SIR TOBIAS
Parlali ab el teu to natural de veu, y ja'm diras com el
trobes. Voldria acabar d'una vegada aquesta broma. Si no hi
ha perill en deixarlo anar, ja'l pots obrir, perquè estic
tant malament ab la meva neboda, que no'm vui exposar a
cometre l'imprudencia de portar aquesta comedia massa lluny.
Vine a trobarme a la meva cambra després.

(Sen van sir Tobias y Maria)

JUTGLAR (cantant)
_Ei! Robí, joiós Robí,
digam que fa ta estimada?_

MALVOLÍ
Boig!

JUTGTAR
_La dama no pensa en mi._

MALVOLÍ
Boig!

JUTGLAR
_Per què pobre't tracta així?_

MALVOLÍ, dins
Boig! no'm sents?

JUTGLAR
_D'un altre està enamorada._

Qui crida?

MALVOLÍ
Si vols que tota la vida t'estiga agrait, bon Jutglar, portam
llum, una ploma, paper y tinta; jo't juro que'm recordaré
d'aquest favor.

JUTGLAR
Mestre Malvolí!

MALVOLÍ
Sí, bon Jutglar, sóc jo mateix.

JUTGLAR
Ai, pobre de mi! Com ha estat que haveu perdut l'enteniment?

MALVOLÍ
Sóc l'home més ignominiosament maltractat, Jutglar. Tinc
l'enteniment tant clar com tu, boig.

JUTGLAR
No més tant clar com jo? Així sí que sóu boig del tot si no
teniu l'enteniment més bé que un foll.

MALVOLÍ
M'han agafat y m'han tancat en aquestes tenebres, m'envien
capellans rucs y fan tot lo que poden pera ferme perdre'l
seny.

JUTGLAR
Aneu en comte en lo que dieu; el senyor rector és aquí.

(Cambiant el tò de veu)
Malvolí, Malvolí, que Déu tel torni. Procura dormir y déixat
de xerrameques.

MALVOLÍ
Senyor rector!

JUTGLAR (cambiant les entonacions)
No li respongueu, bon home. -Qui, jo, senyor rector? Si no li
dic res. Que Déu vos guard, mossèn Topaci. -Amen, dic jo.
-Està bé; sí, sí, entesos; ho faré així mateix.

MALVOLÍ (cridant)
Boig, boig, boig, me sents?

JUTGLAR
Tingueu un xic de paciencia, home de Déu. Què dieu? Ja haveu
sentit que'm renyen si us parlo.

MALVOLÍ
Bon Jutglar, jo't prego que'm portis un llum y paper, que
tinc el cervell tant bé com qualsevol a Ilyria.

JUTGLAR
Tant-de-bo fos veritat!

MALVOLÍ
Te juro que ho es. Bon Jutglar, un full de paper, tinta y
llum, y porta a la senyora lo que escriuré. Mai t'haurà
valgut tant el fer de correu.

JUTGLAR
Ho faré perqué sóu vós, però digueume la veritat: sóu boig o
el feu?

MALVOLÍ
Creume, no sóc boig; això és la veritat.

JUTGLAR
Vaja, no creuré mai a cap boig que primer no li vegi el
cervell. Vaig a cercarvos el llum, el paper y la tinta.

MALVOLÍ
Jo t'ho pagaré com poc t'ho penses, Jutglar. Vés, corre.

JUTGLAR
_Ja hi vaig, senyor,
y tot seguit
torno aquí ab vós,
com el jutglar,
aquell vell boig,
que per entrar
al cel de cop
ab un punyal
fet de llistó,
cridava foll
y rabiós:
-Ah! ah! rosègat les ungles, diable!-
al dimoni menaçant
com si fos un foll infant.
Adeusiau, mestre dimoni._

(Sen va)



XVIII

EN EL JARDÍ D'OLIVIA

(Entra SEBASTIÀ)

SEBASTIÀ
Si, això és l'aire; això és la llum del sol gloriós; aquesta
perla que ella m'ha donat la veig y la toco, y encara que lo
extraordinari del fet me tinga en extasi, no és follia...
Però aont és l'Antoni? No l'he trobat a l'Elefant y allí
m'han dit que se n'havia anat a córrer la ciutat cercantme.
Jo pagaria a pes d'or els séus utils consells ara, perquè la
raó ajudada pel testimoni del sentits me diu que tot lo que'm
passa és fill d'un erro y no de la follia. Enperò fuig tant
de lo natural lo que'm succeeix y és tant extranya y
inexplicable aquesta pluja de favors, que ab prou feines puc
creure lo que'ls meus ulls veuen y estic temptat d'acusar a
la meva raó de que no's convenci de si jo he perdut el seny,
o de que aquesta dòna siga boja. Però si ho fos, no podria
pas portar la casa, ni governar als séus criats, ni cuidarse
dels séus afers y resoldrels, ab la claredat, la calma y
serenitat de judici ab que he vist que ho feia; hi ha algun
misteri en tot això... Ara ve la dama.

(Entren OLIVIA y un capellà)

OLIVIA
No censureu aquesta pressa. Si vostres intencions són
honrades, veniu ab mi y aquest sacerdot a la capella y allí
en sa presencia y sota aquell sagrat sostre, jureume
l'inviolabilitat de la fe vostra, pera retornar la calma a la
meva ànima massa inquieta y gelosa. Ell servarà el secret
d'aquesta unió fins que vós determineu ferla pública y
aleshores ho celebrarem com al meu estament pertoca. Què
responeu?

SEBASTIÀ
Seguiré an aquest sant home y us acompanyaré allà on volgueu
y un cop us hagi jurat servos fidel, sols la mort podrà
rompre mon jurament.

OLIVIA
Guieunos, pare, y que'l cel ab sa llum esplendent segelli
nostra eterna unió.

(Sen van)



XIX

UNA PLAÇA DAVANT DE CASA D'OLIVIA

(Entren JUTGLAR y FABIÀ)

FABIÀ
Si em tens per amic, deixam veure la seva carta.

JUTGLAR
Concediume, doncs, una altra cosa, senyor Fabià.

FABIÀ
Concedit lo que vulguis.

JUTGLAR
Que us demani que no'm demaneu que us ensenyi aquesta carta.

FABIÀ
Això és com si jo després d'haverte regalat el meu goç, tel
demanés com pagament del meu obsequi.

(Entren DUC, VIOLA y seguici del DUC)

DUC
Serviu a madona Olivia, amics?

JUTGLAR
Sí, senyor; formem part dels séus objectes de luxe.

DUC
Ah, ja't conec! Què tal te va, bon home?

JUTGLAR
En bona fe senyor, que més bé'm va ab els enemics que ab els
amics.

DUC
Al revés; més bé ab els amics.

JUTGLAR
No; no, senyor; més malament ab els amics.

DUC
Com potser això?

JUTGLAR
És així, senyor, perquè'ls meus amics m'alaben y alabantme me
fan tornar ase, y els meus enemics, al revés, me diuen nèt y
clar que sóc un ase; de manera que ab els meus enemics hi
guanyo en coneixement de mi mateix, y surto enganyat pels
amics. Si en qüestions de llogica, com en qüestió de petons,
quatre negacions valen dues afirmacions, tinc raó de dir
que'm va més bé ab els enemics que ab els amics.

DUC
Ah, excelent!

JUTGLAR
Cah! Ben cert que no! encara que tingueu el gust de
comptarvos entre'ls amics meus.

DUC
Doncs, per la meva part no vui que hi surtis perdent: aquí
tens aquest or.

JUTGLAR
Si no fos per obligarvos a cometre una reincidencia us
demanaria que doblessiu aquesta moneda.

DUC
Me dónes un mal consell.

JUTGLAR
Fiqueuvos la bondat a la butxaca, y que la sang y la carn
obeeixin.

DUC
Siga, doncs; cauré en el pecat de la reincidencia. Aquí tens
una altra moneda.

JUTGLAR
_Primo, secundo, tertio;_ heus-aquí un bon jòc. Hi ha una
dita que diu que a la tercera coll a terra; el triplex és un
compas molt airós: el repic de les campanes de Sant Benet us
ho recordarà, si ho necessiteu: una, dues, tres.

DUC
No'm treuras cap més diner. Si vas y dius a madona que jo
l'espero aquí y consegueixes que vingui, potser se
desvetllarà un xic la meva generositat.

JUTGLAR
Breçoleu, doncs, aquesta generositat fins que jo torni. Vaig
a fer lo que'm dieu, senyor; però no voldria que prenguessiu
el meu afany d'arreconar, pel pecat de copdicia. Mentrestant,
deixeu fer una dormideta a la vostra generositat, que jo no
trigaré gaire a despertarla.

(Sen va)

(Entren ANTONI y AGUTZILS)

VIOLA
Senyor, aquest és l'home qui no fa gaire m'ha donat socors.

DUC
Recordo bé aquesta cara; malgrat que l'ultima vegada que la
vaig veure, el fum de la polvora l'hagués deixat més negra
que'l rostre de Vulcà. Era el capità d'un miserable vaixell,
de tant migrat aspecte y poc calatge, que feia llastima
mirarlo; més va abordar ab tant coratge ab un dels més ferms
dels nostres bastiments, que'l clam de la desfeta y l'enveja
ben clar proclamaven, contra llurs voluntats, la gloria de
son valor. Què passa?

PRIMER AGUTZIL
Orsino, aquest és aquell Antoni que a Candia va fernos presa
del Fenix ab tota sa carrega y el mateix que va comandar
l'abordatge contra el Tigre, ont hi va perdre la cama el
nebot vostre. L'havem fet pres en el mateix instant en que's
trobava'l fort d'una baralla ab uns cavallers.

VIOLA
M'ha amparat y ha tret l'espasa per defensarme, senyor, però
després m'ha dit no sé quines extranyes paraules que més
semblaven follia que altra cosa.

DUC
Ah gran pirata!; lladre marí! Quin temerari atreviment t'ha
fet caure a les mans dels que ab ta terrible escomesa ten vas
fer tos enemics irreconciliables?

ANTONI
Orsino, noble duc, permeteu que us digui que no admeto els
noms que'm doneu; el capità Antoni no ha estat mai ni lladre
ni pirata, encara que hi hagi justificats motius, ho regonec,
pera tenirlo per l'enemic d'Orsino. Una magica voluntat m'ha
portat aquí; aquest jove que està al costat vostre, ingrat
entre'ls ingrats, jo l'he arrencat de la gola rabiosa y
escumejanta de la mar. Surava, ja perdut com una desferra,
per damunt de l'ona brava, quan jo li vaig donar la vida, y
ab la vida mon afecte, séns reserva y séns limits,
entregantli tota la meva ànima. Per sola y vera amistat m'he
exposat per ell als perills d'aquesta ciutat enemiga; he tret
l'espasa pera defensarlo quan l'escometien; m'han agafat, y
aleshores la por li ha inspirat un covard recurs per no
compartir les meves desgracies; m'ha negat vergonyosament y
en un moment s'ha tornat per mi com un extranger que hagués
passat vint anys sense vèurem, y fins m'ha negat els diners
que encara no feia mitja hora li havia donat.

VIOLA
Com és possible això?

DUC
Y quant va arribar aquí?

ANTONI
Ahir, senyor. Hem viscut tres mesos plegats sense deixarnos
ni nit ni dia.

(Entren OLIVIA y el séu seguici)

DUC
Veig que ve la comtessa: ara'l cel camina per la terra. Tu,
bon home, tes paraules són follia, car ja fa tres mesos que
aquest donzell està al meu servei. Emperò després parlarem
d'això ab més calma. Serveulo allunyat de nosaltres.

OLIVIA.
Què és lo que desitja vostra senyoria y que no pot obtenir?
En què pot servirvos Olivia?

(A Viola)
Cesari, no compliu vostra promesa?

VIOLA
Senyora!

DUC
Graciosa Olivia...

OLIVIA
Què responeu, Cesari?

(Al Duc)
Altesa...

VIOLA
Ma senyoria, el Duc vol parlar: el meu dever m'imposa
silenci.

OLIVIA
Si lo que vostra senyoria me té de dir és la seva cançó de
sempre, us asseguro que és per mi tant ingrata y enutjosa com
el lladrar d'un cà després d'una dolça musica.

DUC
Sempre crudel!

OLIVIA
Sempre constant, senyor.

DUC
En què? en la perversitat. Dòna implacable, en qual ingrat
altar, jamai proprici, la meva ànima ha clamat els vots
fervents d'una adoració infinida, què més puc fer?

OLIVIA
Lo que vostra senyoria vulgui y sigui digne d'ell.

DUC
Perquè, si tingués cor per ferho, no hauria d'immolar, com el
brigant d'Egipte, a qui és mon amor, a l'exhalar jo l'ultim
sospir? Oh selvatge gelosia que mil voltes fins a lo sublim
t'aixeques! Més, escolteu això: ja que responeu ab desdenys a
mes ofrenes, y se segur qui és el que'm desbanca en vostre
afecte, viviu essent lo que sóu, tirà de cor de marbre; més
jo arrencaré de vostres ulls aon regna, per vergonya meva,
aquest donzell que aimeu y a qui jo també, ho juro, estimo ab
tot el cor. Vine, patge, vine ab mi; ja és madurada la
crudeltat de mos intents; sacrificaré aquest aimat anyell
pera venjarme d'aquesta coloma ab entranyes de corb.

(Va per anarsen)

VIOLA (seguintlo)
Y jo afrontaré de bon grat, ab alegria, mil morts que vinguin
si elles us han de tornar la calma.

OLIVIA
On vas, Cesari?

VIOLA
Vaig ab qui estimo més que a mos ulls, més que a ma vida,
més, molt més de lo que jo mai pugui estimar a cap dòna!
Divines potestats, si dic mentida castigueu ab ma existencia
aquest ultratge a mon amor!

OLIVIA
Ah, desditxada de mi! com m'ha trait!

VIOLA
Qui us ha trait? qui us ha ultratjat?

OLIVIA
No recordes qui ets potser? Tant temps fa ja? Que vinga tot
seguit aquell bon sacerdot.

(Sen va un criat)

DUC (a Viola)
Vine.

OLIVIA
Aon, senyor?... Cesari, espòs meu, espera!

DUC
Vostre espòs?

OLIVIA
Sí, mon espòs. Com pot negarho?

DUC (a Viola)
El séu espòs, traidor?

VIOLA
Jo, senyor? No.

OLIVIA
Ai! la baixesa de ta covardia és qui ofega ta dignitat; més
no temis res, Cesari, enlaira ardit ta fortuna; tingues el
valor d'esser el qui sabs qui ets y seras igual a qui tems.

(Entren el SACERDOT y el CRIAT)
Oh pare, benvingut sigueu! Jo us demano en nom de vostre
sagrat ministeri, que aquí al davant de tothom digueu lo que
haveu vist. Els aconteixements ens obliguen a fer public lo
que voliem tenir secret; digueu, doncs, lo que hi ha hagut
entre aquest home y jo.

SACERDOT
Un pacte inviolable d'amor etern confirmat per la mutua
estreta de mans, segellat pel sant contacte de vostres llavis
y fermat pel cambi d'anells; totes les cerimonies d'aquest
acte han estat autorisades pel testimoni sagrat del meu
ministeri. Diu el rellotge que d'ençà que això s'es passat,
tant sols dues hores de camí he fet vers la tomba.

DUC (a Viola)
Ah, novell hipocrita! Que seras quan els anys t'hagin
blanquejat la testa? Guàrdat, que si ta fellonia creix ab tu,
ella t'envolcallarà en ses propries xarxes! Adéu; prenla, més
dirigeix tos passos cap aon tu y jo no'ns podem trobar mai
més.

VIOLA
Oh! senyor, però...

OLIVIA
Oh! no juris, y serva un xic d'honor, per gran que siga la
covardia que t'inspira.

(Entra SIR ANDREU ferit del cap)

SIR ANDREU
Un cirurgià, per Déu! y envieune un altre tot seguit a sir
Tobias.

OLIVIA
Què passa?

SIR ANDREU
M'ha esverlat el cap y a sir Tobias també! Socorreume, per
Déu! Donaria quaranta lliures pera trobarme a casa!

OLIVIA
Qui us ha fet això, sir Andreu?

SIR ANDREU
Un patge del Duc, un tal Cesari. Ens crèiem que era un
covard, y és un dimoni de l'infern,

DUC
Cesari, el meu patge?

SIR ANDREU
Ah, maleit siga! Mireulo.

(A Viola)
M'haveu badat el cap per res. Jo he fet lo que sir Tobias
m'ha fet fer.

VIOLA
Per què'm dieu això? Jo no us he fet cap mal. M'haveu escomès
ab l'espasa, però jo us he parlat ab cortesia y no us he fet
cap mal.

SIR ANDREU
Si un trenc al cap fa mal, us dic que me n'haveu fet; sembla
que per vós no sigui res trencar el cap a la gent.

(Entra SIR TOBIAS ubriac, acompanyat del JUTGLAR)
Mireu, ara ve sir Tobias ranquejant, ja us dirà alguna cosa.
Si no hagués begut tant ja us ho hauria explicat d'una altra
manera.

DUC (a sir Tobias)
Y doncs, cavaller, què teniu?

SIR TOBIAS
No és res; m'ha ferit, veusho-aquí.

(Al Jutglar)
Ase, has vist an en Dick, el cirurgià, ase?

JUTGLAR
Oh! ja fa una hora que està borratxo; a les vuit del matí ja
se li havia post el sol.

SIR TOBIAS
És un gallofa; fòra de la pavana o els punts del minuet, lo
que tinc més avorrit són els borratxos.

OLIVIA
Emporteusel. Qui els ha fet això?

SIR ANDREU
Jo us cuidaré, sir Tobias; us curaré a tots dos.

SIR TOBIAS
Cuidarme vós, cap de ruc, totxo, talòs, cara d'ensa ètic,
pallús!

OLIVIA
Que'l portin al llit y que li curin les ferides.

(Sen van el Jutglar, sir Tobias y sir Andreu)

(Entra SEBASTIÀ)

SEBASTIÀ (a Olivia)
Molt me dol haver ferit an aquell parent vostre, senyora;
emperò maldament hagués estat un germà meu m'hauria vist
obligat a ferho en defensa de la meva persona. Ja veig que us
he enutjat per l'extranyesa ab que'm mireu. Però jo us en
demano perdó, bella Olivia, en nom del jurament que fa poc
que'ns hem fet.

DUC (mirant a Sebastià y Viola)
Una mateixa cara, una mateixa veu, un mateix vestit y dues
persones! Evidenta ilusió que és y no és certa.

SEBASTIÀ
Antoni, estimat Antoni, quant crudelment m'han martirisat les
hores en el temps que has estat lluny de mi!

ANTONI
Sóu vós, en Sebastià?

SEBASTIÀ
Podeu dubtarne, Antoni?

ANTONI
Com us haveu pogut partir així? Les dues meitats d'una poma
no se semblarien tant com aquestes dues criatures. Quin és en
Sebastià?

SEBASTIÀ (mirant a Viola)
Sóc jo aquell d'allí? No he tingut cap germà ni la meva
persona té'l do de la ubiqüitat; sols tenia una germana, a la
qual varen engolir despiatadament les ones.

(A Viola)
Digueume, per caritat, quin parentiu teniu ab mi? quina és
vostre patria? el vostre nom? la vostra familia?

VIOLA
Sóc de Messalina. Sebastià's deia el meu pare y el mateix nom
tenia un germà meu. Així vestia al devallar a la tomba
liquida. Si als esperits els és possible pendre vestit y
forma, vós sóu un espectre que veniu a omplirnos l'ànima de
dubte.

SEBASTIÀ
Cert, sóc un esperit; però cobert ab les grolleres formes ab
que me va revestir la mare en ses entranyes. Tot s'ajusta
tant a lo cert, que, si vós fossiu dòna, regaria vostra galta
ab mes llagrimes cridant: sigues per tres voltes benvinguda,
negada  Viola!

VIOLA
El meu pare tenia un senyal al front.

SEBASTIÀ
El meu també.

VIOLA
Va morir el dia mateix que feia tretze anys que era nascuda
sa filla Viola.

SEBASTIÀ
Oh! encara en servo el record en mon ànima! És cert, va
acabar la vida el dia mateix que la meva germana feia tretze
anys.

VIOLA
Si l'unic obstacle que s'alça entre nostra mutua alegria, és
aquest vestit d'home, no m'abraceu, fins que les
circumstancies de lloc, de temps y de fortuna s'apleguin pera
provarvos que sóc jo, Viola. Per ferne la prova, veniu ab mi
a casa d'un vell capità que'm guarda mes robes de donzella.
An ell és a qui dec la meva salvació. Després de tornada a la
vida vaig entrar al servei del Duc, y desde aquell dia les
hores se m'han passat entre madòna Olivia y sa Altesa.

SEBASTIÀ (a Olivia)
Per lo que acabeu d'escoltar, comprenc que us havieu
enganyat, senyora; però la naturalesa ha esmenat saviament
vostre erro, guiantse ab vostre instint. Vós, senyora, us
volieu casar ab una verge: doncs jo us juro que vostre desig
no quedarà enganyat, car haveu pres home y verge tot alhora.

DUC
No resteu confosa; noble sang corre per ses venes. Si tot
això és cert, com la reflexió ho confirma, jo també tindré ma
part en aquest ditxós naufragi.

(A Viola)
No has dit sempre que no estimaries a cap dòna com a mi?

VIOLA
Y tot lo que he dit ho juro ara y aquest jurament la meva
ànima'l servarà tant fidelment, com fidelment l'esfera
lluminosa serva la claror que distingeix el dia de la nit.

DUC
Donam la mà y portam aon jo puga veuret ab tos vestits de
donzella.

VIOLA
Els té'l capità que m'ha portat an aquestes platges, més se
troba empresonat, no sé per quina causa, no més sé que és per
consell den Malvolí, el majordom de madòna.

OLIVIA
Ell l'afranquirà... Que vagin a cercar an en Malvolí. Més,
ai! ara recordo que ha devingut boig, pobre home!

(Entren el JUTGLAR ab una carta y FABIÀ)
La meva follia m'havia fet oblidar de la seva.

(Al Jutglar)
Com està, boig?

JUTGLAR
La veritat, madòna, té'l dimoni tant lluny com qualsevulga
home li pugui tenir en el séu cas. Us ha escrit una carta que
jo us havia d'haver donat aquest matí, però com que les
epistoles d'un boig no són pas l'evangeli, poc hi fa que no
arribin a qui van dirigides.

OLIVIA
Obrela y llegeixla.

JUTGLAR
Quedareu ben divertits sentint al Jutglar interpretant al
boig.

(Llegint ab to molt afectat)
«Per Déu, senyora...»

OLIVIA
Què és això? Què ets boig?

JUTGLAR
No, madòna, però llegeixo bogeries; si vostre senyoria vol
que llegeixi com cal, és precís que hi cerqui l'entonació.

OLIVIA
Vaja, llegeix com és degut.

JUTGLAR
Ja ho faig; però per llegir degudament haig de llegirho així.
Atenció, princesa; escolteu.

OLIVIA (a Fabià)
Llegiula vós, Fabià.

FABIÀ (llegint)
«Per Déu, senyora, que cometeu un tort ab mi y tothom ho
sabrà. Encara que m'hagueu tancat en les tenebres y hagueu
donat a l'ubriac del vostre oncle el més absolut poder sobre
meu, no per això tinc l'enteniment menys sencer que vostra
senyoria. Tinc la carta vostra en la que'm senyaleu quin ha
d'esser el meu comportament y us juro que no me n'he apartat
en lo més minim; ab aquesta carta és ab lo que espero
justificarme completament y confondreus com us mereixeu.
Penseu de mi lo que us sembli. Poso per un moment la
deferencia de banda y parlo per lo que'm dicta el
ressentiment. -El furiosament maltractat, Malvolí.»

OLIVIA
Ell ha escrit això?

JUTGLAR
Sí, madòna.

DUC
Això no sembla pas d'un boig.

OLIVIA
Aneu, Fabià, que'l treguin d'allà ont és y feulo venir.

(Sen va Fabià.-Al Duc:)
Senyor, després de considerar tot lo que ha passat, preneume
per germana ab la mateixa voluntat ab que'm volieu per
esposa. Y, si altra cosa no disposeu, celebrarem en un mateix
dia aquesta doble unió.

DUC
Accepto de tot cor l'oferiment.

(A Viola)
El Duc us dóna eomiat; més en pagament dels serveis que li
haveu fet, serveis tant allunyats del vostra sexe com
indignes de la vostre tendre y delicada educació, y ja que
per tant temps l'haveu tingut per amo, aquí teniu la seva mà!
D'avui en endavant sereu la mestreça del vostre amo.

OLIVIA
Y una germana meva... Voldreu serho?

(Entra FABIÀ ab MALVOLÍ)

DUC
És aquest el boig?

OLIVIA
Sí, senyoria, ell mateix. Com us trobeu, Malvolí?

MALVOLÍ
Senyora, m'haveu ultratjat, crudelment ultratjat.

OLIVIA
Jo, Malvolí? No!

MALVOLÍ
Sí, vós mateixa, senyora. Passeu els ulls per aquesta carta;
us ho prego. No negareu que sigui lletra vostra; escriviu ab
altre estil y ab altres trets si podeu!, o bé negueume de que
aquest siga vostre segell. No hi podeu respondre ni un mot a
tot això! Confesseuho, doncs, y, pel vostre honor,
expliqueume perquè m'haveu donat tant clares proves d'afecte
y de distinció, dientme que somrigués en presencia vostra, y
me posés lliga-cames creuades ab mitges grogues y tractés ab
soperbia al vostre oncle sir Tobias, y a tothom del servei? Y
després quan jo he obeit ple de justa esperança, per què
haveu permes que m'empresonessin, tancantme en una cambra
tenebrosa, y que m'enviessin sacerdots, convertinme en la
riota de tothom? Expliqueume, per què?

OLIVIA
Ai, Malvolí! això no és pas lletra meva, si bé regonec que hi
té gran semblança; séns dubte és de la Maria. Y ara recordo
que és ella qui m'ha dit que havies perdut el seny y
aleshores t'has presentat rient y ab els posats que en la
carta t'aconsellaven. Serènat, jo t'ho prego; has estat el
protagonista d'una burla crudel, però jo't juro que quan
sabrem els motius y els autors, tu mateix seras jutge y part
en ta propria causa.

FABIÀ.
Bona comtesa, volgueume escoltar, y no permeteu que, ni
baralles ni ressentiments, vinguin a enterbolir l'alegria
d'aquest moment feliç que tant admirats ens ha deixat a tots.
Ab aquesta esperança, us confessaré que jo mateix, junt ab
sir Tobias, som els que havem jugat aquesta passada an en
Malvolí, per venjança de les ofenses que'ns havia fet ab son
tracte soperbiós y descortès. La Maria és qui, a instancies
de sir Tobias, ha escrit la carta, y ell, en pagament
d'aquest favor, l'ha presa per esposa. Pesant imparcialment
els torts d'abdues bandes, poc costarà el regonèixer que, per
punyenta que hagi estat la burla, més motius ha donat per fer
esclatar la rialla que per covar la venjança.

OLIVIA (a Malvolí)
Pobre Malvolí, com s'han rigut de tu!

JUTGLAR (encarantse ab Malvolí)
Esclar, _«hi ha qui naix ab grandesa, altres que assoleixen
les grandeses y altres a qui la grandesa sels imposa malgrat
llur voluntat»_. En aquesta farsa jo hi representava un tal
mossèn Topaci, senyor; però tant se val. _«Per Déu, Jutglar,
jo no sóc boig»_. Però no us recordeu d'això també? _«No
comprenc com vostra senyoria's pugui complaure ab la conversa
d'aquest miserable coquí»_ Y així és com rodant el temps la
revenja ve tota sola.

MALVOLÍ
Jo'm venjaré de tota aquesta colla.

(Sen va)

OLIVIA
L'han befat crudelment.

DUC
Atureulo y mireu d'aplacarlo. Encara no'ns ha dit res del
capità. Quan això s'hagi aclarit y sigui arribada l'hora
feliç, un llaç solemne unirà nostres ànimes. Mentrestant,
dolça germana, no'ns mourem d'aquí. Vine, Cesari, car aquest
serà ton nom mentres siguis home, més quan vesteixis les
robes que't pertoquen, allavores seras l'esposa d'Orsino y la
regina dels séus pensaments.

(Sen van tots)

JUTGLAR (cantant)
Quan encar jo era petit,
Vinga vent y pluja, oidà!
Prò tot m'era divertit;
Pensava sempre plourà.
Y quan ja vaig ser fadrí
Vinga vent y pluja, oidà!
Tanqueu la porta al coquí;
Pensaven sempre plourà
Més ai! al pendrer mulle
Vinga vent y pluja, oidà
Tot va anar com Déu volgué
Pensava sempre plourà?
Y heusaquí que cada nit
Vinga vent y pluja, oidà!
Ubriac m'en anava al llit,
Pensava sempre plourà
Fa molts anys que'l món és nat
Vinga vent y pluja, oidà
La comedia s'acabat
Pensem que'us agradarà.

(Sen va)

FI




NOTES DEL TRADUCTOR

La traducció literal del títol d'aquesta comedia -Twelfth
night- és: _La nit dotzena_ emperò nosaltres havem traduit
_La festa dels reis_ atenentnos a que la nit a la qual se
refereix el títol és la que fa dotze a comptar de Nadal, o
siga la de la Festa dels reis.

(1) La traducció del nom d'aquest personatge, és sir Tobias
Eructe.

(2) Y la d'aquest: sir Andreu Galta-encesa.
Per lo ingrat que resultaria a l'orella la traducció vulgar
de la paraula BELCH, y que al nostre entendre és la que se li
hauria de donar, y tenint en compte que aquest és l'habitual
parella de l'altre esmentat personatge, hem decidit no
traduir sos cognoms.

(3) En aquell temps era popular una estampa en la qual hi
havien representats dos caps de ruc y al peu hi deia, dirigit
al lector: _Heusen aqui tres_

(4) Vers d'una cançó popular

(5) Id. id.

(6) Partidari de Robert Brown, cèlebre sectari d'aquella
època.

(7) Un document de l'any 1610 diu que aquest llit tenia vuit
peus d'amplada y els seus matalaços eren de ploma de cigne.
Ocupava la cambra principal del hostal del Cervo en la ciutat
de Ware (Anglaterra).