senyor; us els enviaré tot seguit.

L'HOSTALER
Tindràn els cavalls, però els pagaràn;
els hi costaràn un ull de la cara. Fa vuit
dies que comanden a casa meva, y per
culpa d'ells he hagut de dar comiat als
hostes que hi havía. Cal que paguin, ja
es poden preparar. Anem, vina.

        _Exeunt_



XVI

CAMBRA A CAN FORD

        _Entren PAGE, FORD, SENYORA PAGE,
         SENYORA FORD y Sir HUC EVANS_

EVANS
Es el mellor acudit de testa femenina
que hagi mai sentit a dir!

PAGE
Y us envià les dues lletres ensemps?

SENYORA PAGE
Al mateix quart d'hora.

FORD
Muller, perdònam. D'ara en endavant, fes
lo que't plagui; primer sospitaria el sol
de fredor que no pas tú d'esser lleugera.
Tu feres que tornés a la meva ànima heretge
una fe incontrastable en la teua virtut.

PAGE
Molt bé, molt bé; s'ha acabat. No sigueu
tant extremós en la reparació com ho
fóreu en l'atac; més val que'ns ocupem
pel nostre afer. Cal doncs, per disposar
una gaubança pública, que nostres mullers
donguin encara una cita an aquest vell
bergantaç, y allà el sorpendrèm y quedarà
aclaparat.

FORD
No se m'acut idea més bona que la llur.

PAGE
Què? Ferli dir que a mitja nit l'esperen
al parc? Per amor de Déu; no s'ho creurà
jamai.

EVANS
Heu dit que fou llençat a l'aigua, y el
capolàren quan duia el vestit de la vella?
Me sembla que tindrà temences que no el
deixaràn venir. Me penso que sa carn està
mortificada; a hores d'ara ja son desig deu
esser consumit.

PAGE
Jo bé ho conto.

SENYORA FORD
Bah! cavileu no més la jugada que li
podrieu fer, y nosaltres ja cavilarem els
medis de ferli anar.

SENYORA PAGE
Hi ha una antiga rondalla d'Herne, el
caçador, qui era estat guarda de les
boscuries de Windsor, y qui, mentres dura
l'hivern, cada nit retorna al punt de la
mitja nit a giravoltar al entorn d'un
roure, ab unes grans banyes de cérvol
damunt la testa. En sa carrera llampa
l'arbre, encisa el bestiar, trasmuda en
sang la llet de les vaques, y arrocega
una cadena qui fa un renou esglaiador.
Vosaltres heu sentit parlar d'aquesta
aparició y sabeu que nostres avis ignocents
y supersticiosos recullíren y ens
trasmeteren, com a veritable, l'historia
d'Herne, el caçador.

PAGE
Y tal! encara hi ha gent que no gosaria
passar de nit vora del roure d'Herne. Però
a què ve l'historia?

SENYORA FORD
Figureuvos! es el fonament del nostre plà.
Convé que Falstaff vingui a trobarvos al
peu del roure disfreçat d'Herne, ab unes
grans banyaces damunt del cap.

PAGE
Bé, suposem que hi vagi. Y, disfreçat
així, de què us servirà? Quin es el plà
que se us acut?

SENYORA PAGE
L'hem meditat, y es aquest. Disfreçarem
Anneta Page, ma filla, y mon xiquet, y
també tres o quatre infants de llur mida,
que vindràn a esser follets, fades,
semaniots, habillats de blanc y de verd,
ab corones de bugíes enceses damunt la
testa, y ab campanetes a les mans.
Els amagarem en qualque fossa de
l'encontrada; y al moment que trobessim
Falstaff les dues amigues, ells eixiríen
sobtadament, deixant oir canturies singulars.
Al ovirarlos, fugiríem totes dugues
esparverades, ells l'envoltaríen, y, segons
l'habitut fadesca, pessigaríen l'impur
cavaller demanantli com es que a l'hora de
les màgiques folgances gosa penetrar en
llur domini sagrat sota un agençament profà.

SENYORA FORD
Y fins que hagi confessat la veritat,
nostres genis enganyosos el pessigaràn
de valent y el cremaràn ab llurs bugíes.

SENYORA PAGE
Quan tot ho hagi confessat, compareixerem
tots plegats, arrebaçarèm les banyes al
esperit y el conduhirem a Windsor, fentne
riota.

FORD
Si la minyonía no està ben ensinestrada,
no jugaràn bé llur paper.

EVANS
Jo ensenyaré als infants lo que han de fer, y
també hi vull esser, com un d'aquests diablets,
a cremar el cavaller ab la meva atxa.

FORD
Serà una gran facecia! m'encarrego de
comprar les màscares.

SENYORA PAGE
La meva Anneta serà la regina de les fades;
la disfreçaré gentilment ab un vestit blanc.

PAGE
Vaig a comprar l'estofa.
        _Apart_
Y a dir en secret a Slender que robi la
meva Anneta, per casarshi a Eton.
        _Alt_
Anem, envieu desseguida el missatge a
cân Falstaff.

FORD
Y jo tornaré a vèurel sota el meu nom
de Brook, perque'm digui sos projectes.
Estic segur de que hi anirà.

SENYORA PAGE
Séns dubte. Aneu y cuideuvos de fernos
a mans tota la disfreça dels semaniots, ab
tots els accessoris.

EVANS
Cuitem; serà una gaubança admirable,
y una facecia molt virtuosa.

        _Exeunt Ford, Page y Evans_

SENYORA PAGE
Senyora Ford, encarregueuvos d'enviar
Quickly a sir Joan per escatir lo que
pensa.
        _Exit senyora Ford_
Jo, men vaig cap a cal doctor; ell es el
meu predilecte. No consentiré que un altre
esdevingui el marit d'Anneta Page.
Slender té molts cabals, però es un bajoc.
Mon marit el prefereix, però el doctor té
una pila de diners y bones amistats a la cort.
Ell assolirà ma filla; ell es qui l'assolirà,
maldament vinguessin mil pretendents de més
valúa que ell a demanarla.

        _Exit_




XVII

UNA CAMBRA AL HOSTAL DE LA LLIGACAMA

        _Entren l'HOSTALER Y SIMPLE_

L'HOSTALER
Què cerques, bajoc, testa de suro? Què hi ha?
Digues, parla, respón, aviat, prompte, ab
llestesa y a corre cuita.

SIMPLE
Senyor l'Hostaler, en bona fe, jo voldría
parlar a sir Joan Falstaff de part del
senyor Slender.

L'HOSTALER
Heus-aquí sa cambra, son casal, son castell,
el séu llit y el de son cambrer. A la pared
hi es pintada de nou y de fresc l'historia
del Fill pròdig. Aneu, tusteu, crideu;
ell us contestarà com un antropofàgic.
Tusteu, repeteixo.

SIMPLE
Una dòna vella, una donaça pujà a la
seva cambra. Senyor, jo pendré la llibertat
de romandre fins y tant que devalli; a dir
veritat,es ella a qui jo voldría veure.

L'HOSTALER
Ah! una donaça! Podría raptarnos el
cavaller. Vaig a cridarlo. Ep, mon gros
cavaller, sir Joan groixut, pàrlans desde
la profunditat de tos pulmóns belicosos.
Ets aquí? Es ton hostaler, ton Efesià qui
et demana.

FALSTAFF,  _desde dalt_
Què passa, l'hostaler!

L'HOSTALER
Veus-aquí un tartarès de la Bohemia
qui espera que la donaça devalli; déixala
devallar, déixala devallar, mon gros amic.
La meva casa es honrada. Ex! entrevistotes, ex!

        _Entra FALSTAFF_

FALSTAFF
L'Hostaler, fa una estona que hi havía
dins una cambra una donaça vella; però
ja es partida.

SIMPLE
Senyor, feume la mercè de dir si no era
pas la endevinaire de Brentford!

FALSTAFF
Doncs bé, sòpita criatura, sí, ho era.
Què li voleu?

SIMPLE
El meu amo, senyor, el meu amo, el senyor
Slender, m'ha enviat a sa requesta al
véurela pel carrer, desitjant escatir
si un tal senyor Nym que li ha emblat
una cadena, té o no la cadena.

FALSTAFF
Ja he parlat a la vella sobre aquest
particular.

SIMPLE
Digueume, si us plau, la seva resposta.

FALSTAFF
Me digué, per mon nom, que l'home qui
s'ha endut la cadena del senyor Slender
es exactament l'home que li ha presa.

SIMPLE
Hauria volgut enraonar jo mateix ab aquesta
dòna. Encara li havía de preguntar altres
coses.

FALSTAFF
Quines coses? Digueu.

L'HOSTALER
Sí, hala, desseguida.

SIMPLE
No us les puc dissimular.

FALSTAFF
Si no les dissimules, ja't poden cantar
les absoltes.

SIMPLE
Doncs, senyor, no era altra cosa sinó
demanar una cosa referent a la senyoreta
Anna Page: que es saber si la planeta de
mon senyor voldrà que l'assoleixi o no la
assoleixi.

FALSTAFF
Sí, aquesta es sa planeta.

SIMPLE
Quina, senyor?

FALSTAFF
Assolirla, o no assolirla. Aneu, feuli
avinent que així m'ho ha dit la vella.

SIMPLE
Me puc pendre la llibertat de dirli així
mateix, senyor?

FALSTAFF
Sí, betzol, preneuvos aquesta gran llibertat.

SIMPLE
Dóno mercès a Vostra Senyoría. Mon senyor
estarà ben content d'aquestes noves.

        _Exit Simple_

L'HOSTALER
Ets un sabi, un gran sabi, sir Joan. De bò de
bò hi havía en ta cambra una endevinadora?

FALSTAFF
Sí, n'hi havía una, l'hostaler, una que
m'ha ensenyat més coses que totes les que
havía apreses durant la meva vida, y no he
pagat res per saberles; al contrari, m'han
pegat a mí.

        _Entra BARDOLF_

BARDOLF
Ai de nosaltres! pietat, senyor! ens han
estafat, estafat ab tota conciencia!

L'HOSTALER
Aon són mos cavalls! Ja cal que men
duguis noves detallades, bergant.

BARDOLF
Han escapat ab els traidors. Tot d'una que
havíem deixat Eton, estant jo a la gropa
darrera un d'ells, m'han agafat, y em
llençàren dins una fossa plena de llot; tots
tres punyíren els corcers, y desapareguéren
com tres diables alemanys, tres doctors Fost.

L'HOSTALER
Són eixits al encontre de llur duc, bergant; no
diguis que fugíren, els Alemanys són gent de bé.

        _Entra sir Huc EVANS_

EVANS
Aont es nostre hostaler?

L'HOSTALER
Què maneu, senyor?

EVANS
No podeu aclucar l'ull. Un amic meu
qui arriba de la ciutat me conta que hi
havía tres Alemanys qui estafàren tots
els hostalers de Readings, de Maidenhead
y de Colebrook. Us aviso, perque us porto
llei, ja veieu. Sóu un home de seny, un
home tot ple de sarcasmes y de riotes que
fan riure; no estaría bé que us enganyessin.
Adéu.

        _Exit
         Entra CAIUS_

CAIUS
Aont es, l'hostaler de la Lligacama?

L'HOSTALER
Aquí, senyor doctor, aquí, y tot cavilós,
y ficat en un dilema ben terrible.

CAIUS
No sé quin serà; més algú m'ha innovat
que fèieu grans preparatius per un duc
de Germania. Per ma fe, a la Cort ningú
sab que vingui un duc d'aquesta mena.
Us dic això perque us tinc apreci. Adéu.

        _Exit_

L'HOSTALER
Auxili! Assistencia! Corre, mala pècora.
Assistiume, cavaller! Quedo sense una malla!
Corre, en nom de Déu! Crida assistencia,
crida. Perdició! Ni una malla!

        _Exeunt l'Hostaler y Bardolf_

FALSTAFF, _tot sol_
Voldría que tot el món fos enganyat,
ja que a mí m'enganyàren, y a més a
més me batéren. Si a la Cort arribaven
a saber com he sigut matamorfosejat, y
com en aquesta metamòrfossi em banyàren
y em bastonejàren, gota a gota faríen
fondre el meu greix per untarne les botes
dels pescadors. Els cortesàns me perseguiríen
ab llurs acudits fins que quedés remollit
com una pèra macada. Mai més he tingut
fortuna d'ençà del dia que vaig fer
trampa en el jóc de cartes. Si tenía prou
alè per dir les pregaries, faría penitencia.
       _Entra QUICKLY_
Ah! vós aquí? D'aon veniu?

QUICKLY
Per comanda de totes dues, en bona fe.

FALSTAFF
Que el diable sen dugui l'una y la diablesa
l'altra; totes dues estaràn ben aparellades.
Per amor d'elles he soportat més angoixes
de lo que permet la malhaurada inconstancia
del cor humà.

QUICKLY
Com si elles no haguessin sofert! De bò
de bò, us en responc. Una d'elles, sobretot
la senyora Ford, pobriçona, està tota
blava y morada dels vituperis, y en tot
el séu cos no hi ha un reconet de blanc.

FALSTAFF
Què'm parles de blau y de morat! Jo
porto tots els colors del arc de Sant Martí,
a causa de la gran batuda. Fins he estat
apunt de que m'empresonessin pensantse
que era la fatillera de Brentford. Si no
fos estada la traça admirable ab que he
pres l'aspecte d'una vella pacífica, el poca
pena del constable m'enviava al cep en
qualitat de fatillera, al cep de la gent
mal nascuda.

QUICKLY
Permeteu, sir Joan, que us parli dins
la vostra cambra; sabreu com marxen els
afers, y us responc de que no posareu
mala cara; veus-aquí alguna lletra que
us innovarà alguna cosa d'això. Pobre
gent! quines angoixes per conjuminar
una cita! Segurament algú de vosaltres
no va ab prou dalit pel camí del cel; bé
ho fan coneixedor aquestes malaventures.

FALSTAFF
Pugeu a ma cambra.

        _Exeunt_




XVIII

UNA ALTRA CAMBRA AL HOSTAL DE LA LLIGACAMA

        _Entren FENTON y l'HOSTALER_

L'HOSTALER
Senyor Fenton, no'm digueu una sola
paraula; els disgustos m'acaben la vida;
que sen vagi tot a rodar.

FENTON
Vúlgasme parar atenció; favoreix el
meu dalè, y assoliràs, a fe de gentilhome,
cent lliures d'or a més a més de lo que
hagis perdut.

L'HOSTALER
Us escolto, senyor Fenton, y al menys
us prometo conservaros el secret.

FENTON
Us he parlat manta vegada de mon
dolç amor per la gentil Anna Page. Ella,
per la seva part, ha correspost al meu
afecte tant com jo pogués desitjar. Porto
una lletra seva, y us meravellaríen les
coses que hi diu. Els detalls de la facecia
que m'innova, estàn de tal manera barrejats
ab lo que a mí m'interessa, que no us
podría contar cada cosa separadament y
sense posarvos al corrent de tot. El gros
Falstaff ha de jugar un gran paper en
tot això. Aquí veureu
        _Li mostra la lletra_
tot el plà de l'escena; escolteume bé,
hostaler de ma vida. La dolça Anneta
cap a la mitja nit sen té d'anar al roure
d'Herne per representarhi la Regina de les
Fades; ja trobareu aquí per qual motiu.
Son pare li ha recomanat que mentres
cadescú estigui enfeinat ab el séu paper,
s'escapi, disfreçada com anirà, ab Slender,
y sen vagin a Eton per casarse immediatament.
Ella ha fet veure que consentía. Al mateix
temps sa mare, qui sempre ha sigut oposada a
aquest matrimoni y es romasa fidel a Caius,
son protegit, ha donat també consigna al
doctor perque se l'emmeni a l'hora en
que cadescú s'ocupi de la seva figuració,
y la dugui al decanat, aont un capellà
estarà avisat per casarlos tot d'una; y
Anna, sotmesa en apariencia als progectes
de sa mare, ha promès al doctor que
cumpliría. Ara, doncs, oiu l'acabament;
el pare conta que sa filla anirà vestida
de blanc, y que Slender, en el moment
oportú, regoneixentla pel vestit, li pendrà
la mà, li dirà que'l segueixi, y ella sen
anirà ab ell; per sa banda la mare, volent
designarla bé al doctor, ja que tothom
anirà ab màscares y disfreces, conta vestirla
d'una faisó ben singular, ab unes
teles verdes y vaporoses, cintes penjants,
y bonics de gran fulgurança al volt de la
testa. Quant el doctor pensi que el moment
es vingut, ha de copçarli la mà, y
la noia ha promès que seguiría quan li
fessin aquesta senyal.

L'HOSTALER
Y ella qui pensa enganyar, son pare o
sa mare?

FENTON
Hostaler, pensa enganyarlos tots dos,
per anarsen ab mí. Lo que jo us demano
es que comprometeu el vicari perque
m'esperi a l'esglesia entre mitja nit y la
una, perque ab el llaç d'un llegítim
matrimoni junyeixi nostres cors.

L'HOSTALER
Molt bé, arrangeu les vostres coses; jo
men vaig a cercar el vicari; porteu la
donzella, el capellà no ha de mancarvos.

FENTON
Ten seré eternament lligat, sense contar
ab el guesardó que't donaré tot seguit.

        _Exeunt_




XIX

UNA CAMBRA DEL HOSTAL DE LA LLIGACAMA

        _Entren FALSTAFF y la senyora QUICKLY_

FALSTAFF
Estronca d'una vegada el parloteig.
Adéu; hi aniré. Aqnesta serà la tercera
probatura; el nombre impar me darà
benastrugança. Prou, vésten. Diuen que
els nombres impars contenen una virtut
divinal, tant si sels aplica a la naixença,
com a la fortuna, com a la mort. Adéu.

QUICKLY
Us tindré apunt una cadena, y faré
mans y mànegues perque no us faltin un
parell de banyes.

FALSTAFF
Adéu, d'una vegada. El temps se pert. Ala,
dreceu el cap, comenceu a fer samaniat.
        _Exit la senyora Quickly
         Entra FORD_
Ah, senyor Brook, ditxosos ulls! Senyor
Brook; aquesta nit s'ha d'aclarir tot això,
aquesta nit o mai de la vida. Sigueu al
parc a mitja nit, a la vora del roure
d'Herne; hi veureu coses meravelloses.

FORD
Mes no acudíreu air, senyor, a la cita
que us donguéren?

FALSTAFF
Hi aní, tal com me veieu, senyor Brook,
fet un pobre vell, y en vaig retornar
fet una pobra vella; el marit, el belitre
den Ford, té en el cos el més prodigiós,
el més estrafalari dimoni de gelosía
que mai s'hagi ficat a governar, senyor
Brook, estrafalaris d'aquesta guisa.
Sapigueu que m'ha cruelment batut sota la
meva apariencia de jaia; ah, en mon
aspecte d'home no tindría temença d'un
Goliath que vingués ab una llençadora a
la mà, perque al capdevall, què es la
vida sinó una llençadora? Porto pressa;
veniu ab mí; us ho contaré per peces
menudes, senyor Brook. D'ençà del temps
en que plomava les oques vives, feia
campana y jugava a la baldufa, no havía
sabut fins avui que cosa era una bona
palliça. Seguiume, y us diré coses ben
singulars d'aquest belitre de Ford.
Aquesta nit seré venjat, y us faré a mans la
seva dòna. Tenim l'aventura apunt; m'he
ficat en Ford a la butxaca. Veniu, coses
misterioses se colombren; veniu, senyor
Brook.

        _Exeunt_




XX

EL PARC DE WINDSOR

        _Entren PAGE, SHALLOW Y SLENDER_

PAGE
Atanceuvos, atanceuvos. Ens hem d'ajocar
dins aquestes fosses del castell fins y
tant que les atxes de nostres follets donguin
la senyal. Slender, fill meu, recordeuvos
de la meva filla.

SLENDER
Sí, en bona refè; hi he parlat, y hem
convingut en la paraula d'avís per regonèixens
l'un a l'altre. Jo aniré vers ella,
que durà un vestit blanc; li diré _psit!_ y
ella me dirà _titit_; y d'aquesta manera, ja
veieu, ens farem coneixedors l'un de l'altre.

SHALLOW
Bé està, però no us calen el vostre _psit_
y el séu _titit_. Tant mateix el color blanc
l'anunciarà y us la farà conèixer. Han
sonat dèu hores.

PAGE
La nit es ombrívola. Els semaniots, les
llumenetes hi faràn d'allò més bonic. Que
el cel protegeixi aquest divertiment! Ningú
de nosaltres cavila cap iniquitat si no
es el diable, y an aquest el reconeixerem
per les banyes. Anem, seguiume.

        _Exeunt_




XXI

CARRER MAJOR DE WINDSOR

        _Entren les senyores PAGE, FORD y el
         doctor CAIUS_

SENYORA PAGE
Senyor doctor, la meva filla anirà vestida
de verd. Doneuli el braç tant aviat
com us llegui, enduéusela al decanat, y
apresseu la cerimonia. Aneu al parc; nosaltres
dues hem d'entrarhi plegades.

CAIUS
Ja sé lo que'm pertoca fer. Adéu.

SENYORA PAGE
Bona sòrt, doctor.
        _Exit el doctor Caius_
El meu marit tindrà més rabia pel casament
d'Anneta ab el doctor, que joia
per la facecia que preparem a Falstaff.
Tantseval. Més m'estimo el reny d'una
hora, que una engunia per tota la vida.

SENYORA FORD
Aont es en Joan ab el séu exèrcit de
semaniots? y l'Huc, nostre dimoni galès?

SENYORA PAGE
Estàn aclofats dintre d'un xaragall que
hi ha a la vora del roure d'Herne, ab els
llums amagats. Tot d'una que Falstaff
comparegui y séns acosti, els faràn
resplandir ensems en mig de les tenebres.

SENYORA FORD
Es impossible que no s'esporugueixi.

SENYORA PAGE
Si no s'esporugueix, almenys serà avergonyit,
y si s'esporugueix, la vergonya serà major.

SENYORA FORD
L'anem conduhint al parany ab força
gentilesa.

SENYORA PAGE
Per castigar llibertíns d'aqueixa mena,
y les innobles cobejances llurs, un parany
no es una traició.

SENYORA FORD
L'hora s'atança. Cap a l'alzina, cap
a l'alzina.

        _Exeunt_




XXII

EL PARC DE WINDSOR

        _Entren EVANS y FADES_

EVANS
Tresqueu, menudalla, fades xiroies;
endavant, y recordeuvos del vostre
paper. Sobretot, coratge. Seguiume cap al
xaragall, y quan us digui el mot d'avís,
feu lo que ja sabeu. Avant, tresqueu,
avant, feu vía.

        _Exeunt_




XXIII

UN ALTRA BANDA DEL PARC

        _Entra FALSTAFF, disfreçat ab unes
         banyes de cérvol damunt la testa_

FALSTAFF
Han sonat les dotze batallades al rellotge
de Windsor; l'hora s'acosta. Oh, déus
de geia amorosa, assistiume en aquest
trànzit. Oh, Jupitre; fes memoria de que
per amor d'Europa te mudares en brau;
s'asseia Cupidó en mig de les teves banyes.
Oh, força del amor qui de tant en
tant fa que una bestia sembli persona, o
que una persona sembli bestia! Quan
fóres enamorat de Leda, també, oh Jupitre,
te convertires en cigne. Oh, amor
omnipotent! fins a quin estrem el déu se
vegé aprop de fer l'anec. La primera
culpa te convertí en bestia; pecat bestial,
oh, Jupitre! La segona culpa te convertí
en au! y: _Au!_ va esser lo que diguéres a
Leda. Si els déus tenen un cap tant
ple de pardalets, què han de fer els
pobres humàns? Ara bé, jo sóc cérvol de
Windsor, y bé puc dir que sóc el més fornit
de la boscuria. Jupitrel-lo, amàram de
frescor y assosega mon autumne, o bé no
prenguis a mala part que jo escampi la
virior sobrera de ma figura gegantina.
Qui vé? Serà la meva cervoleta?

        _Entren la senyora FORD y PAGE_

SENYORA FORD
Sir Joan, sóu vós? Sóu aquell cérvol,
aquell cérvol potentíssim?

FALSTAFF
Sí, ma cervoleta bruna. Y ara, que l'espai
versi un ruxat de patates de Màlaga,
faci ressonar el llamp al ritme de la
cançó de _les Mànigues Verdes_, me llenci
una calabruixada d'especies, una nevada
d'escarxofes, un oratge desencadenat de
temptacións! Aquest es el meu sopluig.

        _L'abraça_

SENYORA FORD
La senyora Page es vinguda ab mí,
coret meu estimat.

FALSTAFF
Dividiume com un cabrit que s'ofereix
a dos jutges; preneu un quart cadescuna;
jo conservaré les meves costelles; el llom
serà pel guardabosc, com vol l'usatge.
El frondós ornament, sigui llegat a vostres
marits. Oh, oh! sóc o no l'home de la
selva? Sé imitar o no sé imitar Herne, el
caçador? Tant mateix, Cupidò s'ha mostrat a
la fí brivall de consciencia, y restitueix.
A fe d'espectre de bones costums, sieu
benvingudes.

        _Renou adins_

SENYORA PAGE
Déu meu! què es aquest aldarull?

SENYORA FORD
El cel perdoni nostres pecats!

FALSTAFF
Però què diable pot esser?

SENYORA FORD Y SENYORA PAGE
Fugim! fugim!

        _S'escapen corrents_

FALSTAFF
Me penso que el diable no vol que'm
condempni, tement que el meu greix
reviscoli les flames infernals; car, si
això no fos, no impediría mos designis.

        _Entra sir Huc disfreçat de sàtir,
         la senyora QUICKLY y PISTOLA; ANNA
         PAGE fent de regina de les fades,
         acompanyada de son germà y de força
         altres minyòns disfreçats de fades
         y ab llumenetes enceses a la testa_

QUICKLY
Follets de mena blanca, verda o bruna
saltant escotorits al clar de lluna
y en la tenebra de la nit; infants
qui meneu lo Futur en vostres mans,
compliu tot d'una les missións sagrades.
Oh, Follet pregoner! vinguin les fades.

PISTOLA
Escolteu, oh Follets, el vostre amic;
calleu, bolves del aire! Tú, _Ric-ric_
cap a les llars de la ciutat camina,
y aon no amagui el foc la cendra fina,
ont escombrat no vegis el fogar
pessiga les serventes als passar,
y elles com mores devindràn morades.
Perque la Sobirana de les Fades
qui dú corona d'un etern esclat
odia els sutzes y la sutzetat.

FALSTAFF,  _baix, tremolós_
Oh, són fades! Qui els hi parli, ja es tot
d'una agonejant. Tanco els ulls; m'agec a
terra; no's pot veure lo que fan.

EVANS
Aneu, oh, _Beth!_ damunt la vostra vía
si una donzella per etzar hi havía
qui piadosa abans d'entrâ en el llit
per tres vegades la pregaria ha dit
tingui una bella visió joconda;
del nin lieuger deuli la sòn profonda.
Si una dorm sense angoixa dels pecats,
pessigueula en els braços y els costats,
en espatlles y barba, peus y esquena.

QUICKLY
A la tasca, esperits de tota mena,
y pel castell de Windsor, esperits
aneuse esparpillant en tots sentits.
Oh, fades! espandiu de la fortuna
una mercè preuada en cadescuna
de les sagrades sales; fins al jorn
del judici final aquest sojorn
en jovenesa y esplendor estigui;
de son senyor que sigui digne, y sigui
el senyor digne d'ell! Ab les sentors
d'un baume excels y de les flôs mellors
aneu polint el cadiratge on munten
les dignitats de l'Orde quan s'ajunten;
les estàtues ab llur decoració,
y armadures y escuts, sota un blasó
immaculat, qui els santifica. -Fades
qui danceu a la nit damunt les prades,
feu tot cantant una rodona com
la del cancell de l'Orde.- Que'l tocom
on la petjada de la dança abonda
hegui verdô més pura y més feconda
que no cap prada que hagi vist l'humà.
«Qui pensi mal, avergonyit serà»,
escribiu ab colôs esmeragdines
ab flôs albes, d'atzur y purpurines;
que elles facin memoria del esclat
dels safirs y les perles y el brodat
que la llegió de l'Orde, molt potenta,
sota el genoll doblegadiç ostenta;
ja un alfabet de flors tenen les fades.
Ara no cal que romanguem plegades
marxeu tot d'una, però no oblidem
la dança acostumada que farem
a vora el roure d'Herne, fins que sía
una hora.

EVANS
        Jo us ho prec, senyora mía;
demnos la mà pel orde de costum
ja per menar la dança hi haurà llum;
tindrem una dotzena de lluhernes
que ens serviràn a guisa de llanternes!
Mes atureuvos, que he sentit ençà
de la terra mitgera un cos humà.

FALSTAFF
Un follet! y accent de Gàles? Sigui el cel
apiadat y men lliuri! De formatge en un troç
fóra mudat.

EVANS
D'ençà de l'hora en que a la vida eixires,
oh insecte vil, has congriat les ires.

QUICKLY
Que toqui el flam experimentador
la punta de son dit; si pecador
no es, el flam s'entornarà endarrera
séns ultratjarlo mica; si ell s'altera
es que ha ensutzat el cor innoblement.

PISTOLA
Proveuho tots!

EVANS
             Veiam si el foc l'encén!

        _El cremen ab llurs atxes_

FALSTAFF
Ai, ai, ai!

QUICKLY
           Podridura, podridura,
tot sadollat de cobejança impura!
volteulo fades, y ab el vostre cant
avergonyiulo; mentre aneu voltant
pessigueulo a compàs.

EVANS
                   Es justa empresa,
que es un abassegat, pou de vilesa.

CANT
Doncs, vergonya al desig afrontós
doncs, vergonya a impuresa y luxuria
la luxuria es un foc ple de furia;
la goluderia -del cor cobejós
encén en les venes- aitals flamarades.
Si l'home hi cavila, el van eixes flames cremant cada punt
y cada vegada sen van més amunt.
Pessigueulo plegades, oh fades,
castigueuli les males passades,
pessigueulo, cremeulo, gireuli al voltant,
fins que morin les atxes novelles,
les blanques estrelles,
la claror de la lluna minvant.

        _Entren PAGE y FORD, senyora PAGE y
         senyora FORD. S'apoderen de FALSTAFF_

PAGE
No; no fugiu d'aquesta manera. Me
sembla que aquesta vegada no us fareu
fonediç; no teniu cap altra disfreça que
la d'Herne, el caçador, per escaparvos?

SENYORA PAGE
Veniu, si us plau; tant mateix no hem
de fer durar més la facecia. Y bé, sir
Joan estimat, què men dieu de les dònes
de Windsor? Y vós, guaiteu, senyor marit;
l'ornament de la testa de cérvol no
escau mellor a la boscuria que a la ciutat?

FORD
Benvolgut senyor, ara podeu dir qui es
el beneit, vós o jo? Senyor Brook, Falstaff
es un belitre, un belitre ab la testa
enramada. Veus-aquí ses branques, senyor
Brook; y de tots els gàudis que Falstaff
se prometía en el verger que Ford
posseheix, no ha assolit més que el del
cove de la bugada, el del bastó y el de
vint lliures esterlines que caldrà retornar
al senyor Brook. Senyor Brook, els cavalls
de Falstaff estàn retinguts en penyora
d'aquest manlleu.

SENYORA FORD
Sir Joan, estem de mala sòrt; no hem
arribat jamai a trobarnos en santa pau.
No sóu bò per casar sinó per caçar.

FALSTAFF
Començo a entendre que m'ha tractat
com si fos un ase.

SENYORA FORD
Sí, y com un bou; vet-aquí les proves.

         _Senyalant les banyes_

FALSTAFF
De manera que els follets, no eren follets?
Dues o tres vegades m'ha passat
pel magí l'idea de que no eren follets;
però el remordiment de la conciencia,
l'esglai que sobtadament invadí mes facultats
no'm deixava advertir la grollería
del parany, y em feren pujar de peus,
contra tota llei d'apariencia, en que els
follets eren follets. Ja veieu com l'esperit
se pot veure contorbat quan s'ocupa en
la malicia.

EVANS
Sir Joan Falstaff, serviu a Déu, amolleu
els desitjos pecaminosos, y els follets
no us pessigaràn cap més vegada.

FORD
Molt bé, Huc espiritual!

EVANS
Y vós, deixeu corre les gelosíes, si us
plau.

FORD
Ningú em veurà mai més desconfiar de
la meva dòna a no esser que vós, capellà
galès, arribessiu a saber prou la llengua
d'Anglaterra per festejarhi.

FALSTAFF
M'he assecat, m'he arborat la testa sota
el foc solar de tal manera que ja no men
quedi per escapar d'un desengany matucer?
Un boc galès m'haurà fet dançar
a la seva guisa, y em podrà cofar ab un
barret de foll com els del séu país? Fóra
hora de que m'escanyessiu ab una bola
de formatge tou.

EVANS
El formatge y la mantega no s'ajunten
gaire; y tot vós sou una mantega.

FALSTAFF
Formatge y mantega! He hagut de viure
fins el dia d'avui perque m'alliçoni un
cavaller que malmet l'idioma d'Anglaterra?
N'hi ha prou y massa per fastiguejar
tot el reialme de la vida alegra y
les aventures nocturnes!

SENYORA PAGE
Molt bé, sir Joan! Us pensaveu que, maldament
la virtut fos desterrada de nostres cors,
y evaporada per les bandes sobiranes,
y haguessim determinat condempnarnos
sense cap mica d'escrúpol, ens hagués
pogut mai el diable enamorar de vós?

FORD
D'un pudding amarat, d'un capdell d'estopes?

SENYORA PAGE
D'un panteig eternal?

PAGE
Vell, glaçat, marcit, d'un sí com una
montanya?

FORD
Ab una llengua Satànica!

PAGE
Ab la pobresa de Job.

FORD
Y dolent com la seva muller.

EVANS
Entregat a les fornicacións, a les tabernes,
al ví d'Espanya, al beire, a les licors,
a la beguda, als juraments y a les
desvergonyes, y a tota mena d'etcéteres!

FALSTAFF
Molt bé! jo sóc el motiu de vostres
eloqüencies; estic retut, m'heu confós, ni
tant sols me veig ab cor de respondre an
aquest xitxarel·lo de Gales, y l'ignorancia
en persona me trepitja. Endavant, per mi
no estigueu.

FORD
Us prometo, benvolgut, que no trigarem en
durvos a Windsor a un cert senyor Brook a
qui heu estafat el diner, y per qui
consentíreu en fer de comissionista;
m'apar que quan torneu aquest diner,
la vostra amarguesa serà força més aguda
que les que fins ara us hagin malmès.

SENYORA FORD
No, maridet, deixeuli aquest diner;
així tot quedarà arreglat, y serem amics.

FORD
Ben dit, així sigui; encaixem; tot està
perdonat.

PAGE
Vaja, alegre cavaller,aquesta nit soparàs
a casa meva, y riuràs a les despeses
de la meva dòna, així com ella riu a les
teves; dígali que el senyor Slender acaba
de casarse ab la noia.

SENYORA PAGE, _apart_
Hi ha gent qui es doctora y no sab
tant. Si es veritat que Anna Page sigui
ma filla, a aquestes hores es muller del
doctor Caius.

        _Entra SLENDER_

SLENDER
Oh, oh, oh! pare Page.

PAGE
Què passa, fill meu, què passa? Esteu
llestos?

SLENDER
Sí, ben llestos... Voldría que hi fiqués
el nas l'home més aixerit del comtat de
Glocester, y estic segur de que's quedaría
_in albis_ o sinó que'm pengin.

PAGE
Doncs que ha succeit, fill meu?

SLENDER
Arribo allà baix, a Eton, per casarme
ab la senyoreta Anna Page; y en contes
d'ella hi havia un minyò com un Sant
Pau; si no haguessim sigut a l'esglesia li
hauría fet un cap nou, o ell me l'hauría
fet a mi. Que no'm bellugui mai més, si
no'm pensava que era l'Anna Page; y era
un xaval de la diligencia!

PAGE
Per ma fe, us haureu equivocat.

SLENDER
Oi! Vés quina troballa! Prou que ho sé,
fonoll; si he trobat un minyò en contes
d'una noia! Si m'hi hagués arribat a casar
refiat de les apariencies, hauría fet un
bon negoci!

PAGE
Això es culpa de vostra beneitería. No us
vaig esplicar com havíeu de regonèixer la
meva filla per son vestit?

SLENDER
M'he adreçat a la que duia vestit blanc;
li he dit _psit_ y ella em digué _titit_ com
estava entès ab la senyoreta Anna; y
doncs no era la senyoreta Anna, sinó un
xaval de la diligencia.

EVANS
Bon Jesús! Senyor Slender, sóu tant
curt de vista que us aneu a casar ab un
bordegaç?

PAGE
Això m'inquieta de mala manera. Què
faig ara?

SENYORA PAGE
Benvolgut amic, no us enfadeu; savía
el vostre intent, y aleshores vaig fer que
la meva filla se vestís de verd, y si haig
de dir veritat, a hores d'ara es ab el doctor,
al decanat, y s'està casant.

        _Entra CAIUS_

CAIUS
Mala negada! Aont es la senyoreta
Anna Page? M'han ben ennavegat, m'he
casat ab un donzell, un pagès; no té res
que veure ab Anna Page. Mala negada!
M'han ben ennavegat!

SENYORA PAGE
Y ara! No heu pres la qui anava vestida
de verd?

CAIUS
Sí, mala negada, y era un donzell.
Mala negada! vaig a alçar el coure per
tot Windsor.

        _Exit_

FORD
Es ben estrany? Doncs qui s'haurà endut
la llegítima Anna Page?

PAGE
El meu cor no pressent cap cosa bona.
Aquí està el senyor Fenton.
        _Entren FENTON Y ANNA PAGE_
Què hi veniu a fer aquí, senyor Fenton?

ANNA
Perdó, mon bon pare; perdó, ma bona mare.

PAGE
Què es això? Senyoreta, com pot esser
que no sigueu ab el senyor Slender?

SENYORA PAGE
Per quin etzar no sóu ab el doctor, senyoreta?

FENTON
L'esporuguiu. Escolteume; us diré tota
la veritat. Cadescú de vosaltres la casava
d'una mala faisó, sense cap fonament
d'amor correspost. Lo que hi ha, de bon
de veres, es que ella y jo fa estona que
ens hem lligat amorosament, y que avui
ja ho estem d'una manera tant forta que
cap accident ens podría separar. El pecat
que ella ha comès es una virtut;
aquest frau no ha d'esser calificat ni
d'engany criminal, ni de desobediencia
ni de falta de respecte, ja que la vostra
filla ha evitat els dies de malenança y de
maledicció que li hauría fet passar un
casament per força.