(S'amaguen. Maria llença la carta)
Tu quédat aquí. Ara ve'l lluç que pescarem tot fentli
pessigolles.

(Sen va)

(Entra MALVOLÍ)

MALVOLÍ
No cal més que una mica de sort; tot és qüestió de sort. La
Maria va dirme que ella'm tenia simpatia, y jo mateix li he
sentit dir que si mai s'enamorava seria d'un home del meu
estil. Altrement a mi me tracta ab més miraments que an els
demés criats. Què haig de pensarmen?

SIR TOBIAS (apart)
Vet-aquí un murri vanitós!

FABIÀ (apart)
Psit, silenci! La contemplació el posa fet un galan indiot.
Com se gronxa fent el vano!

SIR ANDREU (apart)
Valgam Déu! com el bofetegeria an aquest bergantaç!

SIR TOBIAS (apart)
Quietut!

MALVOLÍ
Esser comte, en Malvolí!

SIR TOBIAS (apart)
Ah, gallofa!

SIR ANDREU (apart)
Una pistola, una pistola!

SIR TOBIAS (apart)
Quietut, quietut!

MALVOLÍ
Ja n'hi ha exemples d'això: la senyora d'Etrachi va maridarse
ab el seu servent guarda-roba.

SIR ANDREU (apart)
Arri d'aquí, per Jezabel!

FABIÀ (apart)
Ah, quietut! Ja està enfonsat en el séu somni; com
l'estarrufa la vanitat!

MALVOLÍ
Tres mesos després d'havermhi casat, assegut sota'l doser...

SIR TOBIAS (apart)
Oh! una fona, que li tiraré una pedra a l'ull!

MALVOLÍ
...cobert ab una tunica de vellut ramejat, faig venir el meu
servei; acabo de saltar del llit ont hi he deixat l'Olivia
endormiscada...

SIR TOBIAS (apart)
Foc y sofre!

FABIÀ (apart)
Quietut, quietut!

MALVOLÍ
...prenc un aire altiu, y després de passejar un esguard
greument reposat per damunt de tots ells, com dientlos que jo
sé ben bé quin és el meu lloc y que no admetria que mai se'ls
oblidés quin ha d'esser el llur, els dic que vagin a cercar
al meu parent Tobias...

SIR TOBIAS (apart)
Forques y destrals!

FABIÀ (apart)
Quietut! quietut! quietut! Ara, ara.

MALVOLÍ
Set del meu servei van a cercarlo, ab una servicial
correguda. Mentres l'espero, poso el rostre farreny, y potser
dono corda al rellotge o jugo ab alguna altra joia qualsevol.
En Tobias s'acosta, me fa una reverencia...

SIR TOBIAS (apart)
Y l'hem de deixar viu?

FABIÀ (apart)
Encara que'ns enganxin mules per arrencarnos del silenci,
callem.

MALVOLÍ
...li allargo la mà així, atemperant el meu somriure familiar
ab una severa mirada d'autoritat...

SIR TOBIAS (apart)
Y allavores, Sir Tobias, no't clava un cop de puny sota les
barres?

MALVOLÍ
...dientli: cosí Tobias, la fortuna, donantme la mà de la
vostra neboda, m'ha concedit també'l dret de dirvos...

SIR TOBIAS (apart)
El què? el què?

MALVOLÍ
...que cal que us desfeu d'aquest vici que teniu
d'ubriagarvos.

SIR TOBIAS (apart)
Arri, ronyós!

FABIÀ (apart)
Paciencia, o sinó fareu malver els fils d'aquest teixit.

MALVOLÍ
Altrament, perdeu el tresor del temps ab un cavaller
ximple...

SIR ANDREU (apart)
Sóc jo; ja ho veureu.

MALVOLÍ
Un tal Sir Andreu.

SIR ANDREU (apart)
Ja sabia jo que parlava per mi, perquè molta gent m'hi té per
ximple.

MALVOLÍ
Què hi ha aquí?

(Cull la carta)

FABIÀ (apart)
Ja tenim l'aucell al parany.

SIR TOBIAS (apart)
Quietut! Que'l geni de la farsa l'inspiri l'idea de llegirla
ab veu alta.

MALVOLÍ
Juraria per ma vida que aquesta lletra és de la comtessa; li
regonec les Q, les R y les Z; y així fa, també, les P
majúscules. No hi ha dubte, és lletra seva.

SIR ANDREU (apart)
Les cus? les serres? les sedes? Què vol dir això?

MALVOLÍ (llegint)
«A l'aimant desconegut adreço aquesta carta ab la més rendida
voluntat.» Just, les seves paraules! Ab el vostre permís
serà. Poc a poc... Per segell, la Lucrecia ab que ella
acostuma a segellar!... És de la comtessa. Per quí serà?

(L'obre)

FABIÀ (apart)
L'am li ha arribat fins a les entranyes.

MALVOLÍ (llegint)

El cel sab que t'estimo
ab tot el meu cor.
A qui?
Ningú ha de conèixer
mon secret amor.

«Ningú ha de conèixer mon secret amor...» Veiam què segueix?
El ritme cambia: «mon secret amor». Si fossis tu, Malvolí!

SIR TOBIAS (apart)
Que't pengin, ruc.

MALVOLÍ (llegint)

Jo puc manar a qui mon cor adora.
Silenci'm mata séns mostrar ferida,
com a Lucrecia l'arma venjadora.
M, O, A, I disposa de ma vida.

FABIÀ (apart)
Meravellós enigme!

SIR TOBIAS (apart)
Us dic que és una moça molt aixerida.

MALVOLÍ
«M, O, A, I, disposa de ma vida.» Veiam, veiam, veiam, primer
mirem això.

FABIÀ (apart)
Quin plat de matzines més ben servit!

SIR TOBIAS (apart)
Y ab quin dalit s'hi llença'l golafre!

MALVOLÍ
«Jo puc manar a qui mon cor adora.» Cert, ella pot manarme.
Jo la serveixo, puit ella és la meva mestreça. El més negat
ho entén això. En aquest punt no hi ha cap dubte. Veiam
l'acabament. Què significa aquesta combinació de lletres? Si
jo'n pogués treure alguna solució que tingués relació ab
mi... Veiam, poc a poc! M, O, A, I...

SIR TOBIAS (apart)
Oh! sí; veiam si en treus l'entrellat. Ja ha perdut el
rastre.

FABIÀ (apart)
Però per això no pararà de lladrar tot buscantlo encara que
fos més pudent que una guilla.

MALVOLÍ
M... Malvolí! Ab M comença'l meu nom.

FABIÀ (apart)
No he dit que ell sen sortiria? El llebrer té bon nas.

MALVOL!
M... Però lo que segueix no lliga; no surt bé perquè hauria
d'esser una A, y hi ha una O.

FABIÀ (apart)
Y em sembla que acabarà ab un: Oh!

SIR TOBIAS (apart)
O sinó jo les hi mesuraré per ferli dir Oi!

MALVOLÍ
Y darrera una I.

FABIÀ (apart)
Si darrera hi tinguessis lo que dius, veuries més befa a la
teva esquena que felicitat davant teu.

MALVOLÍ
M, O, A, I  Això no és tant clar com lo altre, però forçant
una mica'l sentit, séns dubte que arribaria a una conclusió
favorabIe, perquè totes aquestes lletres entren en el meu
nom. Calma. Veiam. Aquí segueix la prosa.

(llegint)
«Si aquesta carta cau en tes mans, medita. El destí m'ha fet
superior a tu, però no t'espanti la grandesa. Hi ha qui neix
ab grandesa; altres que assoleixen les grandeses y altres a
qui la grandesa se'ls imposa malgrat llur voluntat. La sort
t'obre'ls braços; entregathi ab valor y ab fe, y per començar
a avesarte a lo que hauras d'esser, llença aquesta pell
d'humiltat que't cobreix y preséntat com cal. Sigues malcarat
ab cert parent, y aspre ab els criats; no't treguis mai les
raons d'estat de la boca y que'l teu comportament s'allunyi
de la vulgaritat. Això t'aconsella la que sospira per tu.
Recorda qui és qui t'ha vantat les mitges grogues y t'ha
demostrat desig de veuret ab lligacames creuades; recordaho,
te dic. Ara ja pots esser feliç si tu vols; sinó quédat per
sempre un miserable criat, indigne de tocar el cap del dit de
la fortuna. Adéu. La que voldria servirte en lloc de que tu
la servissis. _La feliç desditxada_ »

Això és més clar que la llum del dia; és evident. Seré
orgullós, llegiré llibres de politica: me les hauré ab Sir
Tobias, y m'afranquiré de les meves amistats ordinaries; seré
l'home perfecte. No són pas ilusions; no'm deixo enganyar per
la fantasia, car tot me diu que la comtessa està enamorada de
mi. Ella és qui, no fa gaires dies, va ventarme les mitges
grogues y era molt agradosa de les meves lligacames creuades.
Ab aquesta subtilesa'm revela'l séu amor, y d'una manera molt
discreta'm diu que'm posi aquest habillament que és tant del
séu gust. Mercès a la meva bona estrella, sóc ditxós. Seré
sorrut y extrany, y portaré mitges grogues y lligacames
creuades, tot en un tancar y obrir d'ulls. Que Gehovà y la
meva bona estrella siguen lloats! Ah! hi ha una _postdata_.

(Llegint)
«És impossible que no'm regoneguis. Si correspons al meu amor
demostramho ab el teu somriure; hi escau tant el somrís en el
teu rostre! Jo't demano, dolç amor meu, que somriguis en ma
presencia.» Oh, Déu, mercès! Somriuré y faré tot lo que
voldras.

(Sen va)

FABIÀ
Ni per un passament de mil lliures assegurat pel tresor del
Sophi, me vendria la part que'm toca en aquesta trumfada.

SIR TOBIAS
Y jo seria home per casarme ab aquesta moça per haverse
enginyat aquesta trapaceria.

SIR ANDREU
Y jo també.

SIR TOBIAS
Y no li demanaria altre dot que una entramaliadura com
aquesta.

SIR ANDREU
Y jo també.

(Entra MARIA)

FABIÀ
Ara ve la més gentil armadora de paranys.

SIR TOBIAS (a Maria)
Vols posarme'l peu al coll?

SIR ANDREU
O en el meu?

SIR TOBIAS
Vols que'm jugui la meva llibertat a cara o creu y que'm faci
el teu esclau?

SIR ANDREU
Y jo també.

SIR TOBIAS
L'has enfonsat en un somni tal, que's tornarà boig del tot
quan s'adongui que sols ha estat fantasia la visió.

MARIA
Però, digueume: li ha fet efecte?

SIR TOBIAS
Com l'aiguardent a una llevadora.

MARIA
Doncs si voleu veure'ls fruits d'aquesta passada, procureu
estar presents en la primera entrevista que tindrà ab la
comtessa. Se li presentarà ab mitges grogues que és un color
que ella té avorrit y ab lligacames creuades que és una moda
que no pot sofrir. Ell somriurà al mirarla y la seva alegria
s'avindrà tant poc ab l'enuig de la senyora, que de segur sel
treurà del davant ab un reny. Si ho voleu veure, seguiume.

SIR TOBIAS
Fins a les mateixes portes del Tartar te seguiria, admirable
dimoni trapacer.

SIR ANDREU
Y jo també.

(Sen van)



XI

EN EL JARDÍ D'OLIVIA

(Entren VIOLA y el JUTGLAR ab un tamborí)

VIOLA
Que Déu te guard, amic, y a la teva musica també. Vius de
tocar el tamborí?

JUTGLAR
No; visc com qui toca a l'iglesia.

VIOLA
Ets d'iglesia, doncs?

JUTGLAR
Ca! res d'això. Toco a l'iglesia, perquè jo visc a casa meva
y casa meva és al mateix costat de l'iglesia.

VIOLA
Així també podries dir que'l rei viu al costat d'un pobre, si
un pobre visqués al costat del palau; o que l'iglesia
s'apuntala en el teu tamborí, si arrambessis el tamborí a la
paret de l'iglesia.

JUTGLAR
Vós ho haveu dit... Quin sigle el nostre! Per un home llest
una sentencia és un guant. Que depressa l'ha girada del dret
al revés!

VIOLA
És cert; els qui juguen massa subtilment els mots, facilment
poden corromprels.

JUTGLAR
Per això voldria que no tingués nom la meva germana.

VIOLA
Per què, amic?

JUTGLAR
Perquè'l séu nom és una paraula y jugant ab aquesta paraula
podria quedar corromput el nom de la meva germana. Lo cert és
que les paraules s'han tornat unes maules desde que'ls
compromisos les han deshonrades.

VIOLA
Per quina raó?

JUTGLAR
No puc donarvos la raó sense paraules, però les paraules
s'han tornat tant falses que'm repugna ferles servir per
donar raons.

VIOLA
Sembla, amic, que ets d'aquells que poc s'enquimeren per res.

JUTGLAR
Us enganyeu; prou hi ha coses que m'enquimeren. Lo que us
juro és que no m'enquimero per vós; si això és no
enquimerarse per res, desitjaria que això us podés fer
invisible.

VIOLA
No ets el boig de madona Olivia?

JUTGLAR
No, certament; no li agrada pas la bogeria a madona Olivia;
no tindrà boig fins que's casarà; els boigs, en comparança ab
els marits, són com les sardines ab les arangades: els marits
són els més grossos. La veritat, jo no sóc el séu boig; no
més sóc el séu corruptor de mots.

VIOLA
No fa gaire que t'he vist en el palau del duc Orsino.

JUTGLAR
La follia, senyor, fa com el sol: volta el món; lluu per tot.
Me doldria pel vostre amo que estés ab tant boja companyia
com molt sovint hi està misenyora. A mi em sembla haver vist
vostra saviesa allà mateix.

VIOLA
Si les emprens ab mi, te deixo. Té, per la despesa que has
fet.

(Li dóna una moneda)

JUTGLAR
Que Júpiter, en la vinenta remesa de pèl, us envii una barba!

VIOLA
Te juro y no m'amago de dirtho, que'm moro per una barba,
però que no la voldria pas en la meva. És a casa la comtessa?

JUTGLAR (mirantse la moneda)
No faria cria una parella d'aquestes?

VIOLA
Segurament: posantles en bon lloc y vigilantles molt.

JUTGLAR
De bona gana faria'l paper de mestre Pandarus, per donar una
Crèssida an aquest Troilus.

VIOLA
T'he entès, amic; això és captar ab traça.

JUTGLAR
No crec que sigui una gran cosa el que un pobre sapiga
captar: Crèssida no era altra cosa que una captaire. La
comtessa és a casa, senyor. Vaig a explicarli d'on veniu,
perquè qui sou y què voleu són coses que no estan en la meva
esfera; diria en el meu element però'l mot és massa gastat.

(Sen va)

VIOLA
Bé té prou clar l'enteniment, el bergant, per esser boig;
discreció li cal per fer bé'l séu ofici, puix té d'observar
l'humor, estament y els merits d'aquell a qui escomet,
aprofitant destrament, com el falcó ferestec, l'ocasió
oportuna per llençarse sobre'l virolat plomall que fereixi sa
vista. Sens dubte que és tant dificil l'art del boig com el
del savi; perquè al boig li cal enteniment pera fernos
plaenta l'agudesa, mentres que'l savi que cau en la follia,
perd l'enteniment.

(Entren SIR TOBIAS Y SIR ANDREU)

SIR TOBIAS (a Viola)
Salut, gentilhome!

VIOLA
Salut, cavaller.

SIR ANDREU (a Viola)
_Dieu vous garde, monsieur_.

VIOLA
_Et vous aussi; votre serviteur_.

SIR ANDREU
Crec, senyor, que ho sóu, com jo ho sóc vostre.

SIR TOBIAS
Que voleu entrar? La meva neboda desitja que entreu si és que
porteu quelcom per ella.

VIOLA
An ella estic destinat, senyor; vui dir que ella és l'objecte
del meu viatge.

SIR TOBIAS
Poseu a prova les cames, cavaller; feules moure.

VIOLA
Les meves cames entenen millor que jo lo que voleu dir,
dientme que les posi a prova.

SIR TOBIAS
Vui dir que camineu, y que entreu, cavaller.

VIOLA.
Us respondré caminant y entrant. Però, mireu, ara men priven.

(Entren OLIVIA y MARIA)
Perfecta y incomparable dama, que'l cel faci ploure sobre vós
totes ses aromes.

SIR ANDREU
Aquest jove cavaller és un polid cortisà. «Ploure aromes».
Molt bé!

VIOLA.
El meu missatge, senyora, sols té veu per vostra orella
propicia y condescendenta.

SIR ANDREU
«Aromes, propicia, condescendenta». M'apuntaré aquestes tres
paraules.

OLIVIA
Que tanquin el reixat del jardí y que no entri ningú.

(Sen van Sir Tobias, Sir Andreu y Maria)
Doneume la mà, cavaller.

VIOLA.
Rebeu ma humil salutació y ma rendida voluntat, senyora.

OLIVIA.
Quin és vostre nom, cavaller?

VIOLA
Cesari és el nom d'aquest servidor vostre, bella princesa.

OLIVIA.
El meu servidor! No hi hagut més alegria en el món desde que
de la baixa adulació ne diem finesa. Vós sóu servidor del duc
Orsino?

VIOLA
Ell ho és vostre y el d'ell, doncs, també ha d'esserho de
vós. El servidor de vostre servidor, és servidor vostre,
madona.

OLIVIA
No hi penso en ell; y més me plauria que ell no pensés en
res, que no que pensés en mi.

VIOLA
Doncs, jo, madona, vinc pera inclinar vostres pensaments en
favor d'ell.

OLIVIA
Oh! perdoneume, jo us ho prego! Us he demanat que no men
parlessiu més. Emperò si voleu pledejar una altra causa,
vostres paraules seran més dolces que musica d'arcangels, per
la meva orella.

VIOLA
Senyora...

OLIVIA
Espereu. Després de l'encantament que haveu obrat aquí, he
enviat una anell darrera vostre, enganyant així al meu criat,
a mi y, fins potser, a vós mateix. Séns dubte que m'he
exposat als vostres severs comentaris, obligantvos per un
artifici vergonyós a pendre lo que sabieu bé prou que no era
vostre. Què haureu pensat de mi? No és cert que haveu estacat
el meu honor al pal de la vergonya y li haveu atiat els més
injuriosos pensaments que poden brotar d'un cor inexorable?
Temo que vostre subtil enteniment haurà trobat massa
atreviment en mes paraules. Un vel finissim y no un pit de
carn és lo que cobreix el pobre cor meu. Ara, parleu.

VIOLA
Us planyo.

OLIVIA
Ja és un pas cap a l'amor.

VIOLA.
Oh, no! L'experiencia ensenya que molt sovint planyem als
nostres enemics.

OLIVIA
Així, doncs, ja puc rependre mon somrís. Oh!, ab quanta
facilitat l'orgull s'apodera dels humils! Si es té d'esser
presa, val més serho del lleó que del llop.

(Se senten tocar hores en un rellotge)
El rellotge'm retreu els temps que perdo inutilment. No
temeu, jove cavaller, no us pretenc; més quan joventut y seny
se us hagin madurat, la vostra muller tindrà la sort de
trobar en vós l'home complet. Vostre camí més segur és dret a
la porta.

VIOLA
Marxo, doncs, a ponent. Que la gracia y la joia facin de
corteig a vostra senyoria. No'm dieu res pera qui m'envia,
madona?

OLIVIA
Espera. Digam què penses de mi?

VIOLA
Que us penseu no esser lo que sóu.

OLIVIA
Si de mi penso això, també ho penso de vós.

VIOLA
Y penseu bé, senyora, perquè jo no sóc lo que sóc.

OLIVIA
El cel volgués que fossiu lo que jo voldria!

VIOLA
Y hi guanyaria ab el cambi, madona? Si fos així l'admetria
tot seguit, perquè fins ara no sóc més que la vostra riota.

OLIVIA
Oh, que bé hi escau el desdeny en el llavi irat y
menyspreuador! Més aviat se mostra l'amor que's vol tenir
amagat, que'l crim de l'assassí; la negra nit de l'amor és un
soleiat migdia. Cesari, per les roses de la primavera, per la
virginitat, per l'honor, per la fe, per tot lo que existeix
en el món, te juro que t'estimo tant, que malgrat ton orgull,
ni la raó ni el seny poden deturar ma passió. No aprofitis la
flaquesa de confessarte'l meu amor, com argument per
refusarla; ans bé, tingues present que si és dolç l'amor
implorat, l'amor que s'entrega és molt més dolç encara.

VIOLA
Us juro per ma ignocencia y per ma joventut, que ni mon
pensament ni mon cor, són de cap dòna y que no'ls tindrà mai
ningú més que jo. Y ara, adéu, madona; mai més vindré a
plorar a vostres peus les llagrimes de qui em mana.

OLIVIA
No, vine. Potser tu podras conseguir que son amor sigui grat
al meu cor que l'avorreix.

(Sen van)



XII

A CASA D'OLIVIA

(Entren SIR TOBIAS, SIR ANDREU Y FABIÀ)

SIR ANDREU
No; us juro que no'm quedaré ni un minut més.

SIR TOBIAS
Y per quina raó, estimat sac de verí, per quina raó? Eh?

FABIÀ
Cal que dongueu una raó, sir Andreu.

SIR ANDREU
Mal llamp! He vist que la vostra neboda estava molt més
complimentosa ab el patge del duc, que no pas ho està ab mi;
ho he vist ara, en el jardí, ara mateix.

SIR TOBIAS
Y ella't veia mentres feia tot això, company? Digam.

SIR ANDREU
Tant bé com jo us veig a vós.

FABIÀ
Doncs, així us ha donat una gran prova d'amor.

SIR ANDREU
Voto al dimoni! que us penseu que sóc un ase?

FABIÀ
Jo us demostraré la llegimitat de la meva afirmació, ab el
veredicte del criteri y de l'enteniment.

SIR TOBIAS
Que són els que sempre han format el més suprem tribunal, ja
d'abans de que Noè s'embarqués.

FABIÀ
Si ella, al davant vostre, s'ha mostrat amable ab aquest
jove, ha estat no més que per exasperarvos, per despertarvos
el valor que teniu endormiscat, per encendreus les sangs y
posarvos sofre al fetge. Vós us hi havieu d'acostar, y ab
algunes mofes ben triades y noves, acabades de sortir de la
forja, enfonsar en un mutisme absolut an aquell jove. Això és
lo que ella esperava de vós y vós no ho haveu sabut fer.
Haveu permès que'l temps se mengés el doble full d'or de la
oportunitat ab que se us presentava aquesta feliç ocasió, y
ara vostre vaixell navega cap els mars gelats del sèu afecte,
aont us hi quedareu penjat, com un borralló a la barba d'un
holandès, si no rescabaleu vostre prestigi, per una lloable
gesta de valor o d'alta politica.

SIR ANDREU
Si té d'esser així, més m'estimo fer un acte de valor, perquè
avorreixo la politica. Tant me faria esser brownista(6) com
politic.

SIR TOBIAS
Doncs fonamenta la teva fortuna sobre'l terreny del valor.
Desafia al patge del duc y fereixlo en onze indrets; la meva
neboda s'ho apuntarà, y tingues per cert que no hi ha res an
el món que faci valer tant a un home, als ulls d'una dòna,
com la anomenada de valentia.

FABIÀ
No teniu altra sortida, Sir Andreu.

SIR ANDREU
Un de vosaltres li portarà'l cartell?

SIR TOBIAS
Vés, escriuli ab mà ben marcial; sigues agut y breu. No hi fa
res que no siguis enginyós y polid, mentres siguis eloqüent y
original. Befal ab tota la llibertat de la teva tinta y
tractal de tu, dues o tres vegades, que no hi estarà de més;
digali que ment tantes vegades com t'hi capiga en el paper,
encara que sigui més gran que un llençol del llit de Ware(7)
a l'Anglaterra. Enllesteix. Posa tanta fel com puguis al
tinter y encara que escriguis ab ploma d'oca no hi fa res. A
la feina!

SIR ANDREU
Aont us trobaré?

SIR TOBIAS
Ja't vindrem a cercar a ton _Cubiculo_. Vés.

(Sen va Sir Andreu)

FABIÀ
Us deu esser ben car aquest ninot, sir Tobias.

SIR TOBIAS
Jo li surto car an ell; no trigaré gaire a costarli dues mil
lliures.

FABIÀ
Me sembla que tindrem una carta ben divertida; però espero
que no la cursareu?

SIR TOBIAS
Ja ho crec! y faré tot lo pugui perquè aquest jove li
respongui. Crec que ni ab tots el parells de bous, ni ab
totes les cordes del món, sels podria fer topar. Per lo que
toca a Sir Andreu, no més cal obrirlo: si en el fetge se li
troba prou sang per negar a una puça, jo'm menjo'l reste del
cadavre.

FABIÀ
Y el séu jove contrari no fa pas posat de gran valentia,
tampoc.

(Entra MARIA)

SIR TOBIAS
Ara ve'l reietó més aixerit del niu.

MARIA
Si patiu d'avorriment y voleu riure fins a reventar,
seguiume. El babau den Malvolí, s'ha convertit al paganisme;
és un renegat, car és impossible que un cristià que vulga
salvarse pel camí que la llei de Déu mana, puga creure en tal
munt de grolleres extranyeses: s'ha posat mitges grogues!

SIR TOBIAS
Ab lligacames creuades?

MARIA
Oh, sí, abominablement! Sembla un saberut d'aquells que posen
escola en els portics de l'iglesia. L'he espiat com l'assassí
a la victima. Segueix punt per punt la carta que jo li he
tirat pera enganyarlo. La rialla li marca més arrugues en el
rostre que ratlles no hi ha en el nou mapa-mundi augmentat de
les Indies. Us asseguro que mai haveu vist res tant ridicul.
Jo no sé com m'he aguantat de tirarli tot pel cap. Estic
certa que la comtessa li donarà una bofetada, Y ell s'ho
pendrà com una finesa y encara seguirà rient.

SIR TOBIAS
Anem, portans allà ont es.

(Sen van)



XIII

UN CARRER

(Entren ANTONI y SEBASTIÀ)

SEBASTIÀ
Me doldria molt causarvos el més petit perjudici, però ja que
us preneu els perills com un jòc, no us diré res més.

ANTONI
No he pogut estar lluny de vós; el desig que tenia de
veureus, més agut que afilada daga, m'ha esperonat cap el
vostre camí. No sols m'ha guiat aquí l'afany de veureus, per
més fort que hagi estat, sinó que també m'hi ha empès
l'inquietut que sentia al pensar en lo que us podia succeir
en un país desconegut y que per un extranger sense guia y
séns amics, sol esser esquerp y gens hospitalari. La temença
d'aquests perills és lo que m'ha fet córrer darrera vostre.

SEBASTIÀ
Sols puc donarvos mercès, estimat Antoni; mercès y res més
que mercès. Sovint els grans serveis se paguen ab aquesta
moneda sense curs, però si ma fortuna fos tant gran com el
meu desig, altre paga tindria vostra solicitut. Què farem?
Visitarem els monuments antics de la ciutat.

ANTONI
Esperarem a demà, senyor; val més que cerquem allotjament.

SEBASTIÀ
No estic pas cançat y la nit és lluny encara. Donem gust als
ulls contemplant els bells records que guarda la ciutat.

ANTONI
Perdoneume; però és molt perillós pera mi passejar per
aquests carrers. Temps enrera, en un combat naval contra les
galeres del duc, vaig fer serveis tant remarcables, que si
ara'm trobaven aquí, me farien pagar cara aquella feta.

SEBASTIÀ
Vareu matar molta gent del duc?

ANTONI
No és tant greu l'ofensa, encara que'l motiu y els temps que
durà la lluita foren prous pera costar la vida a algú.
Després tot hauria pogut esmenarse, tornant les preses que
haviem fet, y que és lo que, mirant el profit de llur comerç,
varen acordar tots els nostres. Jo vaig esser l'unic que no
vaig voler entrar en el pacte y perxò és que si ara'm
trobessin, m'ho farien pagar més car.

SEBASTIÀ
Així, doncs, amagueuvos.

ANTONI
Serà lo més prudent. Aquí teniu la meva borsa. Ens allotjarem
a l'Elefant, que és el millor hostal del barri del Sur.
Mentres vós passegeu donant goig a la vista, jo vaig a
encomanar el menjar. Ens trobarem allí.

SEBASTIÀ
Però, per què'm doneu els vostres diners?

ANTONI
Com que crec que'ls pocs que teniu els haureu de menester, us
dono els meus per si fos cas que us vinguessin ganes de
comprar alguna de les futeses que veureu.

SEBASTIÀ
Seré'l vostre tresorer; tot seguit vindré a trobarvos.

ANTONI
A l'Elefant.

SEBASTIÀ
Ja men recordaré.

(Sen van)



XIV

EL JARDí D'OLIVIA

(Entren OLIVIA y MARIA)

OLIVIA, (apart y abstreta)
L'he enviat a cercar y ha respost que vindria. Què faré pera
esserli agradable? Què li podré donar? Més facil és comprar a
un cor jove, que ablanirlo ab llagrimes y súpliques.

(Per Maria)
Potser m'haurà. sentit? Aon deu esser en Malvolí? Un criat
seriós y cortès com ell és el que'm convé per aquest
assumpte.

(A Maria)
Aont és en Malvolí?

MARIA
Ja ve, senyora; però fa moltes extranyeses. Sembla esperitat.

OLIVIA
Què té? Desvarieja?...

MARIA
No, senyora; no més fa que riure. Haurieu de tenir algú a la
vora si haveu de parlarhi, perquè jo crec que se li ha girat
el cervell.

OLIVIA
Feslo venir.

(Apart)
Els nostres mals s'assemblen, si semblança hi ha, entre
follia alegra y trista bogeria.

(Entra MALVOLÍ)
Què tal, Malvolí?

MALVOLÍ (somrient sempre d'una manera fantastica)
Madona, bella! oh! oh!

OLIVIA
Somrius? T'he enviat cercar en una ocasió molt trista.

MALVOLÍ
Trista, madona? Jo també puc estar trist... Això de les
lligacames creuades causa alguna obstrucció a la sang; però
tant-se-val, perquè si elles plauen als ulls de certa
persona, ja puc dir com el vers del sonet:

_El plaure a una és com el plaure a totes_.

OLIVIA
Però, què és això, Malvolí? Què tens?

MALVOLÍ
No tinc pas l'ànima negra encara que tingui les cames
grogues...

(Somriu)
Tot ha arribat a qui anava y lo manat se complirà. Me sembla
que hem regonegut la bella mà romana.

OLIVIA
Vols anarten al llit, Malvolí?

MALVOLÍ
Al llít? Sí, dolç amor, y m'hi tindras al teu costat.

OLIVIA
Déu t'ampari, Malvolí! Per què rius així y tires tants petons
ab la mà?

MARIA
Com esteu, Malvolí?

MALVOLÍ
Respondreus jo? Sí, com els rossinyols a les cucales.

MARIA
Per què us presenteu ab aquesta ridícula impertinencia davant
de misenyora?

MALVOLÍ
«No t'espanti la grandesa.» Això estava ben escrit.

OLIVIA
Què vols dir ab això, Malvolí?

MALVOLÍ
«Hi ha qui neix ab grandesa...»

OLIVIA
Què!

MALVOLÍ
«Altres que assoleixen les grandeses...»

OLIVIA
Què dius?

MALVOLÍ
«Altres a qui la grandesa sels imposa malgrat llur voluntat.»

OLIVIA
Déu te faci bé!

MALVOLÍ
«Recorda qui és que t'ha vantat les mitges grogues...»

OLIVIA
Les meves mitges grogues?

MALVOLÍ
«y t'ha demostrat desig de veuret ab lligacames creuades»

OLIVIA
Lligacames creuades!

MALVOLÍ
«Ara ja pots esser feliç, si tu vols.»

OLIVIA
Puc esser feliç?

MALVOLÍ
«Si no quédat per sempre un miserable criat.»

OLIVIA
Oh! això és una bogeria!

(Entra un CRIAT)

CRIAT
Madona, el jove patge del duc ha tornat; molt he hagut de
pregar pera conseguirho. Ara espera les ordes de vostra
senyoria.

OLIVIA
Ja hi vaig.

(Sen va el criat)
Maria, que no deixin ni un instant an aquest bon home. Aont
es l'oncle Tobias? Que dos o tres criats se cuidin d'ell; per
res del món voldria que li passés cap desgracia.

(Sen van Olivia y Maria)

MALVOLÍ
Oh! Oh! Que s'acostin ara! Y tot un personatge, com Sir
Tobias, pera que's cuidi de mi! Això lliga admirablement ab
lo que deia la carta; mel posa aprop perquè'l pugui tractar
ab insolencia; és lo que ella m'aconsella en la carta.
«Llença aquesta pell d'humiltat que't cobreix», diu ella;
«sigues malcarat ab cert parent; aspre ab els criats; no't
treguis mai les raons d'Estat dels llavis y que ton
comportament s'allunyi de la vulgaritat». Després m'indica
quin té d'esser el meu posat: rostre farreny, l'aire
respectable, la paraula lenta cóm personatge de significació,
y d'acord ab això tot lo altre. Ara si que és ben meva! Però
això és obra del cel; que ell en rebi, doncs, les mercès.
Quan se n'anava deia: «Que no deixin un instant an aquest bon
home». Bon home! No Malvolí, ni el titol del meu càrrec;
sinó, bon home! Lo cert és ,que tot concorda admirablement.
No cal tenir ni un gra d'escrupol, ni un escrupol d'escrupol;
ni un obstacle, ni una sola circumstancia inversemblable o
dubtosa. Què podria passarme? No és possible que puga
interposarse res entre jo y l'immens horitzó de les meves
esperances. El cel és l'autor de tot això, y no jo; donem
mercès an ell.

(Entren SIR TOBIAS, FABIÀ Y MARIA)

SIR TOBIAS
Per tots el sants! digueume aont és. Encara que tots els
dimonis de l'infern se li haguessin entaforat en el cos,
encara que se n'hagi apoderat la mateixa llegió, jo li
parlaré.

FABIÀ
És aquí, és aquí, Com us trobeu, senyor Malvolí? Com us va
això, amic?

MALVOLÍ
Aneusen; no vui ningú aquí; deixeume fruir ma soletat;
aneuvosen.

MARIA
Ah! No sentiu com el dimoni respon, ab aquesta veu tant
fonda, de dintre séu? No us ho deia, sir Tobias. La senyora
ha dit que us cuidessiu d'ell.

MALVOLÍ
Ah! Ah! Ella ha dit això?

SIR TOBIAS
Vaja, vaja; quietut, quietut, Se l'ha de tractar ab dolcesa;
deixeume fer... Com us trobeu, Malvolí? Què tal? Vaja home,
no us acovardiu; planteuli cara al dimoni, Considereu que és
l'enemic del llinatge humà.

MALVOLÍ
Sabeu lo que us dieu?

MARIA
Veieu com s'ho pren si se li parla mal del dimoni? Déu faci
que no estigui embruixat!

FABIÀ
Porteuli els orins a casa una curandera.

MARIA
Demà mateix, així que surti el sol, ho faré, si no'm moro. La
comtessa donaria qualsevol cosa pera salvar lo.

MALVOLÍ
Ah! sí, senyora?

MARIA
Oh, senyor!

SIR TOBIAS
Calla; això no's fa així, no veus que l'exasperes? Deixeume
sol ab ell.

FABIÀ
Dolcesa y res més que dolcesa, y molt poc a poquet. El diable
es ferestec y no vol que sel tracti ab reganys.

SIR TOBIAS
Y doncs, que hi ha bona peça? Com te va això, vailet?

MALVOLÍ
Sir Tobias!

SIR TOBIAS
Vinam aquí, manyaguet. Vaja, això de jugar a barrisca ab en
Banyeta, no s'adiu gens ab un home seriós. A la forca,
l'emmascarat carboner!

MARIA
Feulo resar, sir Tobias; feuli dir alguna oració.

MALVOLÍ
Una oració, pocs modos!

MARIA
No ho veieu? No pot sentir parlar de res d'iglesia.

MALVOLÍ
Aneu y que us pengin! Dropos, que no serviu pera res. Alguna
cosa hi va de vosaltres a mi; d'aquí una estona sabreu
quelcom més.

(Sen va)

SIR TOBIAS
Però és possible?

FABIÀ
Si això ho veiessim representat en el teatre, diriem que no
pot esser.

SIR TOBIAS
L'havem emmatzinat fins a l'ànima, company.

MARIA
Seguimlo; no deixem que's refredi y la broma sen vagi tota en
fum.

FABIÀ
Acabarà per tornarse boig de veres.

MARIA
Així tots estariem més tranquils.

SIR TOBIAS
Veniu, que'l lligarem y el tancarem en una cambra fosca. La
meva neboda ja està convençuda de que és boig; així podrem
allargar la farsa, pera gust nostre y castic d'ell, fins que
cançats d'aquest entreteniment, ens faci llastima; llavores
ho descobrirem tot y a tu't proclamarem la suprema metgessa
dels boigs. Mireu qui ve, mireu.

(Entra SIR ANDREU)

FABIÀ
Un altre entreteniment per un matí de maig!

SIR ANDREU
Aquí teniu el cartell, llegiulo; us asseguro que no hi falta
ni sal ni pebre.

FABIÀ
És coent?

SIR ANDREU
Jo us en responc; no més cal que'l llegiu.

SIR TOBIAS
Doneu.

(Llegeix)
«Jovincel: siguis qui siguis, no ets més que un murri y un
masell».

FABIÀ
Bé y valent!

SIR TOBIAS
«No't sorprenguis ni vulguis saber perquè't motejo així, car
no't donaré cap raó».

FABIÀ
Observació molt prudenta y que us salva de les urpes de la
llei.

SIR TOBIAS
«Vens a casa la comtessa Olivia, y ella al meu davant te
tracta amablement; però tu has mentit pel coll; no és per
això que't desafio».

FABIÀ.
Molt breu y molt sense... sentit.

SIR TOBIAS
«T'esperaré quan t'entornis, y si tens la sort de matarme...»

FABIÀ.
Molt bé!

SIR TOBIAS
«Me mataras com un miserable traidor».

FABIÀ
Endavant; sempre guardantvos de la llei.

SIR TOBIAS
«A reveure, y que Déu vulga admetre en sa gloria a una de les
nostres ànimes. Potser serà la meva, però l'esperança'm diu
que no serà així; ab això, vigila. Ton amic, segons com el
tractaras, o ton irreconciliable enemic, ANDREU ROSTREAIXUT.»
Si aquesta carta no'l fa bellugar, serà que les cames no'l
podran dur. Jo mateix li donaré.

MARIA
Ara tindreu una bona ocasió, perquè està prenent comiat de la
comtessa.

SIR TOBIAS
Vés, sir Andreu, amàgat com un agutzil en un revolt del
caminal y així que'l vegis, desenveina, y, tot desenveinant,
renega horriblement, perquè molt sovint un renec ben gros
bramat ab veu de tro, dóna més fama de valent que'l fet més
coratjós, Endavant.

SIR ANDREU
Ah, per renecs veniu a mi!

(Sen va)

SIR TOBIAS
No, no la cursaré aquesta carta; perquè aquell jove sembla
inteligent y ben educat, y que'l duc l'hagi triat per
missatger d'amor n'es una prova. Aquesta carta, que tota ella
traspúa imbecilitat, no l'espantaria gens ni mica y tot
seguit coneixeria que qui l'ha escrita és un ensa. Lo que
faré serà trasmetre'l cartell de paraula jo mateix; li
explicaré prodigis de valentia del séu contrari, y donaré an
aquest donzell, -a qui la seva joventut y manca
d'experiencia, necesariament han de fer credol,- la més
esgarrifosa idea de la rabia, de la destresa, de la valentia
y de la feresa de l'altre. Degut an això se tindran tal
basarda l'un de l'altre, que's mataran tant sols ab la
mirada.

(Entren OLIVIA Y VIOLA)

FABIÀ
Ara ve ab la vostra neboda; espereu fins que ella's retiri y
tot seguit empreneulo.

SIR TOBIAS
Mentres tant vaig a rumiarme un discurs ben horrorós.

(Sen van sir Tobias, Fabià y Maria)

OLIVIA
Massa he dit ja a un cor de pedra y massa he exposat el meu
honor. Sento quelcom en mi que'm retreu la meva lleugeresa;
emperò aquest erro és tant toçut que's riu de totes les
censures.

VIOLA
Igual que a vós, la pasió martirisa l'esperit del duc.

OLIVIA
Teniu, porteu aquesta joia en recordança meva; no la refuseu,
que no us cançarà ab ses paraules. Torneu demà, us ho prego.
Demaneume tot lo que volgueu, que jo no us negaré res de lo
que l'honor pot concedir séns greu perjudici.

VIOLA
Us demano tant sols una mercè: que dongueu vostre amor al
duc.

OLIVIA
Com voleu que honradament li dongui lo que ja us he donat a
vós?

VIOLA
Feuho y jo us absoldré.

OLIVIA
Adéu y fins a demà. Per un dimoni com tu, joiosa portaria
l'ànima a l'infern.

(Sen va)

(Entren SIR TOBIAS Y FABIÀ)

SIR TOBIAS
Que Déu vos guard, gentilhome.

VIOLA
Y a vós, cavaller.

SIR TOBIAS
Defénsat; de quina mena són els ultratges que li has fet, no
ho sé; però'l teu contrari, ple de ressentiment y sedejant de
sang com un tigre, t'espera al cap-d'avall del jardí.
Desenveina la espasa depressa, perquè qui va a escometret és
ferotge, és destre y és fort.

VIOLA
Us deveu enganyar, senyor; estic cert de que no hi ha ningú
en el món que pensi batres ab mi. No recordo haver ofès a
ningú.

SIR TOBIAS
Aviat sortireu del vostre erro, us ho asseguro. Així, doncs,
si us estimeu la vida, poseuvos en guarda, perquè'l vostre
contrari compta ab totes les ventatges que poden donar a un
home la joventut, la destresa, la força y el coratge.

VIOLA
Però, cavaller, digueume qui és.

SIR TOBIAS
Es un cavaller ab una espasa séns tara en un camp de catifa,
però en el duel és un dimoni; ja ha desaparellat tres ànimes
dels llurs cossos, y a hores d'ara és tant implacable l'ira
que'l domina, que sols els horrors de la mort y del sepulcre
poden satisferlo: en qualsevol circumstancia aquest és el séu
lema: vèncer o morir.

VIOLA.
Tornaré a entrar y demanaré auxili a la comtessa. No sóc
aimant de baralles. Séns dubte que aquest deu esser un
d'aquells homes que busquen raons a qualsevol y sense motiu,
ab el sol proposit de passar per valents.

SIR TOBIAS
No, cavaller; l'indignació li pervé d'un ultratge molt gran;
li haveu de donar, doncs, una satisfacció. No penseu en
entrar y demanar auxili que primer no us les hagueu ab mi,
pera provar que teniu pit per havervosles ab ell. Trieu: o
l'aneu a trobar o us poseu en guarda ara mateix, perquè és
precís que us bateu o que renuncieu a portar espasa.

VIOLA
Però això és tant inaudit com descortès y jo us prego, bon
cavaller, que aneu a preguntar an aquest subjecte en que l'he
ofès, que si és cert que ha rebut algun ultratge de mi, ha
estat séns jo saberho.

SIR TOBIAS
Ab molt gust. Senyor Fabià, quedeuvos ab aquest jove fins que
jo torni.

(Sen va)

VIOLA.
Digueume, senyor, sabeu quelcom d'aquesta qüestió?

FABIÀ
Sé que aquest cavaller us té una rabia de mort, però no sé
res més.

VIOLA
Però, digueume: quina mena d'home és?

FABIÀ
Pel séu aspecte no sembla que sigui lo terrible que és, Y vós
mateix ho haureu de regonèixer així que us hi encareu. És el
contrari més crudel y més fatal que podieu trobar a Ilyria.
Voleu que l'anem a cercar? Procuraré que feu les paus, si
m'es possible.

VIOLA
Us ho agrairé ab tota l'ànima, perquè us asseguro que més a
gust me trobo davant d'un capellà que davant d'un guerrer; y
cregueu que poc me paro en que'm titllin de covard.

(Sen van)



XV

UN CAMINAL AL CAP-D'AVALL DEL JARDÍ D'OLIVIA

(Entren SIR TOBIAS y SIR ANDREU)

SIR TOBIAS
Oh company, us dic que és un dimoni de cap a peus! En ma vida
he vist res que se li assembli. Jo he fet un punt, ab ell, ab
l'espasa a la veina y me n'ha tirat una de tant mortal
rapidesa que no hi ha ningú que la eviti, y al parar us
respon ab un cop tant segur, com segur és que ara els peus us
toquen a terra. Diuen que ha estat mestre d'armes del gran
Sophi.

SIR ANDREU
Diable! Doncs no hi vui saber res!

SIR TOBIAS
Però el cas és que ell no s'entén de raons. En Fabià ab prou
feines pot contenirlo.

SIR ANDREU
Mala negada!... Si jo hagués sabut que era tant valent i
destre esgrimidor l'hauria enviat al dimoni ans que
provocarlo. Que deixi córrer aquesta qüestió y li regalaré el
meu cavall gris Capulet.

SIR TOBIAS
L'hi entaularé. Quedeuvos aquí y no us acoquineu, que tot
això s'acabarà sense que's perdi cap ànima.

(Apart)
No tinguis por! jo li posaré la sella tant bé com a tu el
bast.

(Entren FABIÀ Y VIOLA)

SIR TOBIAS (baix a Fabià)
M'ha donat el séu cavall pera que arreglés aquesta qüestió.
Li he fet creure que aquest jove és una fera.

FABIÀ (baix a sir Tobias)
Lo mateix pensa aquest de l'altre; està groc y tremola tot
ell com si un ós l'empaités.

SIR TOBIAS (baix a Viola)
No hi ha remei, cavaller; vol batres per sostenir el jurament
que ha fet. Després ha reflexionat més serenament sobre'l
motiu de la quimera y creu que ni ha de parlarsen tant sols.
Treieuvos la espasa no més perquè pugui complir lo jurat;
però diu que no us farà cap mal.

VIOLA (apart)
Déu me valga! Ben poc me costaria dirlos lo que se n'hi falta
per esser un home jo!

FABIÀ (baix a Viola)
Si veieu que s'encega, fugiu.

SIR TOBIAS (baix a sir Andreu)
Vaja, sir Andreu, no s'hi pot fer res. Aquest cavaller vol
tirar un cop, al menys, per mantenir la paraula; diu que
segons les lleis del duel, això és necesari; però m'ha
promès, ab paraula de cavaller y de soldat, que no us farà
cap mal. -Va! En guarda!

SIR ANDREU (apart)
Déu faci que sen recordi!

(Desenveina)

(Entra ANTONI)

VIOLA (a sir Andreu)
Us juro que és contra la meva voluntat.

(Desenveina)

ANTONI (a sir Andreu)
Enveineu la espasa. Si aquest jove us ha ofès, jo mantinc la
seva ofensa; si sóu vós qui l'ha ofès an ell, sóc jo qui us
desafia.

SIR TOBIAS
Vós! Y qui sóu vós?

ANTONI
Un home que per amistat an aquest jove, està disposat a fer
més de lo que he dit.

SIR TOBIAS
Oidà! Si us encarregueu dels afers d'altre, aquí em teniu.

(Desenveina)

(Entren dos Agutzils)

FABIÀ
Atureuvos, bon sir Tobias, que ve la justicia!

SIR TOBIAS (a Antoni)
Desseguida estaré per vós.

VIOLA (a sir Andreu)
Feume'l favor, enveineu la espasa, cavaller, si us plau.

SIR ANDREU
Y tant si em plau! Compliré lo que us he promès; té un pas
molt segur y és molt fi de boca.

PRIMER AGUTZIL (senyalant a Antoni)
És aquest.

SEGON AGUTZIL
En nom del duc Orsino, quedeu pres.

ANTONI
Us enganyeu, senyor.

PRIMER AGUTZIL
No; regonec vostres faccions encara que no porteu la gorra de
mariner. Endueusel; ja sab ell que jo el conec bé.

ANTONI
Tinc d'obeir.

(A Viola)
Cercantvos m'ha esdevingut aquesta desgracia; més ja està
fet: ben car pagarè ara lo d'aleshores. Què fareu? La
necesitat m'obliga a demanarvos el meu diner. Més pena'm dóna
el no podervos esser util d'aquí endavant, que lo que'm podrà
succeir a mi. Veig que això us ha sobtat, però no us
espanteu.

SEGON AGUTZIL
Vaja, passeu; anem.

ANTONI
Haig de demanarvos que'm retorneu una part d'aquell diner.

VIOLA
Quin diner, senyor? En consideració a la viva simpatia que
m'haveu demostrat ara mateix y veient lo aflictiu de la
vostra situació, de bon grat faré per vós tot lo que puga.
Pocs són els meus cabals, però me partiré ab vós les meves
pobreses. Aquí en teniu la meitat.

ANTONI
Que'm voleu negar, potser? És possible que'l meu afecte per
vós tingui aquest pagament? No ajudeu a la meva desgracia,
perquè temo que'm faci perdre'l seny y no podré resistir la
temptació de retreureus els molts serveis que us he fet.

VIOLA
No sé que me n'hagueu fet cap. No regonec ni la vostra veu ni
el vostre rostre, y us juro que avorreixo més la ingratitut
que la mentida, l'orgull, la vanitat y la ubriaguesa, o
qualsevulga altra repugnanta tara que infecti nostra feble
sang.

ANTONI
Oh, Déu!

PRIMER AGUTZIL
Vaja, anem, depressa.

ANTONI
Deixeume dir una paraula no més. An aquest jove, jo l'he
arrencat de les urpes de la mort; jo li he donat socors ab la
més fervorosa solicitut, y fins adoració m'ha inspirat son
virtuós aspecte.

PRIMER AGUTZIL
Y què sens en dóna a nosaltres? Vaja, que'l temps passa.

ANTONI
Oh, y en quin miserable idol s'ha transformat aquell déu!
Sebastià, tu has deshonrat la noblesa del teu rostre. No hi
ha en el món altra lletgesa com la de l'ànima; tant lletja és
la malesa, com hermosa la virtut. El vici cobert ab bella
aparença no és més que un sepulcre que'l dimoni engala ab
bonics y joies.

PRIMER AGUTZIL
Aquest home's torna boig. Emporteusel... Anem, anem.

ANTONI
Anem.

(Sen van Antoni y els Agutzils)

VIOLA (apart)
Parlava ab tal convicció que semblava que fos veritat lo que
deia. Si jo el tingués aquest convenciment! Ah, que siga
certa ma sospita, y vulga'l cel que aquest home m'hagi pres
per tu, germà meu!

SIR TOBIAS
Vine aquí, cavaller, y tu també, Fabià. Tinguem concell y
mirem que s'ha de fer.

VIOLA (apart)
Ha dit Sebastià!... En el meu mirall veig sempre la fidel
imatge del meu germà; ell vestia com jo, igual color, iguals
paraments, jo no faig més que copiarlo en tot... Oh! si això
fos cert les tempestats serien misericordioses y manses y
dolces les ones amargantes.

(Sen va)

SIR TOBIAS
És un miserable bergant aquest donzell y més covard que una
llebra. Prova que no té ni un dit de vergonya el negar
l'amistat a un amic en la desgracia; y tocant a covardia,
pregunteu an en Fabià.

FABIÀ.
Un covard, devot y religiós de la covardia.

SIR ANDREU
Maleitsiga! Si l'atrapo's recordarà de mí.

SIR TOBIAS
Sí, mesuraleshi, però no't treguis la espasa...

SIR ANDREU
Si no ho faig!...

(Sen va)

FABIÀ.
Anem a veure en què pararà tot això.

SIR TOBIAS
M'hi jugo qualsevol cosa que tampoc passarà res.

(Sen van)



XVI

UNA PLAÇA DAVANT DE CASA D'OLIVIA

(Entren SEBASTIÀ y el JUTGLAR)

JUTGLAR
Potser me voleu fer creure que no m'han enviat a cercarvos?

SEBASTIÀ
Vés, vés; ets un boig; fuigme del davant.

JUTGLAR
Feu molt bé'l paper! No, no us conec, ni vinc de part de la
comtessa a dirvos que us ha de parlar; tampoc us dieu Cesari,
ni aquest nas és el meu nas. Res de lo que és, és.

SEBASTIÀ
Vés a esventar la follia en altre lloc; tu no'm coneixes.

JUTGLAR
Esventar la follia! Ha sentit dir aquesta paraula d'algun
personatge y ara me l'encaixa a mi. Esventar ma follia! A
veure si ara sortiran ab que aquest gran talós, el món, és un
faldilletes. Fesme'l favor de desferte d'aquesta extranyesa y
digam què li tinc d'esventar a la comtessa. Li esventaré que
vens?

SEBASTIÀ
Te prego que'm deixis, grec estupid. Aquí tens això pera tu,
però si no ten vas, te juro que't pagaré ab altra moneda que
no t'agradarà gaire.

JUTGLAR
En bona fe que ets generós. Aquests savis que donen diners
als necis, arriben a adquirir una bona reputació després de
regatejarla catorze anys.

(Entren SIR ANDREU, SIR TOBIAS Y FABIÀ)

SIR ANDREU (a Sebastià)
Ah! ja us tinc ara! Preneu això.

(Li pega)

SEBASTIÀ
Y tu pren això altre y això y això!

(Li pega)
Tothom és boig aquí!

SIR TOBIAS
Eh! prou; prou o sinó us llenço l'espasa a la teulada.

JUTGLAR
Corro a dirho a la comtessa. Ni per dos quartos voldria estar
en les vostres pells.

(Sen va)

SIR TOBIAS (deturant a Sebastià)
Atureuvos, atureuvos!

SIR ANDREU
No, deixeulo, que si a Ilyria hi ha justicia ja l'arreglaré
d'altra manera, jo. Entaularé una causa per agressió
violenta. Encara que hagi estat jo qui ha començat a pegar,
no hi fa res.

SEBASTIÀ (a sir Tobias)
Deixam anar!

SIR TOBIAS
Minyó, no us vui deixar anar. Vaja, soldadet tendre, enveineu
l'espasa. Déu-n'hi-do dels punys que teniu! Vaja, anem!

SEBASTIÀ
No'm deixaras anar? No?

(Se desfà de sir Tobias)
Què vols ara? Treu l'espasa si goses!

SIR TOBIAS
Ah! ah! Us hauré de treure un parell d'unces d'aquesta sang
tant insolenta que teniu.

(Desenveina)

(Entra OLIVIA)

OLIVIA
Atúrat, sir Tobias, per ta vida atúrat!

SIR TOBIAS
Senyora!

OLIVIA
Sempre sereu el mateix, groller poca-solta, nascut per viure
en les montanyes y en coves ferestegues on mai hi hagi entrat
ni ombra de bona criança. Lluny de ma vista! Perdoneu,
estimat Cesari. Murri, vesten!

(Sen van sir Tobias, sir Andreu y Fabià)

(A Sebastià)
Jo't prego, dolç amic meu, que sigui ton serè judici qui et
guii per respondre en aquest injust y descortès atentat al
teu repòs. Vine ab mi, que quan coneixeras les mil rauxades
comeses per aquell malvat, ten riuras d'aquesta. Vine; és
necesari, no m'ho refusis. Maleït ell, que al posar en perill
ta vida, ha tirat contra la meva!

SEBASTIÀ (apart)
Què vol dir tot això? En quina mar navego? O jo estic boig o
això és un somni. Doncs, que l'ilusió segueixi enfonsant mos
sentits en el Leteu! Si això és somniar que no'm desperti mai
més.

OLIVIA
Anem, vine, jo t'ho prego, sigues docil a mos precs. Vols
seguirme?

SEBASTIÀ
De bon grat, senyora.

OLIVIA
Oh digaho y fesho!

(Sen van)



XVII

UNA CAMBRA A CASA D'OLIVIA

(Entren MARIA y el JUTGLAR)

MARIA
Vaja, pòsat aquesta sotana y aquesta barba, y estrafés al
senyor Topaci, el rector; enllesteix. Jo vaig a cercar a sir
Tobias, mentrestant.

(Sen va)

JUTGLAR (posantse la sotana)
Vaja, me posaré això y m'amagaré aquí dins. Tant-de-bo fos jo
el primer que s'amagués dintre d'un vestit d'aquests! No
estic prou gras pera representar bé'l meu paper, ni sóc prou
magre pera semblar un savi, però val tant la fama d'home
honrat y bon pare de familia, com la d'home llest y de
lletres. Aquí tenim als confederats.

(Entren SIR TOBIAS Y MARIA)

SIR TOBIAS
Que Déu us beneeixi, senyor rector!

JUTGLAR
_Bonos dies_, sir Tobias; car com va dir molt bé el vell
hermità de Praga, que no havia vist mai ni ploma ni tinter, a
una filla del rei Gorboduc: lo que és, és. Així essent jo el
senyor rector, sóc el senyor rector, perquè què és això, sinó
això? Què és esser, sinó esser?

SIR TOBIAS (senyalant la cambra ont està tancat en Malvolí)
És aquí, senyor rector.

JUTGLAR (fent la veu fosca)
Hola, dic jo! Que la pau siga en aquesta presó.

SIR TOBIAS (baix)
El murri, l'estrafà be.

MALVOLÍ (desde dins)
Qui crida?

JUTGLAR
El senyor Topaci, el rector, que ve a veure an en Malvoli, el
llunatic.

MALVOLÍ
Mossèn Topaci! Mossèn Topaci! Bon mossèn Topaci, aneu a
trobar la comtessa.

JUTGLAR
Fòra d'aquí, dimoni hiperbolic! Com martirises an aquest
home! No sabs parlar d'altra cosa que de dònes.

SIR TOBIAS
Ben dit, senyor rector.

MALVOLÍ
Mossèn Topaci, no ho cregueu que siga boig; mai cap home s'ha
vist tant maltractat com jo. M'han tancat en aquestes
esgarrifoses tenebres.

JUTGLAR
Calla, llord Satà! T'anomeno ab els termes més inofensius,
perquè jo sóc d'aquells homes que fins el dimoni el tracten
ab modos. Dius que aquesta cambra és tenebrosa?

MALVOLÍ
Com l'infern, senyor rector.

JUTGLAR
Què dius ara! Té'ls batans de les finestres transparents com
muralles, y les vidrieres dels costats lluen com l'èban, y
encara't planys de les tenebres?

MALVOLÍ
Jo no sóc boig, mossèn Topaci, y us dic que aquesta cambra és
tenebrosa.

JUTGLAR
Y com t'enganyes, foll! Jo't dic que no hi han més tenebres
que les de l'ignorancia en la que hi estas colgat com els
egipcis en la boira.

MALVOLÍ
Jo dic que aquesta cambra és tant tenebrosa com l'ignorancia,
malgrat l'ignorancia sigui tant tenebrosa com l'infern; y dic
que mai cap home ha estat tant maltractat com jo. Sóc tant
boig com vós, o sinó feume la prova preguntantme
raonablement.

JUTGLAR
Quin és el parer de Pitagoras sobre'ls aucells ferestecs?

MALVOLÍ
Que l'ànima de la nostra avia podria esser que's trobés en un
aucell.

JUTGLAR
Y què'n penses tu d'aquesta doctrina?

MALVOLÍ
Jo tinc una idea molt enlairada de l'ànima y no admeto
aquesta doctrina.

JUTGLAR
Adéu; quédat per sempre en les tenebres. No creuré que
tinguis enteniment fins que sostindras el parer de Pitagoras
y et guardaras de tirar ni a una becada per por d'expropriar
l'ànima de la teva avia. Adéu.

MALVOLÍ
Senyor rector, senyor rector!

SIR TOBIAS
Estimat senyor rector!

JUTGLAR (baix)
Ja veieu que sé nadar en totes les aigües.

MARIA
Pera fer això no calia que't posessis ni la sotana ni la
barba, perquè no t'ha vist.