NOTA DE LA TRANSCRIPCIÓ. S'ha respectat l'ortografia, una
mica irregular, d'aquesta edició, que data de 1907. Únicament
s'han corretgit alguns errors evidents d'impressió.




LA FESTA DELS REIS



PERSONATGES

ORSINO,               Duc de Ilyria
SEBASTIÀ,             Germà de Viola
ANTONI,               Capità de vaixell, amic de Sebastià
UN CAPITÀ DE VAIXELL, Amic de Viola
VALENTÍ,              Gentilhome al servei del Duc
CURI,                 Gentilhome al servei del Duc
SIR TOBIAS BELCH,     Oncle d'Olivia (1)
SIR ANDREU AGUE-CHEEK (2)
MALVOLÍ,              Majordom d'Olivia
FABIÀ,                Servent d'Olivia
FESTA,                Jutglar d'Olivia
OLIVIA,               Comtesa
VIOLA
MARIA,                Cambrera d'Olivia
NOBLES, SACERDOTS, AGUTZILS, MUSICS Y ALTRA GENT

L'acció a Ilyria


I

UNA CAMBRA EN EL PALAU DEL DUC

(Entren el Duc, CURI y senyors; se sent una orquestra)

DUC
Si la musica és l'aliment de l'amor, toqueu, toqueu sens
parar mai, amareumen, fins que ma passió n'emmalalteixi y
assadollada'n mori. Un altre cop aquesta passada! Té un
caient tant dolcíssim! Ha lliscat per la meva orella com
l'oreig suau que roba y escampa'l penetrant perfum d'un marge
de violes!... Prou! No seguiu més. S'és perduda la dolçor
d'aquella passada! Oh esperit de l'amor! Que penetrant y
sublim és ton poder! Encara que en tu, com en la mar tot hi
capiga, no hi entra res, per esforçat y valiós que siga, que
als pocs minuts en força y en valer no minvi: tant fantasiosa
és la passió, aquesta suprema fantasia.

CURIUS
Senyor, voleu sortir a cassera?

DUC
De què, Curi?

CURIUS
Del cervo, senyor.

DUC
La del més noble de tots, és mon unic anhel ara. Oh! quan mos
ulls vegeren a Olivia, va semblarme que ab son alè purificava
l'aire; d'aquell instant vaig devenir una presa, y
d'aleshores que mos desitjos, com afamats mastins, séns repòs
me deixen.

(Entra VALENTÍ)

Què t'ha respost?

VALENTÍ
No us enutgeu, senyor; no he pogut conseguir que'm rebés; més
us porto la resposta que m'ha trasmès sa cambrera; en set
anys ni la llum del sol veurà son rostre descobert, car com
monja de clausura, constantment un tupit vel taparà son
rostre, y cada dia ruixarà de llagrimes sa cambra, per la
memoria d'un germà difunt, record que vol servar eternament
en son pensament entristit.

DUC
Oh! la que té tanta dolçura a l'ànima, la que a l'amor d'un
germà rendeix tal culte, ¿com sabrà estimar el dia que
l'aurífera sageta acabi ab l'estol d'afectes que en son pit
viuen; quan sang y cor, solis altíssims, siguin ocupats per
un rei unic? Anem a abandonarnos pels llits de flors; l'ombra
dels tupits brancatges és el més esplendid bressol pels
somnis d'amor.

(Sen van.)



II

PLATJA

(Entren VIOLA, un CAPITÀ DE VAIXELL y MARINERS)

VIOLA
Quin país és aquest, amic?

CAPITÀ
Ilyria, senyora.

VIOLA
Y què hi podré fer jo a Ilyria? Mon germà és al fons de
l'Elysseu!... Potser la sort haurà volgut que se salvés
també. Què us sembla, bons mariners?

CAPITÀ
Vós mateixa deveu la vida a una afortunada casualitat.

VIOLA
Pobre germà meu! Qui sab si ell també s'haurà salvat per un
sortós atzar?

CAPITÀ
Bé podria esser, senyora; y si us és consol lo probable, us
diré que a l'esberlarse nostre vaixell y en el moment que
anant a fons, vós y aquesta gent heu entrat a la barca, he
vist el vostre germà agafarse coratjosament a un troç de pal
que surava damunt la mar esvalotada, y, com Arió sobre
l'esquena del dofí, defensarse de les ones fins que ha
desaparescut a mon esguard.

VIOLA
Pren aquest or per tes paraules. Que fou possible sa
salvació, la meva ho assegura y tes paraules encara
n'aumenten l'esperança. Coneixes aquest país?

CAPITÀ
Sí, madona; perquè a tres hores d'aquí hi ha el poble on vaig
nàixer y m'he criat.

VIOLA
Qui governa aquesta terra?

CAPITÀ
Un duc tant noble de nom com de cor.

VIOLA
Com se diu?

CAPITÀ.
Orsino.

VIOLA
Orsino! Jo he sentit aquest nom per boca de mon pare. Encara
era solter allavores.

CAPITÀ.
Y encara ho és ara, o al menys fa poc que ho era, car jo tant
sols he estat un mes fòra d'aquí. Corria aleshores la veu (ja
sabeu, senyora, que és feina dels xics comentar les voluntats
y les fetes dels grans) que solicitava l'amor de l'hermosa
Olivia.

VIOLA
Y qui és aquesta Olivia?

CAPITÀ
Una honesta donzella, filla d'un comte, que va deixarla al
cuidado d'un germà d'ella, mort fa poc també, y per aital
desgracia és per lo que diuen que ha renunciat al món y a la
vista dels homes.

VIOLA
Doncs jo voldria entrar al servei d'aquesta dama, amagant ma
condició fins que fos madurat mon determini.

CAPITÀ
Ben difícil us serà això perque no reb a ningú, ni als
mateixos enviats del duc.

VIOLA
Capità, encara que molt sovint la perversitat pren bella
apariencia, ton rostre revela bondat, y crec que ton cor no
desdiu en res de ton rostre. Jo't demano, y t'ho
recompensaré, que no diguis a ningú qui soc y m'ajudis a
triar la disfreça que més convingui a mon projecte. Vui
entrar al servei del duc; tu m'hi presentaras com amic; y
creu que no seran en va tos passos, car jo sé cantar y bé
podria afegir la meva habilitat a sos esbarjos y fer així mos
oferiments acceptables. El temps s'encarregarà de lo demés;
mentrestant, ajusta ton silenci a ma prudencia.

CAPITÀ
El seu eunuc sigueu, que jo seré el vostre mut: que mai més
vegi la llum si surt de ma boca una paraula de més.

VIOLA
Mercés, capità, y guia.



III

A CASA D'OLIVIA

(Sir TOBIAS y MARIA)

SIR TOBIAS
Però, per quins cinc sous, la meva neboda s'ha de pendre així
la mort del seu germà? Bé massa sé que la tristesa és el
pitjor enemic de la vida.

MARIA
Creieume, Sir Tobias, haurieu de retirar més d'hora a la nit;
la senyora, vostra neboda, té molt que dir de les vostres
hores tant fòra de llei.

SIR TOBIAS
Bah! val més per ella que tingui que dir, que no que doni que
dir.

MARIA
Sí, però us estaria més bé que us mantinguessin en els
modestos límits d'una vida ordenada.

SIR TOBIAS
M'estaria més bé! No haig de menester que res m'estigui més
bé; me sembla que per beure, aquest vestit ja me n'està prou
de bé y aquestes botes dos quartos del mateix, y si no ho
estan, que's pengin ab les seves mateixes corretges.

MARIA
Aquests trincaments vos portaran a una mala fi. Ahir mateix
vaig sentir a la senyora que'n parlava, igualment que
d'aquest poca-solta de cavaller que un vespre vareu portarli
perquè li fes de galan.

SIR TOBIAS
Qui? Sir Andreu Galtaencesa?

MARIA
El mateix.

SIR TOBIAS
És tant home com el que més ho siga a Ilyria.

MARIA
Y què hi fa?

SIR TOBIAS
Eh! té'ls séus tres mil ducats de renda a l'any!

MARIA
Sí, però no'ls tindrà més d'un any, perque és un boig que té
la mà foradada.

SIR TOBIAS
Pfé! això ho dieu vos! Toca'l contrabaix, parla tres o quatre
llengües, mot per mot y sense llibre, y té tots els dons ab
que la natura pot afavorir a un home.

MARIA
Oh! sí; és cert; a un home idiota, perquè a més de esser un
ruc, és un busca-raons, y si no tingués el dò de la covardia
per atemperar el seu esbogerrament provocatiu, asseguren els
savis que no trigaria gaire a tenir el dò del sepulcre.

SIR TOBIAS
Per aquesta mà us dic que són uns xerraires y uns
bescantadors els que parlen així d'ell. Quí són?

MARIA
Els que, sense mirarshi gaire, afegeixen que cada vespre
s'emborratxa en companyia vostra.

SIR TOBIAS
És clar; de tant beure a la salut de la meva neboda; tinc fet
el propòsit de beure a la seva salut, mentres li quedi un xic
de passadiç a la meva gorja y hi hagi beguda a Ilyria. Covard
y mala pecora ha de esser el qui, a la salut de la meva
neboda, no begui fins que'l cap li rodi com una baldufa. Y
prou, moçota. _Castiliano volto!_ perquè ara veig que ve Sir
Andreu Galtaencesa.

(Entra SIR ANDREU DE ROSTRE-ENCÈS)

SIR ANDREU
Sir Tobias! Com va això, Sir Tobias?

SIR TOBIAS
Amable sir Andreu!

SIR ANDREU,(a Maria)
Que Déu vos guardi, hermosa trapacera.

MARIA
Y a vos també, cavaller.

SIR TOBIAS
Acosteushi, Sir Andreu, acosteushi.

SIR ANDREU
Què és això?

SIR TOBIAS
La cambrera de la meva neboda.

SIR ANDREU
Amable senyora Acosteushi, el meu gust seria poguer coneixeus
més fondament.

MARIA
El meu nom és Maria, cavaller.

SIR ANDREU
Amable senyora Maria Acosteushi...

SIR TOBIAS
Ho haveu mal entès, cavaller. Us he dit acosteushi; és dir:
apropeushi, encareushi, parleuli, escometeula, festegeula.

SIR ANDREU
Us asseguro que això sí que no ho voldria fer ab companyia.
Aquest és el significat del mot acosteushi?

MARIA
Adéusiau, cavallers.

SIR TOBIAS
Que mai més pogueu treureus l'espasa si la deixeu marxar
així!

SIR ANDREU
Que mai més pugui trèurem l'espasa si us en aneu així. Us
creieu, l'hermosa, que hi teniu alguns ximples entre mans?

MARIA
No us hi tinc pas per la mà, senyor!

SIR ANDREU
Oh! perquè no voleu: aquí teniu la mà.

MARIA
Cada hu, senyor, pot pensar com li sembli; jo penso que
podrieu posar la mà a la plata de la mantega y deixarli en
remull.

SIR ANDREU
Per què, cor dolç? Quin significat té aquesta metàfora?

MARIA
Teniu la mà tant aixuta!

SIR ANDREU
Ja ho crec; no soc tant ase que no sapiga tenir les mans
aixutes. Però, expliqueume aquesta broma.

MARIA
És una broma aixuta, senyor.

SIR ANDREU
Y en teniu gaires d'aquesta mena?

MARIA
Sí, senyor, ne tinc les mans plenes; però, veieu, així que us
deixo anar la vostra, no me n'hi queda cap.

(Sen va Maria)

SIR TOBIAS
Ah! cavaller, te convindria una copa de Canaries. Mai t'he
vist tant amoinat.

SIR ANDREU
Mai, fòra de que m'amoinés el Canaries. Devegades me sembla
que no allargo més que un cristià ó un qualsevol; menjo molt
bou y jo crec que això'm castiga la vivesa.

SIR TOBIAS
És clar.

SIR ANDREU
Si n'estés segur, mai més ne menjava... Demà agafo'l cavall y
men torno a casa, Sir Tobias.

SIR TOBIAS
_Pourquoi_, estimat cavaller?

SIR ANDREU
Què vol dir _pourquoi_? Que men vagi o que no men vagi?
Tant-de-bò jo hagués aplicat a l'estudí de les llengües el
temps que he dedicat a l'esgrima, a la dança y als combats
d'óssos. Ah! que jo no m'hagi dedicat a les arts!

SIR TOBIAS
Avui tindries un cap perfecte.

SIR ANDREU
Com? Hi hauria guanyat la meva cabellera?

SIR TOBIAS
No cal dirho; ja veus que'ls cabells no se t'enrotllen pas
per natural.

SIR ANDREU
Però m'escauen molt, veritat?

SIR TOBIAS
Y tant!: pengen com el canem d'una filosa; encara vui veure
com algun dia una comare set posa entre'ls genolls y tels
fila.

SIR ANDREU
En bona fe, demà men torno a casa; la vostra neboda no's vol
deixar veure, y encara que ho volgués, me jugo quatre contra
un que tampoc estaria per mi. El duc mateix, que viu per
aquests volts, la festeja.

SIR TOBIAS
No'l vol de cap manera, al duc. No's casarà ab cap home que,
pels mèrits, l'edat o l'estament, no sigui igual que ella. Jo
l'hi he sentit jurar y us asseguro que ja podeu pujarhi de
peus.

SIR ANDREU
Me quedaré un altre mes. Soc l'home més extrany del món.
Devegades me dóna per passarmela tranquilament en balls y
comparses.

SIR TOBIAS
Però, tu ets entès en aquestes futeses, cavaller?

SIR ANDREU
Tant com el qui més a Ilyria, sigui qui sigui; s'entén,
exceptuant als meus superiors; això no vol dir que vulgui
compararme als homes venerables.

SIR TOBIAS
Y de dança, com estas?

SIR ANDREU
Salto com un cabrit.

SIR TOBIAS
Cabrit? Jo salto quan el veig a taula.

SIR ANDREU
Y estic segur que no hi ha qui em guanyi a fer tamborelles.

SIR TOBIAS
Y per què ha de restar amagat tot això? Per què guardes totes
aquestes gracies darrera'l teló? Tens por de que se les mengi
la pols, com al retrat de Mistres Mall? Per què no vas a
missa ab un pas de contradança y no'n tornes ab una
farandola? Si jo fos de tu, el meu caminar natural seria un
contrapas; no voldria anar mai allà a on no'm puc estar
d'anarhi, que no ho fes ab punts de ball rodó. Que has perdut
el seny? Per ventura vivim en un món que'ls merits fassin
nosa? Jo diria, per l'excelent conformació de pantorrilla que
veig que tens, que vas nàixer baix l'estrella de la dança.

SIR ANDREU
Sí; és ferma y fa molt goig ab una mitja de color de foc.
Armarem alguna xala, eh?

SIR TOBIAS
Y doncs? Per ventura no hem nascut baix el signe de Toro?

SIR ANDREU
Toro? Influeix en el cor y a les costelles.

SIR TOBIAS
Ca! en les cames y les cuixes. Veiam, vui veuret fer un
saltiró, ah! més amunt! més! més!...

(Sen van)



IV

EN EL PALAU DEL DUC

(Entren VALENTÍ Y VIOLA, vestida de patge).

VALENTÍ
Si'l duc continúa dispensantvos sos favors, Cesari, aviat
obtindreu sa absoluta confiança; fa tres dies que us coneix y
ja no sou pas un extrany per ell.

VIOLA
Temeu sos capritxos o mon descuit, que poseu en dubte la
persistencia de sa simpatia? És inconstant en ses afeccions,
el duc?

VALENTÍ
No.

(Entren el DUC, CURI y cavallers)

VIOLA (a Valentí)
Mercès... Ara ve'l duc.

DUC
Qui ha vist an en Cesari?

VIOLA
Aquí'l teniu, senyor, a les vostres ordes.

DUC (a sos cavallers)
Aparteuvos.

(a Viola)
Cesari, tu ho sabs tot; jo t'he obert el llibre secret de mos
pesaments; retorna, doncs, bon jovincel, a veurela, y si set
nega, digues que tos peus treuran arrels davant sa porta, en
tant no obtinguis audiencia.

VIOLA
Més si és cert, senyor, com diuen, que tant entregada al
dolor se troba, ben difícil serà fer que m'atengui.

DUC
Traspassa tots els limits de la bona criança; fes
terratremol, ans que tornar séns resposta.

VIOLA.
Y suposant que jo pugui parlarhi, què li diré, senyor?

DUC
Oh! aleshores revelali ma passió; meravellala ab la pintura
de la devoció que li porto. Tu li representaras mon sofrir,
com ningú ho faria; y li seran de més grat escoltar les
paraules de jova boca, que no les d'un altre més venerable
nunci.

VIOLA.
Molt temo que no sigui així, senyor.

DUC
No ho creguis, estimada criatura; seria fer agravi a ta feliç
edat el dirte home; els llavis de Diana no són pas ni més
roigs ni més suaus que'ls teus; ta veu és aguda y clara, com
la d'una donzella, y tens tota la gracia d'una dona. Jo sé
que'l destí et té designat per aquesta tasca...

(Als cavallers)
Que quatre o cinc de vosaltres l'acompanyin; tots si voleu,
car la soletat és ma millor companyia. Tu compleix aquesta
dolça missió, y ta llibertat serà igual a la meva y teva serà
tota ma fortuna.

VIOLA
Faré tot lo que pugui per ablanirli el cor...

(Apart)
Lluita terrible! Esser missatjera d'un cor per qui el meu
desesperadament sospira!

(Sen van)



V

A CASA D'OLIVIA

(Entren MARIA y JUTGLAR)

MARIA
Si no'm dius aont has estat no desclouré'ls llavis d'un gruix
de cabell per a disculparte. La senyora't farà penjar per
haverten anat.

JUTGLAR
Que'm fassi penjar! Qui estigui ben penjat no ha de témer els
colors.

MARIA.
Per què?

JUTGLAR
Qui no veu els colors, no'ls ha de témer.

MARIA.
Brava resposta! Y no sabs aon no s'han de témer els colors?

JUTGLAR
Aón, bona Maria?

MARIA
A la guerra; els colors enemics. Allí sen pot riure tant com
se vulgui.

JUTGLAR
Bé! Que Déu afini l'enginy an els que'n tinguin, y els rucs
que gastin el que tinguin.

MARIA
Però per això no deixaran de penjarte per haver estat tant
temps fòra, y si no't pengen te despatxaran, que serà lo
mateix que deixarte penjat.

JUTGLAR
Val més estar ben penjat que mal casat y si em despatxen
mentres duri l'estiu, rai!

MARIA
És a dir, que estas ben resolt?

JUTGLAR
No; però ho estic respecte a dos punts.

MARIA
Dos punts d'agulla; si l'un se trenca l'altre ja s'aguantarà
y si se trenquen tots dos, calces avall.

JUTGLAR
Bé, molt bé!... Vatja, que Déu te guiï; el dia que Sir Tobias
deixi de beure seras el troç de carn d'Eva més aixerit que hi
haurà a Ilyria.

MARIA
Prous contemplacions. Are ve la senyora, y si em vols creure
demanali perdó humilment.

(Sen va)

JUTGLAR
Esmolam la llengua, enginy, si't plau. Molt sovint aquells
que creuen tenirte no són més que uns totxos, y jo que estic
segur de no tenirte puc ben passar per enginyós. Perquè, què
diu Quinepalus? «Val més esser un boig savi que un savi
tonto»

(Entren OLIVIA y MALVOLÍ)
Que Déu us beneeixi, missenyora.

OLIVIA
Que'l treguin, no vui boigs aquí.

JUTGLAR
Que sóu sords? Emporteusen a la senyora; fòra boigs d'aquí.

OLIVIA
Aneu, que sou un jutglar ben magre; fins us torneu malcriat.

JUTGLAR
Dos defectes, missenyora, que'ls bons talls y els bons
consells podran esmenar: Perquè, engreixeu al jutglar, y el
jutglar ja no estarà magre; dieu al malcriat que s'esmeni y
si s'esmena deixarà d'esser malcriat, y si no s'esmena que'l
sastre l'adobi! Tot lo que és adobat és apedaçat. La virtut
que s'extravia és apedaçada de vici; el vici que s'esmena és
apedaçat de virtut. Si aquest senzill silogisme pot passar,
millor, y si no, què hi farem? Així com l'unic banyut
veritable és la desditxa, així també la bellesa és una flor.
La comtessa diu que no vol boigs aquí: doncs jo torno a dir
que treguin a la comtessa.

OLIVIA
És a vós a qui he dit que treguessin.

JUTGLAR
A mi em voleu enganyar? Senyora, Cuculus non fecit monacum,
lo que vol dir que'l meu cervell no és tant abigarrat com la
meva roba. Missenyora, permeteume que us demostri que esteu
boja.

OLIVIA
Y podries demostrarho?

JUTGLAR
Ben fàcilment, missenyora.

OLIVIA
Provaho.

JUTGLAR
Haig de fer com si us preguntés la doctrina. Responeume,
ratolinet de virtut.

OLIVIA
Ja que no tinc altre entreteniment, afrontaré la prova.
Pregunteu.

JUTGLAR
Per què esteu tant apesarada, missenyora?

OLIVIA
Per la mort del meu germà, bon jutglar.

JUTGLAR
Me sembla que son ànima és a l'infern, missenyora.

OLIVIA
Jo sé que son ànima és al cel, jutglar.

JUTGLAR
Doncs sóu ben boja de desesperarvos, perquè l'ànima del
vostre germà sigui al cel, missenyora... Que se l'emportin,
fòra boigs d'aquí, cavallers!

OLIVIA
Què us en sembla del jutglar, Malvolí? Sembla que s'esmena,
veritat?

MALVOLÍ
És cert, y jo crec que s'anirà esmenant com ara, fins que les
ansies de la mort l'extremeixin. La malaltia que apaga les
facultats del savi, aumenta sempre l'estupidesa dels ximples.

JUTGLAR
Que Déu us envii aquesta malaltia ben aviat per a millorar
vostra ruquesa. Poc li costaria a Sir Tobias jurar que jo no
soc una fura; però no's jugaria pas dos sous a que vós no
sigueu un beneit.

OLIVIA
Què responeu, Malvolí?

MALVOLÍ
M'admiro de que vostra senyoria s'entretingui ab la conversa
d'aquest miserable coquí. L'altre dia'l vaig veure quedarse
ab un pam de boca oberta davant d'un pobret jutglar que te'l
cap dur com pedra. Teniu, veieu? ja no sab què respondre. Si
no rieu y no li doneu ab que fer riure ja'l teniu fet un
badoc. La veritat, considero a la gent que's diverteix ab les
migrades sortides d'aquests ximples, com jutglars d'aquests
pobres beneits.

OLIVIA
Ah, Malvolí! l'amor propri us corca el goig de l'alegria y
tot ho passeu pel garbell d'un gust estragat. Quan s'és
franc, generós, senzill, se pren per trets de cervatana lo
que a vós us semblen bales de canó. No hi ha res d'injuriós
en les burles d'un jutglar familiar, que sols procura
l'entreteniment, com tampoc hi ha res d'agradable en un home
pretenciosament discret que no fassi altra cosa que censurar.

JUTGLAR
Que Mercuri et doni'l dò de mentir per haver parlat tant bé
de nosaltres.

(Entra MARIA)

MARIA
Senyora, ha arribat un jove gentilhome dient que us vol
parlar.

OLIVIA
Es un missatger del duc?

MARIA
No ho, sé, senyora; és un galan donzell; y ve molt ben
acompanyat.

OLIVIA
Y qui és que l'en priva d'entrar?

MARIA
Sir Tobias, vostre oncle.

OLIVIA
Dieuli que's retiri; sembla que hagi perdut el seny!

(Sen va Maria)
Aneu, Malvolí; si és alguna demanda del duc, dieu que estic
malalta, o que no hi soc o lo que volgueu, però doneuli
comiat.

(Sen va Malvolí)
Ja veus, jutglar, com se marceixen les teves agudeses y com
no plauen a la gent.

JUTGLAR
Has parlat de nosaltres com si el teu hereu fos jutglar. Que
Jupiter li atapaeixi'l crani de cervell, que ara veig que ve
un parent teu a qui n'hi falta molt per tenirlo ple.

(Entra SIR TOBIAS)

OLIVIA
Oh! juraria que està mig ubriac!... Qui hi ha a la porta,
oncle?

SIR TOBIAS
Un gentilhome.

OLIVIA
Un gentilhome? Però quin gentilhome?

SIR TOBIAS
Un gentilhome així...

(Eructa)
Mala pesta de sardines escabetxades!... Què hi ha, ase?

JUTGLAR
Bon Sir Tobias!

OLIVIA
Oncle, com és que a aquestes hores ja esteu entregat an
aquesta indolencia?

SIR TOBIAS
Insolencia? Avorreixo l'insolencia... A la porta hi ha un
home que vol entrar.

OLIVIA
Si, ja ho sé; y qui és?

SIR TOBIAS
Que sigui en Banyeta, poc m'hi paro. Creieume que tant se men
dóna.

(Sen va)

OLIVIA
A què s'assembla un ubriac, jutglar?

JUTGLAR
A un ofegat, a un imbecil y a un boig; un glop de massa el fa
un imbecil, un altre el fa boig y un altre l'ofega.

OLIVIA
Vés y avisa al jutge que vingui a alçar el cadavre, perquè ja
és al tercer grau d'ubriaguesa: ja s'ha ofegat. Vetllal.

JUTGLAR
No; no més és boig encara. El jutglar va a vetllar al boig.

(Sen va)

(Entra MALVOLÍ)

MALVOLÍ
Aquell murri, senyora, jura que us parlarà. Li he dit que
estaveu malalta, y m'ha respost que ja ho sabia y que per
això volia parlarvos. Li he dit que dormieu y m'ha dit que ja
li havia semblat y que per això havia de parlarvos. Què se li
ha de dir? És fet a prova de refusos.

OLIVIA
Dieuli que no'm parlarà.

MALVOLÍ
Això és lo que se li ha dit, però ha respost que mal que
s'hagi de plantar com una estaca davant de la porta, us
parlarà.

OLIVIA
Però quina especie d'home és?

MALVOLÍ
De l'especie humana.

OLIVIA
Bé, però de quina mena?

MALVOLÍ
De la pitjor mena; diu que us parlarà tant si com no.

OLIVIA
Com és? quina edat representa?

MALVOLÍ
No és prou fet pera dirsen un home, ni prou jove pera dirne
un noi; és com la tabella abans de que hi apunti'l pesol, com
la poma a punt de ferse. S'aguanta entre l'infantesa y la
virilitat. Té un bell rostre, y parla molt impertinentment:
sembla que encara jugaria a la falda de sa mare.

OLIVIA
Que entri; crideu a la meva cambrera.

MALVOLÍ
Cambrera, la senyora us demana.

(Entra MARIA)

OLIVIA
Donam el vel y tapam la cara; tornarem a escoltar un altre
missatge del duc.

(Entra VIOLA, ab l'acompanyament)

VIOLA
L'honorable mestreça d'aquesta casa, qui és?

OLIVIA
Parleu, jo respondré per ella. Què voleu?

VIOLA
Dieume, perfecta, incomparable y claríssima bellesa, si soc
davant de la mestreça d'aquesta casa, perquè jo mai l'he
vista. Molt me doldria que's perdés el meu discurs, car a més
d'esser fet ab força galan traça, m'ha fet passar Déu sab els
treballs per apendremel de cor. Amable damisela, no'm refuseu
lo que us demano, perquè'l més xic desdeny és matzina per mi.

OLIVIA
D'on veniu?

VIOLA
No sé gaire més de lo que he après, y aquesta pregunta no
entra en el meu paper. Gentil damisela, dieume blanament si
sóu vós qui jo cerco, per començar mon discurs.

OLIVIA
Sóu comediant?

VIOLA
No, us ho dic ab tot el cor, y no obstant us juro per les
mateixes urpes de la mentida, que no soc qui represento. Sóu
vós la mestreça d'aquesta casa?

OLIVIA
Si no'm faig un frau a mi mateixa, puc dirvos que sóc jo a
qui cerqueu.

VIOLA
Si ho sóu ja'n cometeu un, perquè lo que teniu per donarho no
ho teniu per guardarvosho. Però no és aquesta la meva missió.
Us diré l'endreça en vostre elogi, y us obriré'l cor del meu
missatge.

OLIVIA
Aneu a lo important: us faig mercè de l'elogi.

VIOLA
Ai, senyora, tant que m'ha costat apendrel, y tant poetic que
és!

OLIVIA
Això li treurà sinceritat; guardeusel, us ho prego. He sabut
lo poc correctament que us haveu portat al demanar audiencia
y si he autorisat la vostra entrada ha estat més per
coneixeus que per escoltarvos. Si no teniu el seny cabal,
retireuvos, y si haveu de dirme quelcom, sigueu breu, perquè
no estic d'humor pera tenir part en un dialeg tant poc
corrent.

MARIA
Voleu pendre vela, company? Mireu, aquest és vostre camí.

VIOLA
No, marinereta, no. Penso aguantarme una estoneta més per
aquestes aigües.

(A Olivia, per Maria)
Aplaqueu vostre gegant, senyora.

OLIVIA
Dieume, què voleu?

VIOLA
Jo soc un missatger...

OLIVIA
Segurament que deu tenir molt de basardós lo que haveu de
dir, perquè veig que us costa molt començar. Expliqueume'l
vostre missatge.

VIOLA
Tant sols pot escoltarlo vostra orella. No porto ni
declaració de guerra ni reclamació d'homenatge: vinc ab
l'olivera a la mà; totes mes paraules són de pau.

OLIVIA
Malgrat això el preambol ha estat ferm. Qui sou? Què
desitjeu?

VIOLA
Això és un jòc d'escena, que jo he afegit al meu paper. Qui
soc y lo que vull, són coses tant delicades com una
virginitat; paraula sacratíssima per vostra orella, profana
per qualsevulga altra.

OLIVIA
Deixans sols, Maria; escoltarem aquesta paraula sagrada.

(Sen va Maria)
Y dieu, quin és el vostre texte?

VIOLA
Hermosissima damisela...

OLIVIA
Doctrina aconortadora y de la que hi hauria molt que dir.
Aont és el vostre texte?

VIOLA
En el pit del duc Orsino.

OLIVIA
En el seu pit? Y en quin capitol del seu pit?

VIOLA
Pera respondreus ab tota llei, us diré en el primer capitol
de son cor.

OLIVIA
Oh! ja l'he llegit; és pura heretgia. No m'haveu de dir altra
cosa?

VIOLA
Deixeu que us vegi el rostre, gentil dama.

OLIVIA
Que potser teniu orde del vostre amo, de mercadejar el meu
rostre? Us haveu allunyat un xic del vostre texte,però
alçarem la cortina y us ensenyarem el quadro.

(S'alça'l vel)
Mireu.

(Torna a tirarse'l vel)
Tal com era ara mateix.

(S'alça'l vel)
Què us en sembla?

VIOLA
Excelent, si tot és obra de Déu.

OLIVIA
És de bona fusta; resistiria la pluja y el vent.

VIOLA
És una hermosura admirablement treballada; aquest roig y
aquest blanc hi han sigut posats per la mà exquisida y savia
de la naturalesa mateixa. Senyora, sereu la més crudel de
totes, si us emporteu totes aqueixes gracies a la tomba, sens
deixarne alguna copia als que vindran.

OLIVIA
Oh! no tindré tant mal cor. Repartiré en llegats la meva
hermosura; sen farà inventari y cada particularitat, cada
detall serà anotat en el meu testament; per exemple: ítem,
dos llavis passadorament roigs; ítem, dos ulls foscos, ab ses
corresponentes parpelles; ítem, un coll, una barba; y així
tot lo demés. Us han enviat pera posarme preu?

VIOLA
Ja veig que l'orgull és el vostre flac, però encara que
fossiu el diable en persona, serieu igualment hermosa. Mon
amo y senyor us estima. y us estima ab tal amor, que
l'haurieu de correspondre anc que us coronessin com la més
perfecta bellesa.

OLIVIA
Y com m'estima?

VIOLA
Ab adoració, ab llagrimes fecondes, ab sanglots que fulminen
d'amor, ab sospirs de foc.

OLIVIA
Qui us envia sab bé prou que jo no puc estimarlo. Altrament,
jo'l suposo virtuós; sé que és noble, ab una joventut fresca
y séns tara; generós, valent, y per l'aire y la figura, una
gentil persona, emperò jo no puc, estimarlo, y això molt
temps fa que ja ho hauria de saber.

VIOLA
Si jo us estimés ab el foc ab que us estima ell, ab les
angoixes d'una vida tant amargament crudel, no podria
avenirme al vostre refús ni el podria entendre mai.

OLIVIA
Què farieu, doncs?

VIOLA
Bastiria una cabana de salcers al peu de vostra porta y faria
pendre born a la meva ànima vers la casa vostra; escriuria
fervents esparces sobre'l meu amor desdenyat y les cantaria a
plena veu en mig l'ubagor de la nit; cridaria el vostre nom
en els tornaveus de les montanyes, obligant a la mormuradora
veu dels vents, a repetir per sempre: Olivia! Olivia! Oh! no
us deixaria en repòs ab aquests dos elements; l'aire y la
terra, fins que sentissiu pietat de mi.

OLIVIA
Molt podrieu si fessiu tot això. Quina és vostra naixença?

VIOLA
Superior a la meva fortuna y la meva fortuna és prou. Soc
gentilhome.

OLIVIA
Aneu a casa el duc; ja sab que jo no puc estimarlo, y dieuli
que no m'envii cap més missatger... fòra de que torneu vós
mateix a dirme l'efecte que li han fet les meves paraules.
Aneu y mercès. Preneu això per vós.

(Li dóna una bossa)

VIOLA
Senyora, no venc els meus missatges; guardeus vostres diners,
que no és a mi a qui cal paga: altra persona és a qui vostres
mercès haurien de retribuir. Que l'amor faci tornar de pedra
el cor de qui estimeu, y la fredor sigui el premi de vostre
anhel, tal com vós pagueu el fervorós afany del meu amo.
Adeusiau, crudel bellesa.

(Sen va)

OLIVIA
«Quina és, vostra naixença?» «Superior a la meva fortuna y la
meva fortuna és prou. Soc gentilhome». Oh! juraria que ho
ets. El teu parlar, la teva cara, la teva figura, el teu
enginy y seny, te fan cinc vegades noble... Més, calma,
calma... Que l'amo no sigui el criat!... Y bé, què? Tant
contagiosa és l'amorosa plaga? Me sembla sentir com les
perfeccions d'aquest home, d'amagat de mos ulls, prenen el
camí del meu cor!... Y bé, sigili... Malvolí!

(Entra MALVOLÍ)

MALVOLÍ
Sempre al vostre servei, senyora.

OLIVIA.
Corre a trobar aquest home que'l duc ha enviat; contra la
meva voluntat ha deixat aquí aquest anell; tornali y digali
que no'l vui. Fesli entendre que no dongui cap esperança al
séu amo; no vui res d'ell. Si aquest jove vol passar per aquí
demà, jo li explicaré els motius que tinc pera obrar així.
Cuita, Malvolí.

MALVOLÍ
Està bé.

(Sen va)

OLIVIA
No sé'l que faig; més, temo que potser mos ulls massa
facilment han enlluernat mon cor. Destí, disposa. Ningú's pot
vèncer. Lo que està escrit ha de complirse; doncs, sigui.



VI

UNA BARRACA A LA PLATJA

(Entren ANTONI y SEBASTIÀ)

ANTONI
No voleu quedarvos més temps, ni voleu que us acompanyi?

SEBASTIÀ
No, amic meu. La claror que llença sobre meu la meva estrella
es massa sinistra. La malignitat de mon destí, podria minvar
la teva fortuna. Te prego, doncs, que'm deixis esser sol a
portar el pes de les meves desgracies. Seria ben crudel paga
a la teva bona amistat, el ferte company de mes desditxes.

ANTONI
Dieume, doncs, al menys, aon vos dirigiu.

SEBASTIÀ
No, company; l'atzar me farà de guia. Però veig que'l teu
modo de procedir és fill de la delicadesa; no'm vols fer dir
lo que vui callar y això sol m'obliga, en justa
correspondencia, a parlarte ab tota franquesa. Sapigues,
doncs, que'l meu nom és Sebastià, encara que'm fassi nomenar
Roderic. El meu pare era un tal Sebastià de Messalina, del
qui séns dubte ja hauras sentit parlar. Va deixar dos fills
bessons, jo y una germana meva. Déu hagués volgut acabar en
un mateix moment aquelles dues vides, començades en una
mateixa hora! Però tu, amic meu, ho has disposat d'altra
manera, perquè una hora abans de que tu'm salvessis, la meva
germana havia mort engolida per les ones.

ANTONI
Oh, quin dia!

SEBASTIÀ
Ella tenia fama de gran bellesa, tot y que la semblança entre
ella y jo deien que era extraordinaria; però si jo no'm puc
atrevir a donar per justa aquesta fama, puc afirmar, séns cap
recel, que tenia un cor que l'enveja mateixa's veia forçada a
trobar noble. Ella s'ha negat en l'amarganta aigua del mar,
però jo cal que ofegui son record en altra aigua molt més
amarganta encara!

ANTONI
Perdoneu, senyor, la pobresa de la meva hospitalitat.

SEBASTIÀ
Ets tu que has de perdonarme per les molesties que t'he fet
passar.

ANTONI
Si no voleu que'm cregui l'home més desgraciat, deixeume
esser vostre servent.

SEBASTIÀ.
Si no voleu desfer lo que haveu fet, és a dir, si no voleu
matar a qui haveu salvat, no insistiu. Adéu, una vegada per
totes; el meu cor està tant adolorit, y el record de la meva
mare està tant viu en mi, que poc els hi costaria an els meus
ulls trairme. Adéu, vaig al palau del duc Orsino.

(Sen va)

ANTONI
Que tots els déus t'afavoreixin! Molts enemics tinc en la
cort d'Orsino... Aviat te tornaria a veure si no fos això...
Més, tal és el meu afecte per tu, que succeeixi lo que
succeeixi, afrontaré gustós tots els perills.



VII

UN CARRER

(Entra VIOLA; després MALVOLÍ)

MALVOLÍ
No sóu vós el qui estava, no fa gaire, a casa la comtessa
Olivia?

VIOLA
Certament; fa poc que n'he sortit.

MALVOLÍ
Doncs ella us retorna aquest anell; si us l'haguessiu endut
vós mateix m'haurieu estalviat aquest camí. M'ha ordenat que
us digués que doneu al vostre amo la seguretat més absoluta
de que ella no l'estima, y a més m'ha dit que no us atreviu a
tornar ab cap més embaixada d'ell, fòra que sigui per dirli
vós mateix l'efecte que han produit aquestes paraules al duc.
Preneu això.

VIOLA
Ella ha acceptat aquest anell; no'l puc admetre.

MALVOLÍ
Vaja! sóu vós qui ab impertinent insistencia l'haveu llençat
a sos peus, y ella vol que ab iguals modos us sigui retornat.
Si val la pena de que us ajupiu pera cullirlo, davant vostre
mateix el llenço, y si no que sigui de qui primer el trobi.

(Sen va)

VIOLA
Jo no li he deixat cap anell. Què voldrà, aquesta dòna?
L'haurà enamorat la meva figura? La sort vulgui que no. Ha
posat sos ulls ab tanta atenció sobre mi, que talment
semblava que'l mirar li esgarriés la paraula: parlava a bots
y com abstreta. Séns dubte s'ha enamorat de mi; això és un
tret d'enamorada: m'envia aquest estupid criat per a dirme
que torni a casa seva. Ella no vol l'anell del duc, y el duc
no n'hi ha enviat cap; an-e mi és a qui vol. Si fos així (y
ho es), pobra comtessa! més li valdria haverse enamorat d'un
somni. Vestit, ja veig que ets un vulgar engany que
llestament aprofita l'enemic dels homes. Que fàcil els és,
als galans mentiders, gravar en el tendre cor de les dònes sa
polida imatge! La culpa la té nostra flaquesa, no nosaltres:
tals som, perquè tals ens va fer la naturalesa. Quina fi
tindrà això? El duc l'estima bojament, y jo, pobra de mi!,
estimo bojament al duc. Què esdevindrà? Com a home no puc
pensar en obtenir l'amor de qui m'és amo: com a dòna, ai!
quants inutils sospirs arrencaré del pit de la desditxada
Olivia! Oh, temps! tu ets qui ha d'aclarirho tot y no jo. És
massa enredat aquest nus pera que jo puga desferlo.



VIII

A CASA D'OLIVIA

(Entren SIR TOBIAS Y SIR ANDREU)

SIR TOBIAS
Acosteuvos, sir Andreu. Qui a les dotze no és al llit, és com
si hagués matinejat; y _deliculo surgere_, ja sabs...

SIR ANDREU
No; en bona fe que no sé res d'això. Però lo que sé, és que
ficarse al llit tard és ficarse al llit tard.

SIR TOBIAS
Conclusió falsa, que m'exaspera tant com una ampolla buida.
Vetllar fins a mitja nit y anarsen a dormir després, és
anarsen al llit d'hora, lo que vol dir que ficarse al llit
més tard de les dotze, és anarsen a dormir aviat. La nostra
existencia no's compon de quatre elements?

SIR ANDREU
Així ho diuen; però jo crec que's conpon del menjar y beure.

SIR TOBIAS
Ets un savi! mengem y bevem, doncs. Eh! Maria, vinga un got
de vi.

SIR ANDREU
Mireu, juraria que ve'l jutglar.

(Entra'l JUTGLAR)

JUTGLAR
Què tal, companys? No haveu vist mai l'imatge del nostre
tercet? (3)

SIR TOBIAS
Déu te guard, ase. Vinga una cançó.

SIR ANDREU
El jutglar té una bona gargamella. Donaria quaranta lliures
per tenir la cama y la veu que té'l jutglar. A fe que'm vares
guanyar el cor ahir ab aquella sortida, parlant de Pigronitus
y dels Vapians passant per l'equinocci de Queubus; te juro
que vaig riure de debò. Te vaig enviar un vintidós, perquè
tel gastessis ab el teu tracte. Te l'han donat?

JUTGLAR
Ja l'he embutxacat; perquè'l nas den Malvolí no és pas un
manec de fuet; la mestreça té la mà blanca y els mirmidons no
són pas tavernes.

SIR ANDREU
Magnific! No hi ha res com això pera riure. Ara, vinga la
cançó.

SIR TOBIAS
Vinga. Aquí va un ral; cantans una cançó.

SIR ANDREU
Veten-aquí un altre. Si un cavaller dóna un...

JUTGLAR
Voleu una cançó d'amor o una cançó moral?

SIR TOBIAS
Una cançó d'amor, una cançó d'amor!

SIR ANDREU
Sí, sí, d'amor; tant se men dóna de la moral an-e mi.

JUTGLAR, (cantant)
Aont aneu dolça estimada
lluny de vostre aimant fidel?
Atureuvos que ell arriba;
atureuvos y escolteu,
que cançons de tota mena
us cantarà ab totes veus.
Sempre al fi de la jornada
a l'amor hi trobareu.
Qui vulga passar per savi
tinga sempre això present.

SIR ANDREU
Excelent!

SIR TOBIAS
Molt bé!

JUTGLAR, (cantant)
L'amor no és joia futura.
El d'ara és el goig més cert
el que m'uneix la rialla
ab la alegria present.
Poc avença qui s'espera;
lo futur és sempre incert.
Veniu, doncs, ma dolça amiga,
no deixeu que us fugi el temps;
beseume vint cops els llavis,
que joventut prompte's perd.

SIR ANDREU
Veu melosa, paraula de cavaller!

SIR TOBIAS
Dolcíssim accent!

SIR ANDREU
Melós y dolcíssim, a fe!

SIR TOBIAS
Si sel sent ab el nas, embafa de tanta dolçor. Però, què us
sembla, si beguessim fins que'l cel ens ballés? o bé que
despertessim al muçol ab un trio capaç d'encisar tres ànimes
de teixidor? Què m'hi dieu?

SIR ANDREU
Si m'estimeu, femho. Jo hi sóc un llebrer, en això d'agafar
les tonades.

JUTGLAR
Per la Verge, senyor, que hi ha llebrers que'n saben
d'agafar.

SIR ANDREU
Ja ho crec!; cantem allò de: _Tanca la boca, coquí_...

JUTGLAR
_Tanca la boca, coquí?_ Us hauré de dir coquí, sir Andreu?

SIR ANDREU
No serà la primera vegada que hauré obligat a algú a dirme
coquí. Comença, jutglar: _Tanca la boca_...

JUTGLAR
Si tanco la boca no començaré mai.

SIR ANDREU
Bona, Jutglar! Va, comença.

(Canten tots tres)

(Entra MARIA)

MARIA
Què és aquest temperi? Que mai més se'm tingui per honrada,
si a hores d'ara la senyora no ha dit an en Malvolí que us
faci passar la porta.

SIR TOBIAS
La senyora és una ximpla y nosaltres, homes de respecte; en
Malvolí és un ensa y nosaltres

_som tres alegres companys._ (4)

No li sóc parent, jo? No sóc de la familia de la senyora, jo?
Tururut, minyona!

(Canta)
Diu que un home a Babilonia,
dama, la dama.(5)

JUTGLAR
Malviatge! el cavaller porta una empenta que Déu n'hi dó!

SIR ANDREU
Fa rotllo quan s'hi posa; jo també, perxò. Ell ho fa ab més
gracia, però jo ab més naturalitat.

SIR TOBIAS, (cantant)
El dotze de desembre...

MARIA
Per Déu, calleu!

(Entra en MALVOLÍ)

MALVOLÍ
Què sóu boigs, missenyors, o què? Què no teniu ni modos ni
vergonya pera armar aquest terratremol de calderers, an
aquestes hores de la nit? Què us penseu que és una taverna
aquesta casa, pera baladrejarhi com a drapaires? No teniu
respecte al lloc ni a les persones. Què vol dir aquesta
conducta tant fòra de to?

SIR TOBIAS
Fòra de to? Me sembla que no havem desafinat ni mica. Aneu al
dimoni!

MALVOLÍ
Sir Tobias, dec parlarvos ab tota claredat. La senyora
m'envia pera dirvos que si pel parentiu que us lliga ab ella
us ha admès a casa seva, està molt lluny d'aprovar vostres
desordes. Si podeu reprimir vostres excessos sereu ben vingut
an aquesta casa; altrament, està disposada a acceptar vostre
comiat.

SIR TOBIAS (cantant)
Adéu cor meu, que d'aquí m'allunyen!

MARIA
Sir Tobias, per Déu!

JUTGLAR (cantant)
Sos ulls me diuen que sa mort s'atança.

MALVOLÍ
Sembla impossible! No acabarem.

SIR TOBIAS (cantant)
Jo mai m'acabaré.

JUTGLAR
Això no és veritat, Sir Tobias.

MALVOLÍ
Us fa molt honor això!

SIR TOBIAS (cantant)
Li hauré de dir que sen vagi?

JUTGLAR
Digueuli encara que li amargui.

SIR TOBIAS
Que sen vagi y no torni mai més?

JUTGLAR
Oh, no no, no gosareu dirli res.

SIR TOBIAS (a Malvolí)
Nosaltres desafinem, company? Mentida. Ets alguna cosa més
que un majordom? Te creus que, perquè tu ets virtuós, ja
s'han d'haver acabat els panellets y l'aiguardent al món?

JUTGLAR
Per santa Agna, és cert, y el cumí ens escalfarà la boca.

SIR TOBIAS
Tens raó.

(A Malvolí)
Vés, vés, y netèjat les cadenes ab molla de pa. Un got de vi,
Mariagna.

MALVOLÍ
Maria, si us interessa la consideració en que us té la
senyora, no volgueu saberhi res en aquesta disbauxa. La
senyora sabrà tot això; us juro que ho sabrà tot.

(Sen va)

MARIA
Aneu a espolsarvos les orelles.

SIR ANDREU
Seria una cosa tant lloable com el beure quan se té gana, el
desafiarlo, faltar a la cita y deixarlo ab un pam de nas.

SIR TOBIAS
Fesho, cavaller; jo't redactaré un cartell o jo mateix li
faré saber la teva indignació.

MARIA
Preneu paciencia pera aquesta nit, sir Tobias; la visita del
patge del duc ha deixat molt agitada a la senyora. En quant
al senyor Malvolí, deixeumel per mi, que si jo no li jugo una
passada de la que sen recordi tota la vida y no'l faig esser
la riota de tothom, ja podeu dir que ni per ajèurem al llit
sóc bona, ja ho veureu.

SIR TOBIAS
Conta, conta. Què hi ha?

MARIA
Aquest home sens torna un purità.

SIR ANDREU
Oh, si jo ho sabés del cert el bastonejaria com a un goç.

SIR TOBIAS
Si fos un purità? Per què? Quina delicada raó tens pera això?

SIR ANDREU
De delicada no'n tinc cap; però en tinc de sobres.

MARIA
Ben mirat, més que un purità, no és altra cosa que un baix
adulador, que sab mudar de llureia quan li convé; és un ase
carregat d'afectació, que s'ha après quatre cerimoniosos
compliments pera anarlos repetint petulantment; se creu tant
farcit de perfeccions, que està convençut de que no hi ha
ningú que veientlo una sola vegada ja no l'estimi. En aquest
flac és aon pegarà falconada la meva venjança.

SIR TOBIAS
Què penses fer?

MARIA
Tiraré una misteriosa. carta d'amor per ont ell se passeja, y
que per les alusions que faré al color de la seva barba, a la
forma de les seves pantorrilles, al séu posat, a l'expressió
dels séus ulls y del séu front, se veurà que és an ell a qui
va adreçada. La meva lletra s'assembla tant a la de la
senyora, que quan ens cau a les mans un escrit que tracti
d'alguna qüestió esborrada de nostra memoria, ab prou feines
podem posar en clar sa veritable procedencia.

SIR TOBIAS
Excelent! ja he flairat la farsa.

SIR ANDREU
Jo també l'he ensumada.

SIR TOBIAS
Creurà que les cartes que tu tiraras són de l'Olivia que està
enamorada d'ell.

MARIA
Aquest és el meu cavall de batalla.

SIR ANDREU
Un cavall que'l farà tornar un ase.

MARIA
Un ase del tot.

SIR ANDREU
Oh, serà admirable!

MARIA
Una exquisida lleminadura, jo us ho asseguro. Estic certa que
aquesta medecina farà l'efecte que esperem. Jo us diré aon
tiraré la carta, perquè us hi poseu a l'aguait, junt ab el
jutglar, y així me podreu explicar l'interpretació que li
donarà. Aneu a descansar pera aquesta nit y penséu en lo
que'ns espera.

(Sen va)

SIR TOBIAS
Bona nit, Penthesilea.

SIR ANDREU
Us dic que és una admirable xicota.

SIR TOBIAS
És una llebrera de bona mena y que m'adora. Què't sembla?

SIR ANDREU
A mi també sem va adorar una vegada.

SIR TOBIAS
Anemsnosen a dormir, cavaller. Faries molt santament si
enviaves a cercar diners.

SIR ANDREU
Si no puc conseguir la mà de vostra neboda, no sé pas com men
sortiré.

SIR TOBIAS
Envia a cercar diners, cavaller, creume; y si a l'ultim no
obtèns la seva mà, digam que sóc una ròssa.

SIR ANDREU
No us fieu de mi si no surto ab la meva; feu lo que volgueu.

SIR TOBIAS
Vaja, anem; vaig a escalfar un xic de vi. Ara ja és massa
tard pera anar al llit; vine, cavaller, vine.



IX

EN EL PALAU DEL DUC

(Entren el Duc, VIOLA, CURI y altres)

DUC
Doneume musica!... Bon dia, amics. Cesari, canta una estança
tant sols; aquella antiga cançó que vas cantar ahir vespre.
Més consolava mon cor aquella cançó que no pas tots aquells
aires, facils y lleugers, plens de rebuscats y subtils
conceptes. Una estança no més, Cesari.

CURI
Perdoneu, Altesa, qui la cantava no's troba pas aquí...

DUC
Qui era, doncs?

CURI
Festa, el jutglar, milord; el jutglar predilecte del pare
d'Olivia. No deu esser lluny d'aquí.

DUC
Busqueulo vós, y en tant els esturments comencin la cançó.

(Sen va Curi. Musica)

(A Viola)
Acòstat, patge. Si alguna vegada estimessis, recòrdat de mi
en tes dolces penes; perquè tots els enamorats són igual que
jo: en tot, inquiets y volubles, llevat en honrar a tothora
la cara imatge de sa estimada, T'agrada la cançó?

VIOLA
Dolçament ressona allà aon l'amor hi té'l soli.

DUC
Has parlat saviament. Juraria que ab tot y esser jova, ja has
posat ab tendresa tos ulls en algun rostre. No és cert,
patge?

VIOLA
Potser és veritat, Altesa.

DUC
Com és aquesta dòna?

VIOLA
Té'l vostre aspecte.

DUC
No és parella per tu, doncs. Digues: quina edat té?

VIOLA.
La vostra.

DUC
Com hi ha món, doncs, és vella! La dòna sempre ha de triar
home ab més anys que ella, perquè així més facilment s'avé ab
les seves inclinacions y té més segur el domini del séu cor.
Creume, patge, encara que nosaltres, els homes, volguem
negarho, nostres passions són més violentes, més vacilantes,
més insegures, més fulminantes, però també s'apaguen y
s'esborren més aviat que les de les dònes.

VIOLA
Així ho crec, senyor.

DUC
Procura, doncs, que ta aimada sigui més jova que tu, o
debades s'esforçarà la voluntat perquè duri l'amor, car en la
dòna, com en la rosa, tot just neix sa bellesa que ja marcida
s'esllangueix.

VIOLA
Cert que és així. Més, trista sort la d'elles! Perquè'l destí
ha de condemnarles a la ruina, a l'assolir la perfecció?

(Entren CURI y el JUTGLAR)

DUC (al Jutglar)
Vine, amic; canta aquella cançó que cantaves ahir vespre.
Escoltala bé, Cesari; és antiga y senzilla. La canten al sol,
les velles, tot filant y fent mitja, y les fadrines
l'acompanyen ab el soroll dels boixets; és una ingenua cançó
que parla de l'ignocencia de l'amor com en els temps passats.

JUTGLAR
Començo, senyor?

DUC
Comença.

JUTGLAR (cantant)
Acóstat, mort, acóstat,
y a l'ombra d'un xiprer colgueu mon cos.
Vola, ma vida, vola,
ma bella aimada séns pietat m'ha mort.
La blanca mortalla ab teixos guarnida
amaniu ben prest.
Tant justa l'escena de deixar la vida
com jo, ningú ha fet.

***

Ni flor, ni llor que dugui
a l'aire aroma, al meu damunt planteu.
Ni amic, ni amic saludi
el clot aon mos òssos llençareu.
perquè mon plany fini, haureu d'enterrarme
en lloc erm y sol
aon jamai puga veni a despertarme
d'un aimant el plor.

DUC (llençant una borsa al Jotglar)
Té això, pel treball.

JUTGLAR
No és treball pera mi el cantar; és un plaer, senyor.

DUC
Doncs jo't pago'l plaer.

JUTGLAR
Y és just, senyor, perquè'l plaer, tard o d'hora, ha de
pagarse.

DUC
Vesten ara.

JUTGLAR
Que'l déu de la melangia't protegeixi, y que'l sastre't faci
un vestit de tornasol, car ton ànima és un opal. Els homes
constants com tu haurien d'esser mariners, pera trafiquejar
ab tot y mudar de camí ab el vent; seria el millor medi de
fer un bon viatge... per res! Adéu.

(sen va)

DUC
Deixeunos sols.

(Sen van Curi y altres cavallers)

(A Viola)
Cesari, retorna a casa de ma crudel sobirana y digali que mon
amor més noble que l'univers, no's paga ab quantitats de
llorda terra; digues que aquests béns ab que l'ha afavorida
la sort, són per mi tant menyspreuables com la mateixa
fortuna, y que, qui m'ha fet l'ànima presonera de son amor,
ha estat la meravella de sa esplendent a bellesa, ab que l'ha
embellida la natura.

VIOLA
Y si ella no pot estimarvos, senyor?

DUC
No puc admetre aquesta resposta.

VIOLA
Es forçós admetrela. Suposem que una dama (y això és
possible) passa per vostre amor penes tant grans com les que
vós sentiu per l'amor d'Olivia; vós no podeu aimarla y li
dieu. No ha d'admetre, doncs, la vostra resposta?

DUC
Cap pit de dòna podria resistir l'abrandat flam que l'amor ha
posat en el meu cor; no hi ha cor de dòna ab prou espai per
contenir tanta passió. Ai! l'amor de la dòna és més capritxo
que altra cosa; no és afany que naix de les entranyes; és
desig fill del paladar, y per això facil d'apaibagarse, o
subjecte al cançament y al fastic. Mon amor és ben al
contrari; està afamat com la mar y pot engolir tant com
aquella séns que minvi son afany. No comparis l'amor que per
mi pot sentir una dòna, ab el que jo sento per l'Olivia.

VIOLA
Cert, però jo sé...

DUC
Què sabs tu?

VIOLA
Sé tot l'amor que pot sentir una dòna per un home. Sa fermesa
no desdiu de la nostra. Una filla del meu pare estimava a un
home, tal com jo, si fos dòna, podria estimarvos a vós,
Altesa.

DUC
L'historia d'això?

VIOLA
És un full en blanc, senyor. Mai va confessar son amor; va
deixar que'l secret, com cuc que rosega son capoll,marcís les
roses de ses galtes, y va anar acabantse adolorida y trista,
y palida va colltorçarse, damunt la tomba, com l'imatge de la
Resignació somrisent al Dolor. No era amor això? Podrem els
homes parlar més, jurar més, però també és cert que les
nostres paraules van més enllà dels nostres fets, perquè
nosaltres, mal que'ns pesi, som més prodigs de paraules que
d'amor.

DUC
Però va morir d'amor aquesta germana teva?

VIOLA
Jo sóc tota la família del meu pare y tota la seva
descendencia que jo sapiga. Voleu que vagi a casa d'Olivia?

DUC
Sí, això és lo que apressa. Corre; donali aquesta joia y
digali que mon amor no pot ferse un sol pas enrera, ni
admetre son refús.

(Sen van)



X

UN CAMINAL EN EL JARDÍ D'OLIVIA

(Entren SIR TOBIAS, Sir ANDREU y FABIÀ)

SIR TOBIAS
Vine, vine, Fabià.

FABIÀ
Y tant si vinc! Si em deixo perdre ni un picotí d'aquesta
bromada, que'm quedi cuit de tristesa per tota la vida.

SIR TOBIAS
No t'agradaria veure com ens trumfem d'aquest maco-tonto,
d'aquest murri?

FABIÀ
Ja ho crec! Ja sabeu que'm va desbancar del favor de la
comtessa, perquè un dia vaig armar un combat d'óssos aquí.

SIR TOBIAS
Doncs, ara tindrem un altre ós per exasperarlo y ferlo
pertenir fins que's torni groc y verd de rabia. No és
veritat, Sir Andreu?

SIR ANDREU
Y si no ho fessiu, pitjor per nosaltres.

(Entra MARIA)

SIR TOBIAS
Aquí tenim el nostre espatotxí.

MARIA
Amagueuvos tots tres darrera dels boixos. En Malvolí ve per
aquest caminal; fa una hora que s'està al sol estudiant
reverencies ab la seva ombra. Per l'amor de la trapaceria,
observeulo; fixeushi bé, perquè estic segura que aquesta
carta el farà tornar un estupid contemplatiu. En nom de la
farsa, calleu y amagueuvos!