GRACIÀ
Això m'alegra; el meu desitg més gran es veure inflarse la vela y
empendre la marxa aquesta nit.

(Sen van)




X

BELMONT

EN EL PALAU DE PORCIA

(Musica de corns. Entren Porcia y El Príncep del Marroc, ab llurs
seguicis.)

PORCIA
En avant! Descorreu les cortines y mostreu al noble príncep les
distintes arques. (Al Príncep) Ara, esculliu.

EL PRÍNCEP
La primera es d'or y porta aquesta inscripció: _Qui m'esculleixi
guanyarà lo que molts homes desitgen_. La segona, tota de plata,
ofereix aquesta promesa: _Qui m'esculleixi obtindrà lo que's
mereix_. La tercera, de plom comú, porta una divisa grollera com
el séu metall: _Qui m'esculleixi deu dar y aventurar tot lo que
té_. Cóm sabré jo si esculleixo la bona?

PORCIA
Una d'elles guarda el meu retrat, príncep; si us el feu vostre,
també jo us perteneixo.

EL PRÍNCEP
Que guihi un déu la meva elecció! A veure: Vull tornar a llegir
les inscripcions. Què diu aquesta arca de plom? _Qui m'esculleixi
deu dar y aventurar tot lo que té_. Donarho tot... Y per què? Per
plom! Aventurarho tot per plom? Aquesta arca es perillosa. Els
homes que tot ho aventuren, ho fan solament ab l'esperança de
majors beneficis. Una ànima d'or no's deixa enlluernar per un
metall de rebutg; així es que jo no vull donar ni aventurar res
pel plom. Què diu l'argent de virginal color? _Qui m'esculleixi
obtindrà lo que's mereix_. Lo que's mereix?... Poc a poc,
marroquí; pesa ab imparcialitat el teu valer; si t'evalues per la
propria estima, de bastant ets mereixedor; més esser mereixedor
de bastant, es lo suficient pera pretendre aquesta bellesa? Y ab
tot, dubtar del meu mèrit, representaria, pera mí, una covarda
retirada. _Lo què jo mereixo?_ Es an ella! La mereixo per
l'altesa del meu naixement, per la meva riquesa, per les meves
dots, pel segell que em dóna l'educació, y sobre tot, pel meu
amor!... Veiam! y si sense mirar més escullís aquesta?... Llegim
una altra volta la sentencia grabada en l'or: _Qui m'esculleixi
guanyarà lo que molts homes desitgen_. No hi ha dubte! Es la
noble dama! Tothom la desitja; de les quatre parts del món se ve
a besar el tabernacle de la santa mortal que aquí se respira. Els
deserts de l'Hircania, les amples solituts de l'immensa Arabia,
són ara un encreuhament de rutes obertes pels prínceps que
visiten la bella Porcia! El reialme de les ones, quina cresta
ambiciosa escumeja contra'l cel, no es un aturador pels
llunyadans pretendents: com un xaragall el passen pera veure la
formosa Porcia. Una d'aquestes arques guarda sa divina imatge. Es
provable que sigui la de plom? Fóra un sacrilegi eix pensament
groller; brutalitat molt grossa ja sería donarli per llit de mort
aquesta obscura tomba!... Puc crèurela reclosa aquí en la plata,
menys preciosa dèu voltes que l'or pur? Oh, pensament culpable! A
una tant rica perla, al menys li cal una montura d'auri metall.
Tenen a l'Anglaterra una moneda d'or aont hi ha grabada una
figura d'angel, més solament està esculpida a la superficie,
mentres que aquí es a dins, en un llit d'or, que l'angel reposa.
Doneume la clau. Escullo aquest, que passi lo que vulgui.

PORCIA
Aquí teniu la clau, preneula, príncep, y si el meu retrat es a
dintre, jo sóc vostra.

(Obre l'arca d'or)

EL PRÍNCEP
Oh, infern! Què es això? Una calavera que té un paper enrotllat
en una de ses conques. Llegimlo:

No es pas or tot lo que lluu,
sovint ho haveu sentit dir;
molts homes vènen llur vida
sols per contemplar mon brill.
Tanquen les daurades tombes
misèrrims cucs en llur si;
si haguessiu sigut discret,
lo mateix que sóu ardit;
de cos jove y vell de pensa,
ara en aquest pergamí
no hi tindrieu la resposta.
Adéu! Mon comiat es trist.

Ben trist, en veritat. Penes perdudes! Adéu, tu, flama
abrusadora! Salut a la desesperació gelada! Porcia, adéu! Massa
afligit me sento pera allargar una tant penosa separació. Així
sen van els dissortats.

(Sen va)

PORCIA
Alegra deslliurança! Anem, tanqueu les cortines! Que tots els del
séu color esculleixin ab igual fortuna!

(Sen van tots)




XI

VENECIA

UN CARRER

(Entren Salarino y Solanio)

SALARINO
Sí, company, te dic que he vist a Bassanio ferse a la vela;
Gracià s'ha embarcat ab ell, més estic segur que Llorenç no els
acompanya.

SOLANIO
Aquest coquí de juheu, ab els séus crits, ha desvetllat al dux
qui ha anat ab ell a regirar l'embarcació de Bassanio.

SALARINO
Ha fet tard; la nau ja brandava a tota vela. Però al dux se li ha
fet creure que Llorenç y la seva aimada Jèssica han sigut
descoberts, junts, en una góndola, y ademés, Antoni li ha
confirmat també que'ls dos amants no eren al navili de Bassanio.

SOLANIO
Mai en ma vida he vist furia tant desordenada, tant folla, tant
extranya, tant incoherenta com la que aquest goç de juheu
mostrava pels carrers: _Ma filla! Els meus ducats! Oh! la meva
filla fugada ab un cristià! Oh! els meus ducats en mans
cristianes! Justicia! La llei! Mos ducats y ma filla! Un sac
ple... no! no!... dos sacs plens de ducats, de ducats dobles, a
mi robats per la meva filla! Y de joies!... Dues pedres, dues
precioses y riques pedres robades per la meva filla... Justicia!
Que's trobi la filla! Ella té les pedres y els ducats!_

SALARINO
Y ja totes les criatures de Venecia el segueixen cridant: _Ohé!
sa filla, ses pedres, sos ducats!_

SOLANIO
Ja cal que'l bon Antoni sigui exacte al dia del venciment, sinó
ho pagarà ell tot això.

SALARINO
Diable! ara m'hi feu pensar, vós; un Francès ab qui jo parlava
ahir, me deia que en l'estreta mar que separa la França de
l'Anglaterra, un vaixell de la nostra ciutat havia anat a fons ab
sa opulenta càrrega. Desseguida, al dirme això, vaig pensar ab
Antoni y en mon interior desitjava que no fos un dels séus.

SOLANIO
Deurieu dirho an ell lo que sabeu; més sense brusquetat, pera no
afligirlo.

SALARINO
No hi ha un home mellor en tota la terra. He vist com se despedia
de Bassanio. Aquest li deia que s'apressaria a tornar quan més
aviat possible. Ell li ha respost: _No ho feu pas, Bassanio, no
vull que pera mi violenteu les coses, al contrari, espereu que'l
temps les hagi madurades. Y en quan a la lletra que jo he firmat
al juheu, que'l vostre pensament d'enamorat no sen ocupi. Esteu
alegre, consagreuvos tot al vostre festeig y a l'assegurança del
vostre amor per les demostracions que us semblin més
convincentes_. Dit això, els ulls plens de llàgrimes, ha girat la
testa, y d'esquena mateix, allargant el braç, ha pres la mà de
Bassanio, retenintla ab infinita tendresa entre les seves.
Aleshores, s'han separat.

SOLANIO
Diria que sols per Bassanio estima la existencia. Creume, anemlo
a trobar y ab alguna distracció esvahimli la melancolia que ell
mateix se dóna.

SALARINO
Sí, anem.

(Sen van)




XII

BELMONT

EN EL PALAU DE PORCIA

(Entra Nerissa, seguida d'un criat)

NERISSA.
Cuita! cuita! descorre les cortines a l'instant, per favor, que'l
Príncep d'Aragó acaba de jurar y ve desseguida a provar fortuna.

(Musica de corns)

(Entren El Príncep d'Aragó, Porcia y llurs seguicis)

PORCIA
Mireu: aquí hi ha les arques, noble príncep, si esculliu la que
guarda mon imatge, nostra festa nupcial serà prompte celebrada,
més si sóu dissortat, ja cal que sense planys ni discursos de cap
mena, us disposeu a partir immediatament.

EL PRÍNCEP
El meu jurament me força a tres coses: per de prompte, mai
revelar a ningú l'arca per mí escullida; després, mai pretendre
una dòna pera casarmhi, si erro l'arca bona, y per fí, deixarvos
a l'instant, si la sòrt no m'acompanya.

PORCIA
Aquestes són les condicions a les quals jura sometres aquell qui
s'aventura a possehir ma pobra persona.

EL PRÍNCEP
Dispost hi estic. Que la fortuna realci les meves esperances!...
Or, plata y plom groller. _Qui m'esculleixi deu dar y aventurar
tot lo que té_. Cal que facis més bona cara abans que jo dóni o
aventuri res per tu! Què diu l'arca d'or? Ah! Veiam! _Qui
m'esculleixi guanyarà lo que molts homes desitgen_. Lo què molts
homes desitgen? Aquest _molts_ potser designa la folla multitut
qui es deixa enganyar per les apariencies; qui judica per lo que
enlluerna sa mirada, qui no sab veure l'interior de les coses,
com el falsiot que fa son niu a la vista de tothom, a l'aire
lliure, part defòra del mur, al mateix indret del perill. Jo,
doncs, no vull escullir lo que molts homes desitgen, perque no
vull anar de parella ab els esperits vulgars ni confòndrem ab les
barbres multituts. A tu, a tu vaig ara, reliquiari de plata!
Dígam novament quina es la teva divisa: _Qui m'esculleixi
obtindrà lo que's mereix_. Ben dit. En efecte, qui voldria abusar
de la fortuna obtenint honors mancats del sagell del mèrit? Que
ningú tingui la presompció de revertirse ab immerescudes
dignitats! Ah! si els imperis, els graus, les places, no
s'obtinguessin a força de corrupció; si els honors purs fossin
comprats no més al preu del propri mèrit, quanta gent núa veuriem
ben abrigada y quants que avui manen serien manats! Quan d'agram
rossegaire s'arrebassaria del bon grà de l'honor! Y quantes
llevors de noblesa, espigolades en els femers y en el rebutg dels
temps, treurien magnifica brostada!... Però anem a escullir. _Qui
m'esculleixi obtindrà lo que's mereix_. Jo preng lo que'm
mereixo. Doneume la clau d'aquesta arca, que aquí obro la porta a
la meva fortuna.

(Obra l'arca de plata)

PORCIA
Lo que hi trobeu no mereixía tant llarga espera.

EL PRÍNCEP
Què veig! El retrat d'un estúpit fent ganyotes qui m'allarga un
paper! Vaig a llegirlo. Que poc t'assembles a Porcia! Que
diferent ets de lo que jo esperava, de lo que jo mereixia! _Qui
m'esculleixi obtindrà lo que's mereix_. No mereixia altra cosa
que un cap d'idiota? Es aquest el preu equitatiu dels meus
mèrits?

PORCIA
El jutge y el culpable no poden ocupar el mateix lloc: són dos
papers de naturalesa oposada.

EL PRÍNCEP
Què diu aquí?

El foc m'ha trempat set voltes;
set voltes deu ser provat
per no esser erroni, el judici.
Una mena de gent hi ha
que no més abraça ombres,
y ombra es llur felicitat.
Ja ho sé que en eix món hi ha tontos
com jo, per fòra brillants.
L'esposa que a vós us plagui
meneu al llit, mes mon cap
serà y es símbol del vostre.
Ab això, aneusen, si us plau.

Com més aquí m'estés, més lleig paper hi faria. Ab una testa
d'idiota havia vingut a galantejar, més ara men vaig, ab dues.
Adéu, dòna encisera! Cumpliré mon jurament y soportaré ab
paciencia la meva desgracia.

(El Príncep d'Aragó sen va ab el séu seguici)

PORCIA
Mireu el papelló, com s'ha cremat al llum! Oh! aquests tontos
carregats de reflexions! Quan se decideixen a obrar tenen el dò
de malversarho tot ab llur sapiencia.

NERISSA
No es cap disbarat el vell proverbi: forca y casori, coses del
destí!

PORCIA
Anem! clou les cortines, Nerissa.

(Entra un missatger)

MISSATGER
Missenyora aont es?

PORCIA
Aquí. Missenyor, què vol?

MISSATGER
Senyora, acaba d'arribar a la vostra porta un jove venecià, qui
precedeix y anuncia la vinguda del séu amo. Porta de part d'ell
substancials homenatges, compresos en presents de gran valúa,
ademés dels compliments y frasseigs de la més fina gentilesa. No
he vist mai un embaixador d'amor tant proprici: cap dia d'abril
ha anunciat tant delitosament la vinguda de l'abundós estiu com
aquest herald la vinguda del séu amo.

PORCIA
Prou, prou, no parlis més! Mitg temo que aviat no'm diguis que es
un dels teus parents, quan així dispendíes ta verbositat de les
grans festes pera lloarlo. Vina, vina, Nerissa; el temps me manca
pera veure aquest lleuger correu de Cupidó que tant apunt arriba.

NERISSA
Mestre Amor vulgui que siga Bassanio.

(Sen van tots)




XIII

UN CARRER DE VENECIA

(Entren Solanio y Salarino)

SOLANIO
Y ara digues, quines noves corren pel Rialto?

SALARINO
Segueix corrent la brama, per ningú desmentida, que una de les
naus d'Antoni, carregada que era una riquesa, ha fet naufragi en
el estret, als _Goodwins_; penso que així s'anomena aquell
indret. Es un baix fons perillós y malestrug aon sepultades
geuhen les carcasses de molts navilis de fonda calada. Aquesta es
la nova, dat el cas que'l rum rum que jo't porto sigui un fill
dels que la veritat engendra.

SOLANIO
Voldria que fos tant fals com la més trafica de les comares que
mai hagi rosegat pa de pessic o bé fet creure als séus veíns que
les llàgrimes l'anegaven per la pèrdua d'un tercer espòs. Més
pera no enfonzarme en un mar de digressions y no entorpir la via
planera de la senzilla conversa, es ben cert que'l bon Antoni,
l'honrat Antoni... Oh! que jo no trobi un calificatiu prou digne
de precedir el séu nom!...

SALARINO
Vaja! vés a la fí!

SOLANIO
Eh! Què dius?... Y bé, la fí es que ha perdut un navili.

SALARINO
Déu vulgui que sigui aquesta la darrera de les seves pèrdues.

SOLANIO
Déixam dir a l'instant _Amen!_ de tanta por que tinc que'l diable
no vingui a trencar la meva oració, perque míratel com ve cap
aquí en forma de juheu. (Entra Shilock) Y doncs, Shylock? Què's
diu de nou entre'ls marxants?

SHYLOCK
Vosaltres, mellor que ningú, heu sabut la fugida de la meva
filla.

SALARINO
Això es veritat. Y lo que's jo, conec el sastre que li ha fet les
ales ab les quals ha emprès la volada.

SOLANIO
Y en quan a Shylock ja sabia que l'aucell tenia tota sa ploma, y
que en eix punt, està en la natura de tots els aucells el deixar
la vella.

SHYLOCK
Damnada està per tal fet.

SALARINO
Ben cert, si el diable la jutja.

SHYLOCK
Ma sang y ma carn revoltarse així!

SOLANIO
Què, vella carronya! Això't passa a la teva edat?

SHYLOCK
Vull dir la meva filla; que es ma sang y ma carn.

SALARINO
Hi ha més diferencia entre ta carn y la seva que entre la gaieta
y l'ivori, y en quan a les vostres sangs, la teva es el roig
most, la seva ví del Rhin... Però, digueunos, sabeu si Antoni ha
tingut o no alguna pèrdua en mar?

SHYLOCK
Quin altre mal negoci pera mí! Heus aquí un fallit, un trist
pròdig que ab prou feines gosa a mostrar el cap en el Rialto! Un
pidolaire que acostumava a venir a la plaça pera treure més al
sol que no tenia a l'ombra! Que no pensi ab sa lletra! No sabía
dirme altre nom que usurer. Que descuidi sa lletra! Acostumava a
deixar diners sols per delicadesa cristiana. Que oblidi sa
lletra!

SALARINO
Bah! no dubto que si Antoni't manqués, tu no li voldríes pas la
seva carn. De què't serviria?

SHYLOCK
D'esqué pels peixos. Y sinó pera satisfer ma venjança. Ell m'ha
fet abaixar la cara ab sos menyspreus, per ell he deixat de
guanyar mitg milló, s'ha rigut de mes pèrdues, s'ha mofat dels
meus tants per cent, ha trepitjat la meva raça, ha esbullat els
meus negocis, ha refredat mos amics y encès mos enemics... y per
quina raó? Perque sóc juheu! Que no té ulls un juheu? Un juheu no
té per ventura mans, órgans, proporcions, sentits, afeccions y
passions? No's nodreix ab iguals aliments, no el fereixen les
mateixes armes, no està subjecte a malalties d'una mateixa llei,
no's cura pels mateixos medis, no l'escalfa el mateix estiu y no
el refreda el mateix hivern que a un cristià? Si se'ns trenca la
pell no sagnem, acàs? No som forçats a riure si ens
pessigollejen? Si ens emmatzinen, que per ventura no morim
nosaltres? Y si ens ultratgen no tindrem dret a venjarnos? Si en
tot lo demés som com vosaltres, també volem assemblarvos ab això.
Quan un cristià es ultratjat per un juheu, aont el conduheix la
seva humilitat? A la venjança! Quan un juheu se sent ofès per un
cristià, seguint el séu exemple, aon deu dirigir sa paciencia?
Doncs siga, a la venjança! La perfidia que de vosaltres he après
jo me la faré valdre y caigui la desgracia sobre meu sinó
allissono a mos mestres.

(Entra un criat)

EL CRIAT
Senyors, mon amo Antoni, que's troba a casa seva, desitja
parlarvos a tots dos.

SALARINO
Nosaltres l'hem cercat per tots indrets.

SOLANIO
Aquí se'ns en acosta un que també es de la tribu! Dubto que sen
trobi un altre pera fer el tres, si es que'l mateix diable no
esdevé juheu.

(Sen van Solanio, Salarino y El Criat)

(Entra Túbal)

SHYLOCK
Digues, Túbal, quines noves portes de Gènova? Has trobat la meva
filla?

TÚBAL
D'ella he sentit parlar en més d'un indret, però no m'ha sigut
possible trobarla.

SHYLOCK
Malament! Malament! Remalament! Dóna per perdut un diamant que
m'havia costat dos mil ducats a Francfort! Mai fins ara havia
caigut la maledicció sobre la nostra raça; jo no l'he sentida
fins ara... Hi perdo dos mil ducats en tot això, sense comptar
algunes joies precioses, ben precioses joies!... Aquí la voldria
la meva filla, morta, a mos peus, ab les joies penjantli en les
orelles!... Enterrada la voldria, aquí, a mos peus, ab els ducats
dins de sa caixa!... Y cap nova, cap, dels dos fugats!... No, ni
una!... Y ja ni sé quan han pujat tots els treballs de recerca.
Sí, pèrdua sobre pèrdua! Fuig el lladre ab tant; tant pera trobar
el lladre! Y res pera satisferme, ni una ombra de venjança! Ah!
totes les desgracies cauhen sobre mes espatlles, sols en mon pit
esclaten els sanglots, pera mon rostre són totes les llàgrimes!

(Plora)

TÚBAL
No, per cert, a altres homes persegueix la desgracia. Antoni
segons he sentit dir a Gènova...

SHYLOCK
Què! Què! Què? Una desgracia? Una desgracia?

TÚBAL
Ha perdut una nau que retornava de Trípoli.

SHYLOCK
Gracies a Déu siguin dades, bon Déu, gracies! Ja es ben veritat?
Ja es ben veritat?

TÚBAL
Jo he parlat ab uns mariners lliurats del naufragi.

SHYLOCK
Te dóno les gracies, bon Túbal!... Es una bona nova; sí, bona
nova! Bé! Bé! Y aont això? A Gènova?

TÚBAL
M'han dit que la vostra filla, a Gènova, ha malgastat vuitanta
ducats en una nit!

SHYLOCK
Me claves un punyal... Mai més veuré el meu or. Vuitanta ducats
d'un sol cop! Vuitanta ducats!

TÚBAL
Han vingut ab mí a Venecia uns acreedors d'Antoni, y asseguraven
que no s'escaparà de fer fallida.

SHYLOCK
Això m'anima. El marejaré, el torturaré; això m'entussiasma.

TÚBAL
Y un d'ells ha ensenyat una tombaga que l'havia comprat a la
vostra filla a preu d'un mico.

SHYLOCK
La desgracia l'aplani! Com me tortures, Túbal: era la meva
turquesa. Era un present de Lia, de quan joves; no l'hauria
donada per tot un bosc de micos.

TÚBAL
Y no hi ha dubte, Antoni està enfonzat.

SHYLOCK
Sí, tens raó, es veritat. Vés, corre, Túbal, retentme un home de
lleis, quedeu compromesos ab quinze dies d'anticipació... Si no'm
paga, vull ferme ab el séu cor: quan ell hagi desaparegut de
Venecia faré tot el negoci que a mí em plagui. Corre, Túbal, y
vina a retrobarme a la nostra sinagoga; via, bon Túbal. A la
nostra sinagoga, Túbal!

(Sen van)




XV

EL PALAU DE PORCIA, A BELMONT

(Entren Bassanio, Porcia, Gracià, Nerissa y altres acompanyantes.
Les arques estan visibles)

PORCIA
Jo us prego de detindreus. Espereu un dia o dos a aventurarvos;
si no acerteu, jo perdo així la vostra companyia. Tardeu doncs,
un poc més. Hi ha no sé què (no es pas l'amor, no,) que'm fa
sentir quan me doldria perdreus; y un tal pressentiment, ja sabeu
vós que no vindrà de l'odi. Pera ferme compendre mellor, doncs,
(y això que la verge sols gosa parlar ab el propri pensament), jo
voldria retenirvos un mes o dos aquí, abans que pera mí
temptessiu la fortuna. Jo podria ensenyarvos la manera de ben
escullir, sinó que aleshores seria una perjura y jo no ho seré
mai. Per altra part, podeu mal escullir y aleshores me deixareu
ab el negre dolor de no haver estat perjura. Malhagin els vostres
ulls! Són ells els que m'han encantat y mitg partit en dues:
vostra es l'una meitat, l'altra meitat es vostra... ai, volia dir
meva; però si es meva es també vostra, y així sóc vostra entera.
Oh! crudel destí el que alça un mur entre el proprietari y la
proprietat, y fa que sentintme jo vostra, no'm pogueu vós
pendre!... Si així passés que sen vagi la sòrt a l'infern y no
pas jo! Parlo massa, ja ho veig, més es pera aturar el temps,
allargarlo, retenirlo, distreurel y així retardar la vostra
elecció.

BASSANIO
Deixeume, deixeume escullir que aquest estat me posa en tortura.

PORCIA
En tortura Bassanio? Digueu així que en vostre amor s'hi amaga
alguna traició.

BASSANIO
Cap, a no esser que fos la terrible traició del dubte que em fa
tèmer per la possessió d'allò que estimo. Hi ha tant de parentiu
y afinitat entre la neu y la flama, com entre la traició y el meu
amor.

PORCIA
Sí, sí; però jo temo que ara no parleu com un home a qui la
tortura força a parlar.

BASSANIO
Prometeume la vida y diré tota la veritat.

PORCIA
Doncs siga; confesseu y viviu.

BASSANIO
Si haguessiu dit: confesseu y aimeu, en dos termes hauriau enclòs
la meva confessió. Oh dolcíssim torment quan l'atormentadora
desvetlla en mí la resposta que ha de deslliurarme! Anem! Guieume
a les arques y a la meva sòrt.

PORCIA
Anem doncs! En una de elles sóc tancada; si m'estimeu m'hi
trobareu. Nerissa y tots vosaltres, retireuvos un poc... soni la
musica mentres que ell esculleixi! Si perd acabarà com el cigne
que expira cantant; y perque sigui més fidel la comparança, mos
ulls seran el xaragall aon trobi ell l'humit coixí de mort. Mes
potser guanyarà: y aleshores què serà la musica? Oh, serà
l'esclat de la trompeteria de quan els vassalls fidels saluden a
un rei coronat de nou; serà el dolç ressonar d'aubada que's
filtra a l'orella del nuvi ensomniat y el crida a casament...
Mireusel! camina ab tanta magestat, però més ric d'amor que'l
jove Alcides al deslliurà la verge que l'afligida Troya oferia en
tribut al monstre de la mar. Jo estic disposta al sacrifici,
aquestes dònes, aquí, a part, són les Dardanianes, qui ab el
visatge descompost venen a veure el dessenllàs de l'acte...
Coratge, Hèrcul! Viu tu, y em faràs viure... Me corpren molta més
ansia a mí qui contemplo el combat, que a tu qui l'afrontes.

(Comença la musica. Mentres Bassanio medita davant les arques, se
sent la cançó que segueix:)

Digam aon l'amor s'hostatja?
En la testa o en el cor?
Digam com naix y es nodreix?
Respòn, respòn.

L'amor s'engendra en els ulls,
viu de mirades, y mor
en el breçol que l'ampara.
Brandem tots les campanes per l'amor.
Jo canto: Ning, nang, abranda!

TOTS
Ning, nang, abranda!

BASSANIO
Se veu que'ls més hermosos defòres poden esser els més falsos. El
món està en contínua decepció per culpa de l'ornament. Quan de
justicia's tracta, quina es la causa tant desesperada y negra que
un home de paraula dolça no n'atemperi l'horror? En religió hi ha
cap heretgia, per condempnable que sigui, que santificada per una
calva austera y autorisada per un text, no pugui amagar sa
baixesa dessota una bella forma? No hi ha cap vici, per petit que
sigui, que no prengui els colors de la virtut. Si n'abonden de
covards, ab el cor fals com esgraonada de sorra, que ostenten la
barba d'un Hèrcul y d'un Mart ferotge! Penetreu en son interior:
el séu fetge es blanc com la mateixa llet! S'acuiracen ab les
despulles de la força sols pera ferse temibles... Contempleu la
bellesa y veureu com se guanya a pes d'enflocadura; d'aqui ve
aquest miracle, nou en la naturalesa, de que les dònes més
opulentes siguin al mateix temps les més escuàlides. Mireu com
eixes trenes reguinxolades en anelles d'or y què ab l'airè's
mouhen tant graciosament sobre una pretesa hermosura, sovint no
són més que la deixa d'un altre cap, y aquell aon nasqueren geu
en el sepulcre! Què es l'ornament, sinó la platja del mar més
perillós? El vel magnífic qui cobreix una bellesa indiana? Es, en
una paraula, l'apariencia de la veritat ab que's vesteix un segle
pervers que als més prudents voldría esgarriar. Y per això, or
cridaner, aspre aliment de Mides, jo't rebutjo. (Senyalant l'arca
de plata) Y a tu també, pàlit y ordinari mediador entre home y
home... Però tu; oh! plom trist, que més aviat fas una menaça que
una promesa, tu'm commous per ta senzillesa més que per tes
paraules y jo sóc qui t'escullo! Que'n sigui el resultat la meva
ditxa.

PORCIA
Com se dissipen en els aires totes les altres emocions,
inquietuts, foll desesper y tremolosa esgarrifança, y gelosia
d'ull verdós! Modérat tu, oh amor! calma ton èxtassi, atura
aqueix torrent de joia, disminueix el sobrepuig; ta beatitut
m'omplena massa y atenuarla deus, sinó de goig m'ofegaré.

BASSANIO, (obrint l'arca de plom)
Què veig aquí? El retrat de l'hermosa Porcia! Quin semi-déu ha
pogut acostarse tant a la vida? Se mouhen aquests ulls o bé es
que veientlos els meus tremolen, que ells me semblen mourers? Y
aquests llavis mig oberts ab sa alenada de mel que els atravessa;
mur tant suau jamai ha separat a més suaus amics. En els cabells
l'artista ha imitat a l'Aràgnida teixint un filet d'or aont els
cors dels homes queden presos més aviat que els mosquits en les
teles d'aranya! Però aquests ulls!... Cóm hi ha pogut veure
l'artista pera ferlos? Me sembla que a l'acabar l'un, n'hi havia
prou pera enlluernar els dos d'ell y privarlo de dur l'obra a
terme. Més observeu una cosa: que tant com la realitat del meu
entussiasme elogia ab indigne feblesa aquesta imatge, igualment
aquesta ombra, s'arrocega penosament allunyada de la realitat...
Aquest es l'escrit clau y resum de la meva ventura:

A vós qui no esculliu pas
guiat per l'apariencia,
bona sòrt y bona tria!
Doncs tal ditxa se us presenta,
no aneu a cercarne d'altra,
conteuteuvos ab aquesta.
Si esteu satisfet, si us don
vostra sòrt ditxa completa
gireuvos vers vostra dama
y ab un dolç bes reclameula.

Escrit deliciós! Ab el vostre permís hermosa dama... (Besa a
Porcia) Jo vinc, ab eix paper a la mà, a pendre y a oferir. El
lluitador que brega ab son contrari ab l'afany del premi, creu
haver triomfat als ulls del poble quan sent batre de mans y
aclamacions per tots costats; més s'atura, el seny enterbolit y
fixa la mirada, no saben bé si aquella tempestat d'entussiasme
s'adressa o no an ell. Així, jo resto davant vós, tres cops
hermosa dama, dubtant de la certesa de quan veig, fins que per
vós me sigui assegurada, firmada y confirmada.

PORCIA
Aquí em veieu, ben bé com sóc, Bassanio. Jo pera mi sola, no
tindria l'ambició d'esser molt més de lo que sóc. Pera vós sí que
voldria triplicar vint voltes mon saber y esser mil cops més
bella y mil voltes més rica y sols pera vèurem crèixer en vostre
apreci, voldria tenir en virtuts, bellesa, fortuna y amistats,
tot un tresor incalculable. Heu de saber qué la soma del meu
valer no es grossa; en un cop d'ull evalueula y us trobareu ab
una noia sense saber, sense experiencia, contenta d'estar encara
en la edat propria a esser ensenyada y més contenta d'haver
nascut ab seny viu pera apendre, y sobre tot joiosa de confiar
son esperit dócil a la vostra direcció, oh, senyor meu, mon
guiador, mon rei! Jo y tot lo que es meu, d'ara en avant es
vostre. Fa poc jo era el senyor d'aquesta bella finca, amo de mos
criats, de mi mateixa regna; més ara, en eix instant que us
parlo, la casa, els criats y jo també, tot es vostre, senyor. Tot
us ho dóno ab aquesta tombaga. Guardeula bé! Si la perdessiu o
donessiu, pressagi fóra això de la decadencia del vostre amor y
em donariau motiu de recriminarvos.

BASSANIO, (posantse en el dit la tombaga que Porcia li ofereix)
M'heu fet emmudir, senyora; es ma sang sola la que us respòn en
mes venes; y en totes les potencies del meu ser hi regna aquella
confusió que's manifesta en les remors de la multitut commosa per
l'amable arenga d'un príncep estimat; es un caos en el quin s'hi
barrejen tots els sentiments y es fonen en una suprema joia que
sense intenció s'expressa. Quan del meu dit manqui eixa baga, la
vida em mancarà; oh! sí, aleshores podeu cridar en veu forta:
Bassanio es mort.

NERISSA
Missenyor y missenyora, per nosaltres, espectadors, qui hem vist
realisarse els nostres vots, ja ha arribat l'hora de cridar:
Ditxosos, ditxosos sigueu senyor y senyora!

GRACIÀ
A vós, senyor Bassanio, y a vos, ma gentil dama, jo us desitjo
tanta ditxa com pogueu desitjar vosaltres, doncs estic segur que
els vostres desitgs no s'oposen a la meva ditxa. El dia que
Vostres Exelencies pensin solemnisar l'unió de llurs voluntats,
jo demano que a mi també se'm permeti casarme.

BASSANIO
De molt bona gana, si pots trobar muller.

GRACIÀ
Mercès a Vostra Senyoria; vós mateix men heu trobat una. Els meus
ulls són tant llestos com els vostres, missenyor. Vós heu vist la
mestreça y jo he mirat la serventa. Si vós estimaveu, jo també he
estimat, que no es del gust vostre ni del meu, l'entretenir les
coses. Vostra fortuna geia en aquestes arques, y la meva
igualment, com el fet us ho prova. Sang y aigua he suat pera
ferme voler, seca ting la boca de tan prodigar juraments d'amor,
y per fí, si tal promesa es una fí, la promesa he lograt
d'aquesta hermosa, que'l séu amor me donaria, si vós teniau la
sòrt de fervos vostra la mestreça.

PORCIA
Y es veritat, Nerissa?

NERISSA.
Sí, senyora, si vós hi consentiu.

BASSANIO
Y vós, Gracià, aneu de bona fe?

GRACIÀ
Sí, en bona fe, senyor.

BASSANIO
Molt honrades se veuran nostres nupcies ab vostre casament.

GRACIÀ, (a Nerissa)
Ens hem de jugar mil ducats ab ells a veure qui farà la primera
criatura.

NERISSA
Que deslliguem la borsa?

GRACIÀ
Y doncs; ab aquests jócs es impossible guanyar si un no's
deslliga la borsa. Qui ve cap aquí? Llorenç y la seva infidel y
l'altre! Solanio, mon vell amic Venecià!

(Entren Llorenç, Jèssica, y Solanio)

BASSANIO
Sigueu an aquest lloc molt ben vinguts, Llorenç y Solanio, si es
que la novetat dels meus drets d'aquí dins, m'autorisa a desitjar
tal cosa. Ab el vostre permís, Porcia encisera, a mos amics y
compatriotes dóno la benvinguda.

PORCIA
Missenyor, igualment dic; són benvinguts del tot.

LLORENÇ
A Vostra Mercè, gracies. En quant a mí, missenyor, no m'animava
pas l'intent de venir a visitarvos en eix lloc, més, havent
trobat a Solanio pel camí, de tal manera m'ha pregat que
l'acompanyés, que no m'hi he sabut negar.

SOLANIO
Es ben veritat, y raons no'm mancaven pera ferho. El senyor
Antoni s'encomana a vós.

(Dóna una lletra a Bassanio)

BASSANIO
Abans d'obrir eixa lletra, digueume, si us plau, com està mon
lleal amic?

SOLANIO
Si està malalt, senyor, no més ho està de l'ànima, y si està bò,
el cos no hi té que veure. La seva carta us en donarà compte.

GRACIÀ (senyalant a Jèssica)
Nerissa, mostreuvos tendra ab eixa extrangera; doneuli vostra
benvinguda. Vinga eixa mà, Solanio! Quines noves porteu de
Venecia? Cóm està el magnífic marxant, el nostre bon Antoni? Com
l'alegrarà la nostra bella fortuna; som uns Jasons y hem
conquerit el llegendari tresor.

SOLANIO
Tant de bò haguessiu conquerit el que ell acaba de perdre!

PORCIA
Aquesta lletra porta horribles noves que roben el color de les
galtes de Bassanio; la mort d'un car amic, séns dubte! Sinó,
quina altra cosa al món podría desfigurar fins a tal punt la
fesomia d'un home coratjós? Oh! Y com més va, pitjor? Bassanio,
permeteume, jo sóc una meitat del vostre esser y la meva gran
part haig de tenir en lo que eix paper us porta.

BASSANIO
Oh, dolça Porcia! Hi ha aquí algunes paraules de les més
desoladores que mai hagin ennegrit el paper. Dòna encisera, quan
per primera volta us fiu conèixer el meu amor, francament us vaig
dir que tota ma riquesa en mes venes circulava, que cavaller jo
era. La veritat vaig dirvos aleshores, y ab tot, dòna estimada,
heu de veure com no donant cap preu a ma fortuna, encara me
realçava massa. Al dirvos que ma riquesa y no res era tot hu,
havia de dirvos que era menys que res, ja que pera procurarme
medis, m'he convertit en deudor d'un amic meu y an ell l'he fet
deudor de son pitjor enemic. El paper d'aquesta lletra, senyora,
es com el cos del meu amic: cada paraula es una ferida oberta per
aon s'escola la vida. Però es ben veritat, Solanio? Han fallat
totes ses empreses? Cap n'hi ha hagut de venturosa? De Trípoli,
de Mèxic, d'Anglaterra, de Lisboa, de Berbería, de les Indies, ni
un sol vaixell s'ha lliurat de topar ab les roques, perdició dels
marxants?

SOLANIO
Ni un sol, missenyor! Y després, es provable que per més que
Antoni obtingui el diner que cal pera pagar el deute, el juheu no
vulgui aceptarlo. Jo no he vist mai un esser ab forma humana
llençarse ab tanta feresa a la perdició d'un home. Del matí al
vespre està implorant al dux y vol remoure a son favor les
llibertats de l'Estat si no se li fa justicia. Han provat de
persuadirlo vint marxants, el mateix dux y els nobles de més alta
alcurnia, més ningú el treu de les seves rabioses raons: manca de
paraula, justicia, compromís firmat!

JÈSSICA
Quan jo ab ell era encara, li vaig sentir jurar davant Túbal y
Chus, de sa mateixa tribu, que més s'estimaria tenir la carn
d'Antoni, que vint voltes doblada, la soma que li deu; y jo sé,
missenyor, que si acàs no s'hi oposen l'autoritat, el poder y la
llei, malament anirà la cosa pel pobre Antoni.

PORCIA, (a Bassanio)
Y es vostre car amic, qui es troba en aquest trànsit?

BASSANIO
Mon amic més volgut, l'home més bò, i el cor més prompte, el més
incansable en els favors, un home en qui brilla l'antic honor
romà més que en cap altre dels que a Italia respiren.

PORCIA
Quina quantitat li deu al juheu?

BASSANIO
Tres mil ducats.

PORCIA
Què! No més això? Doneunhi sis mil y esqueixeu la lletra; dobleu
y tripliqueu els sis mil abans que'l tal amic perdi un sol cabell
per culpa de Bassanio. Primer veniu ab mí a l'iglesia, doneume'l
nom d'esposa vostra, y desseguida us en aneu cap a Venecia, vers
l'amic; a mon costat, repòs no haurieu ab l'ànima intranquila.
Tindreu prou or pera pagar vint voltes aqueix deute y, quan pagat
ja sigui, porteu aquí vostre fidel amic. Nerissa, ma serventa, y
jo, entre tant, aquí viurem en casta viudetat. Anem, veniu, que
us toca empendre la marxa al mateix dia nupcial. Festegeu vostres
amics, feuloshi cara alegra; ja que tant car m'haureu costat
carament vull estimarvos. Però llegiume la lletra del vostre
amic.

BASSANIO, (llegint)
«Tendre Bassanio, s'han perdut tots mos vaixells; mos acreedors
esdevenen crudels; ma situació es molt apurada, ma lletra al
juheu perilla; y, ja que pagantla, a la força he de deixar de
viure, vull que sigui nul tot deute entre nosaltres dos, ab tal
que abans de morir us vegi; de totes maneres feu com us plagui;
si no es vostra amistat, no ha d'esser ma lletra la que us
decideixi a venir!»

PORCIA
Oh! mon amor, enllestiu prompte vostres assumptes y marxeu.

BASSANIO
Ja que'm doneu vostre permís, corro a apressarme; més, d'aquí a
la tornada, cap llit tindrà la culpa del meu retard, cap repòs
s'escorrerà entre vós y jo.

(Sen van tots)




XV

VENECIA

UN CARRER

(Entren Shilock, Salarino, Antoni y un Guarda)

SHYLOCK
Guarda, no li treieu pas l'ull de sobre... Que no sem parli de
compassió... Mireusel l'imbècil que deixava diners sense interès!
No li treieu pas l'ull de sobre, guarda.

ANTONI
No obstant, escóltam, bon Shylock.

SHYLOCK
Jo reclamo ma lletra: no insisteixis per ella, he jurat que ma
lletra me seria pagada. Tu m'has tractat de goç sense motiu;
doncs bé! ja que sóc un goç no't fihis de mos uials. El dux me
farà justicia. Molt m'extranya, guarda infidel, que hagis caigut
en la temptació de creurel y sortir ab ell de presó.

ANTONI
Te prego que m'escoltis.

SHYLOCK
Jo reclamo ma lletra, a tu no vull sentirte; jo reclamo ma
lletra, es inútil que parlis més. De mi no'n fareu un d'aquests
bonassanos d'ulls contrits, que dobleguen el cap, sospiren,
s'entendreixen y es corven a la voluntat dels cristians. No vull
que'm segueixis; no demano paraules, no vull més que ma lletra.

(Shylock sen va)

SOLANIO
Més ferotge mastí no s'ha vist mai entre homes.

ANTONI
Deixemlo; no el seguiré més ab pregs inútils. Atenta contra ma
vida, prou sé per quin motiu: sovint jo he salvat de ses
persecucions a molta gent qui ha vingut a implorarme; d'aquí ve
el séu odi.

SOLANIO
Estic segur que'l dux no aceptarà com vàlit el vostre compromís.

ANTONI
El dux no pot trencar el curs de la llei. No's poden desatendre
les garanties que'ls extrangers troben entre nosaltres a Venecia,
sense que la justicia de l'Estat resti compromesa als ulls dels
marxants de totes nacions que ab llur comerç fan l'esplendor de
la ciutat. Que vingui, doncs, lo que hagi de venir! Mes m'han
deixat tant extenuat aquestes pèrdues y angunies que ab prou
feines si tindré una lliura de carn pera satisfer demà a mon
sanguinari acreedor. Anem, guarda, en avant!... Déu vulgui que
Bassanio vingui a véurem pagar el séu deute y en pau tot lo del
món.

(Sen van)




XVI

BELMONT

EN EL PALAU DE PORCIA

(Entren Porcia, Nerissa, Llorenç, Jèssica y Baltasar)

LLORENÇ
Senyora, ho dic sens vacilar en presencia vostra: teniu una alta
y veritable idea de la divina amistat; ne doneu la més ferma
prova soportant com vós ho feu l'abscencia del vostre senyor. Més
si sabessiu a qui feu tal honor, a quin real cavaller presteu
ajuda, de quina abnegació es feta la seva amistat per monsenyor
vostre marit, estic segur que'l vostre desprendiment us
enorgulliria com mai cap altra bona acció ordinaria.

PORCIA
No m'he penedit mai d'haver fet bé, y no serà pas avui que
comensi. Entre companys qui viuen y passen el temps junts y
quines ànimes estant junyides igualment al llaç de l'amistat, deu
regnar una vera harmonia de temperaments, de gustos y maneres.
Això em fa creure que aquest Antoni, per esser l'amic de cor de
missenyor, deu assemblarse an ell. Essent així, m'ha costat ben
poc lliurar l'imatge de la meva vida del domini d'una infernal
crudeltat! Mes preng un tò que s'assembla massa al propri elogi;
deixem, doncs, això y parlem d'altra cosa. Llorenç, poso en
vostres mans la vetlla y direcció de casa meva, fins a la tornada
de missenyor. En quan a mí, vaig a cumplir la promesa feta
secretament al cel, de pregar y viure en contemplació, ab la sola
companyia de Nerissa, fins que son marit y missenyor tornin. A
dos llegües d'aquí hi ha un monestir, y allí estarem recloses. Jo
us demano que acepteu una càrrega que la meva amistat y les
circunstancies del moment us imposen.

LLORENÇ
Senyora, gustosament cumpliré ab totes les vostres acertades
ordres.

PORCIA
Tot mon servei ja sab els meus intents: a vós y a Jèssica us
obehiran com al senyor Bassanio y a mí mateixa. Conserveuvos bé,
doncs; fins a més veure!

LLORENÇ
Suaus pensaments y hores de ditxa us acompanyin!

JÈSSICA
A Vostra Mércè desitjo, totes les joies del cor!

PORCIA
Pel vostre desig, gracies! jo ab goig us el retorno. Adéu,
Jèssica! (Sen van Jèssica y Llorenç) Ara, a tu, Baltasar. Sempre
fidel y honrat t'he vist: veuret igual avui espero! Pren eixa
lletra y fes tots els esforços humans pera esser depressa a
Pàdua; pósala a les propries mans del meu cosí el doctor
Bellario. Després, pren ab gran cura els papers y els habits que
ell te dònarà, y, sobre tot, ab la pressa més gran del món,
pòrtals a on cala el llahut públic que fa la via de Venecia. No
perdis temps en paraules, marxa; jo seré allà primer que tu.

BALTASAR
Me n'hi vaig, senyora, ab tota la llestesa possible.

(Sen va)

PORCIA
Nerissa, acóstat. Porto entre mans una empresa que t'es
desconeguda. Veurem nostres marits més prompte de lo que ells se
pensen.

NERISSA
Y ells a nosaltres, que'ns veuran?

PORCIA
Sí, Nerissa, més talment habillades que'ns creurán provistes
d'allò que'ns manca. Apostem lo que vulguis que al veurens totes
dues engalanades com a dos jovincels, seré jo el cavaller més fí
dels dos y el que portarà de més bella faisó la daga. Veuràs com
sé estrafer l'aflautada veu que marca'l trànsit de l'adolescent a
l'home; com al nostre pas breu sé donarli força masculina, com
parlo de baralles ab l'aire fanfarró que'ls joves prenen, y com
sabré inventar dolces mentides! Quantes honorables dames hauran
caigut malaltes sospirant pel meu amor y llur vida hauré pres ab
ma duresa! Jo no podia pas complàureles a totes! Després vindrà'l
penediment y em sabrà greu, a la fi, d'haver causat sa mort. Jo
diré tant bé una vintena d'aquestes gracioses mentides que no
mancarà qui juri com fa més d'un any que he deixat les aules!...
Me ballen pel cap mil facecies de les que fan aquests arruixats
que ara'm convé imitar pel meu servei.

NERISSA
Ens pendran per homes?

PORCIA
Fuig! Quina pregunta si la sentís un alegre maliciós! Anem! Te
faré saber tot el meu plan una volta siguem en mon cotxe que'ns
espera defòra el parc. Apressemnos que avui ens toca fer vint
llegües.

(Sen van)




XVII

BELMONT

EN ELS JARDINS DE PORCIA

Entren Lancelot y Jèssica

LANCELOT
No hi ha dubte, no; perque mireu, dels pecats dels pares els
fills ne van geperuts; y es per això que jo tremolo per vós.
Sempre us he estat franc, que a no esser així no remouria en
vostre presencia aquest assumpte. Revestiuvos de coratge perque'm
sembla, en bona veritat, que esteu damnada. Sols resta una
esperança en vostre favor, y encara es una mena d'esperança
borda.

JÈSSICA
Dígam, si et plau, quina es aquesta esperança?

LANCELOT
En bona fe que sí; podeu confiar, en últim cas, que no heu estat
engendrada pel vostre pare y que no sóu la filla del juheu.

JÈSSICA
En efecte, aquesta sí que es una mena d'esperança borda. En
aquest cas, fóren els pecats de la meva mare els que caurien
sobre meu.

LANCELOT
Es cert, y per això jo temo que no sigueu damnada de pare y mare:
veieu com al fugir de Scila vostre pare, ensopego ab Caribde,
vostra mare. Vaja, que per tots dos costats esteu perduda.

JÈSSICA
El meu marit me salvarà, que m'ha fet cristiana.

LANCELOT
La veritat, això no el fa gens abonable; bé erem prou numerosos
els cristians; els justos que calien pera poder viure els uns
tranquilament vora dels altres. Aquesta empeltada de cristians
farà alsar el preu del porc: si tots n'hem de menjar, aviat ni
per un ull de la cara podrem gaudir d'una conna a la graella.

(Entra Llorenç)

JÈSSICA
Vaig a dir al meu marit aquestes paraules vostres, Lancelot; aquí
ve justament.

LLORENÇ
Me fareu tornar prompte gelós, Lancelot, si seguiu atraient la
meva dòna pels racers.

JÈSSICA
Ah! per nosaltres dos podeu estar tranquil, Llorenç que Lancelot
y jo no'ns avenim. M'ha dit ben clar que en el cel no hi ha
gracia pera mí, perque sóc filla d'un juheu, y gosa a dir que vós
sóu un home nefast a la Republica perque al convertir els juheus
en cristians, feu alsar el preu del porc.

LLORENÇ, (a Lancelot)
Més pla me sería a mi justificarme d'això davant de la Republica,
que a vós de l'arrodoniment de la negresa. Sóu vós qui heu
engreixat a la serventa moresca, Lancelot.

LANCELOT
Y es bò que guanyi en grossaria lo que pert en virtut. Això
demostra que la moresca no m'espanta.

LLORENÇ
Qualsevol beneit que se't presenti t'arma avui un jóc de
paraules! Me sembla que aviat serà el silenci el mellor encís de
l'esperit, y que sols els lloros tindran algun mèrit parlar. Vés,
estropell, entra a dir que's preparin pel dinar.

LANCELOT
Es per demés, senyor, tots tenen gana.

LLORENÇ
Bon Déu! estàs fet una estisora de les paraules! Dígalshi, doncs,
que preparin el dinar.

LANCELOT
També el dinar està preparat; el cobert haurieu de dir.

LLORENÇ
«Cobert» doncs, si així ho vols.

LANCELOT, (acotantse, el capell a la mà)
Oh, no; aquí, jo permaneixo descobert; sé quan us dec, senyor.

LLORENÇ
Un altre joc de paraules! Es què vols mostrarnos en aquest moment
tot el tresor de les teves gracies? Contesta planerament a mes
paraules senzilles. Vés dir a tos companys que posin el cobert a
taula, que comensin a servir y que nosaltres venim a dinar.

LANCELOT
Sí, senyor, servirem taula, y posarem el cobert dins del plat,
senyor; en quan a vós, senyor, vindreu a dinar quan així plagui a
vostre humor y fantasia!

(Sen va)

LLORENÇ
Visca'l bon seny! Y quina cua porten ses paraules! Aquest imbècil
ha allotjat tot un exèrcit de mots xirois en sa memoria; però
conec imbècils de més altura, que igualment que ell n'estan tots
armats, y que, per una paraula rara, estropellen el sentit comú.
Y el teu bon humor com va, Jèssica? Ja es hora que'm diguis el
teu parer, ma benaimada; què te'n sembla de l'esposa del senyor
Bassanio?

JÈSSICA
Sobrepassant tota llohança. Ja cal que'l senyor Bassanio visqui
sabiament, perque oferintli la seva esposa una tant gran
felicitat, trobarà les alegries del cel aquí a la terra y si no
les sab fruhir aquí baix, que no esperi pas retrobarles allà
dalt. Ah! si dos déus fessin an el cel una posta sobre la valúa
de dues dònes de la terra, y Porcia fos una d'elles, ja caldria
realsar de bell nou a l'altra, perque com Porcia no n'hi ha dues
en eix món tosc y pobre.

LLORENÇ
Tu tens en mí com a marit, lo que ella es com esposa.

JÈSSICA
Ja ho sembla! que sem pregunti a mí això.

LLORENÇ
Ja ho preguntaré més tard; primer anem a dinar.

JÈSSICA
Llorençó, dèixam alabarte ara que tinc gana.

LLORENÇ
No, fesme el favor, deixèm això y ho rependrem per sobre taula;
allí, dígam lo que vulguis, y ho digeriré tot alhora.

JÈSSICA
Molt bé, vull treureus la careta.

(Sen van)




XVIII

VENECIA

UNA SALA D'AUDIENCIA

(Entren El Dux, els Senadors, Antoni, Bassanio, Gracià, Salarino,
Solanio y d'altres.)

EL DUX
S'ha presentat, Antoni?

ANTONI
A les ordres de Vostra Mercè.

EL DUX
Apesarat estic per tu; has anat a raure ab un adversari de pedra,
ab un foll inhumà, un miserable, incapàs de sentir pietat y en
quin cor no hi arrela un brí de tendresa.

ANTONI
Sé que Vostra Mercè ha fet molts esforços pera apaibagar la seva
dura persecució, més com no minva el séu rigor y com no hi ha
medi legal per lliurarme dels atacs de la seva rencunia, jo oposo
la meva paciencia a la seva furia, y em revesteixo de tota la
calma del meu esperit per soportar la rabia y jou de la seva
ànima.

EL DUX
Que'l juheu se presenti davant del tribunal!

SOLANIO
A la porta s'espera; ara ve, mon senyor.

(Entra Shylock)

EL DUX
El pas obriu, que's posi davant nostre! Tothom creu, y jo també,
Shylock, que tu t'has volgut fingir pervers no més que fins a
l'hora del desenllàs, y que en aquell instant, donaràs proves
d'una indulgencia y pietat més extremades que ta crudeltat
aparenta. Se creu, doncs, que en lloc de reclamar la pena, o
sigui una lliura de carn d'aquest pobre marxant, no tant sols
renunciaràs a semblant desdita, sinó que corprès d'humana afecció
y tendresa, franc el faràs de mitja mota y ab cor apiadat
consideraràs quants desastres han caigut sobre d'ell, capassos
d'aterrar a un marxant de reis y de desvetllar la compassió en
els pits de bronzo, en els cors de marbre, a Turcs despiatats, a
Tartars ignorants de tota obligació d'afectuosa gentilesa. Tothom
aquí, espera una bona resposta, juheu.

SHYLOCK
Informada està Vostra Mercè de les meves intencions. Pel nostre
sant Sabath he fet jurament de no perdonar la desdita estipulada
en ma lletra. Si sem desatén, que'l mal recaigui sobre'ls vostres
privilegis y les llibertats de vostra ciutat! Me preguntareu
perque prefereixo una lliura de carnassa a tres mil ducats? An
això jo us respondré, solsament, que aquest es el meu gust. Que
no es una resposta? Suposeu que per casa meva corre una rata
que'm molesta y que a mi em plau donar dèu mil ducats pera ferla
emmatzinar!... Us convenç aquesta resposta? Hi ha qui no pot
sofrir que un porc respiri, altres que'n veient un gat ja's
desaforen, altres que no's poden retenir l'orina quan un sac de
gemecs els sona a l'orella; y així, la sensació, que es la
mestreça de la passió, la conduheix a mida de sos desigs o de ses
repulsions. Vetaquí, doncs, ma resposta: Així com no s'explica,
per cap raó fonamentada, perque a l'un l'esgarrifa'l crit del
porc, a l'altre'l gat inofensiu y casolà, a l'altre un sac de
gemecs que s'infla, y perque, tots obeint a una feblesa
inevitable, martiritzen an aquell que'ls ha martiritzat, jo,
igualment, per explicar la raó d'aquest crudel procès, no vull,
ni en puc donar cap altre, que l'antiga horror y conscient odi
que per Antoni sento... Aquesta resposta us acontenta?

BASSANIO
Home sense cor, no hi ha resposta que excusi la crudeltat ab
que't rabeges.

SHYLOCK
No estic obligat a plàuret ab la meva resposta.

BASSANIO
Maten tots els homes als sers a qui no estimen?

SHYLOCK
S'odía a un ser que mort no se'l vulgui?

BASSANIO
No tot agravi engendra fatalment l'odi.

SHYLOCK
Què! Te plauria sentir dues voltes el fibló d'una serp?

ANTONI
Recordeuvos, creieume, que discutiu ab el juheu. Tant valdria
encaminarvos a la platja y dir a la grossa mar que abaixés sa
natural alsaria; preguntar al llop perque fa belar l'ovella en
cerca de son anyell; voler obligar al pins de la montanya a no
cimbrejar llurs altes copes y a no brunzir quan pels oratges del
cel són agitades; tant us valdria empendre la més dura tasca, com
provar (doncs res hi ha més dur) d'entendrir aquest cor juheu.
Així demano que no se li ofereixi res més, que no's provi cap més
medi. Fòra aplaçaments! Acabin les argucies! Vinga a mí ma
sentencia, y al juheu sa requesta!

BASSANIO
Te dóno sis mil ducats en lloc dels teus tres mil.

SHYLOCK
Si cada hu d'aquests sis mil fos partit en sis y si cada part fos
un ducat, jo tampoc te'ls voldria; vull ma lletra y fòra.

EL DUX
Com pots esperar misericordia si tu no'n mostres gens?

SHYLOCK
Quin judici he de tèmer si no manco a la llei? Teniu vosaltres,
en vostres cases, gran nombre d'esclaus a qui feu treballar lo
mateix que a vostres goços, per la sola raó que'ls heu comprat...
Vindré jo y us diré: _Proclameulos lliures! Caseulos ab els
vostres fills! Per què'ls feu suar al pes de les càrregues?
Doneulos llits tant flonjos com els vostres! Menjars fins com els
vostres afalaguin llurs paladars!_ Y vosaltres me respondreu:
_Aquests esclaus són nostres..._ Doncs, bé, jo responc igual: la
lliura de carn que d'ell reclamo, prou cara l'he pagada; es meva,
y la vull. Si no me la doneu, ai de vostres lleis! Els decrets de
Venecia perden tota força! Demano justicia; l'obtindré? Responeu.